dijous, de febrer 01, 2007

buguenvíl·lies putrefactes?

La taula de les poètiques:
Vermells: Sunyol, Hac Mor, Calvo.
Negres: Noguera, Camps, Clapès.


Tal i com estava previst, s'ha portat a bon terme la taula rodona sobre "Poètiques de la contemporaneïtat", de manera civilitzada, com s'escau entre poetes i contemporanis.

(L'acte ha començat amb una brillant presentació d'en D. Sam Abrams d'un altre llibre : "Vers Projectiu" de Charles Olson)

Algunes paraules: Putrefacte, buganvilia, estil, logotip, poesia espectacle, recital, poesia que s'entén, poesia que no s'enten,,,


En Carles Camps ens regala un titular que ens afanyem a treure de context:

"...trobo d'imbècils ser poeta i fer-se un logotip..."




i ho deixem aquí, que demà s'ha de pencar.

5 comentaris:

ea! ha dit...

la fulla de la buguenvíl·lia s'asseca i no es podreix, esclar que entre poetes mai se sap...

Anònim ha dit...

...entre poetes, ea, es podreix molt gerani disfressat de buguenvíl·lia (i es veu el llautó), però les buguenvíl·lies autèntiques (que força n'hi ha) s'assequen, sí senyora, i fan bonic oblidades entre les pàgines dels llibres.

Alga Marí

Anònim ha dit...

Poetes uniformats???

Marisa

el blog de l'o.r.i.n.a.l.. ha dit...

això sembla, però afirmen fonts que hi entenen, que els colors no tenien relació amb les postures poètiques i que sobretot en els vermells hi havien diferents tons.
Un poema visual de bandera anarcosindicalista?

Anònim ha dit...

Totes les paraules s'esgoten.

El poder putrefactor de la paraula.

Malgrat tot les buganvil.lies continuen sense ser dites.