Mentre faig el sopar redacto mentalment el post brillant, genial, enginyós, meravellós, estupendu que penjaré al cap d’una estona per comentar la vetllada dels aforismes. Als pocs minuts l’he oblidat completament. No em rendeixo; m’engiponaré unes notes disfressades d’urgència.
1- Rusiñol presentat per l'editor de l’Avenç. Rusiñol dit per Casasses, espigolant els més atractius d’entre els dos-cents del llibre, amb comentaris sucosos i referències a altres aforistes. Casasses precís i eficaç com sempre. Destacar la lucidesa de Rusiñol quan al darrer mal pensament, ens recorda que totes aquestes màximes es podien haver escrit perfectament en sentit contrari.
2- En Jordi Quer diserta i ens il.lustra doctament, seriosament, sobre l’aforística i l’humorisme català, una mica marginat de la Literatura. Hi estem d’acord: el sarcasme com a lubricant, el sarcasme com a resistència, el sarcasme com a laxant contra el restrenyiment dels Estats paternalistes (jo ja m’entenc). Es nota que en Jordi s’ho ha treballat i se sent implicat en la cosa.
3- A camí seguit, en Cutillas desdramatitza la situació disparant-li un parell d’aforismes-torpede, amb tot lo cariño del món, això sí, i es llença a declamar amb convicció la seva selecció . Son aforismes valents, descarats i implacables. Prometem publicar-ne alguns a peu de post d’ara endavant.
(Un d’ells que es refereix a l’Holocaust, ha desfermat una certa polèmica. Curiosos, seguir aquest fil)
4-S’acaba la funció. Ha estat curt però potent. Els aforismes ja ho tenen això.
5-Ens visita en “Quim de l’Octubre”. El lletraferit que fa bons vins (artesans i honestos) amb la gent de SETZEVINS, Celler vinícola d’Espolla. Mirarem que l’Octubre ens segeuixi acompanyant tot l’any. Llarga vida i via fora amb la llei seca!
6- Avui, tot i ser dimecres de cendra, la sala plena: Barça 0 – Horinal jogó bonito
7- Afora fa fresca.
Aforisme: frase sentenciosa que es declama quan hom es als afores. (no confondre amb l'anforisme que és el renec dels terrissaires quan els hi surt una ànfora guerxa)
1- Rusiñol presentat per l'editor de l’Avenç. Rusiñol dit per Casasses, espigolant els més atractius d’entre els dos-cents del llibre, amb comentaris sucosos i referències a altres aforistes. Casasses precís i eficaç com sempre. Destacar la lucidesa de Rusiñol quan al darrer mal pensament, ens recorda que totes aquestes màximes es podien haver escrit perfectament en sentit contrari.
2- En Jordi Quer diserta i ens il.lustra doctament, seriosament, sobre l’aforística i l’humorisme català, una mica marginat de la Literatura. Hi estem d’acord: el sarcasme com a lubricant, el sarcasme com a resistència, el sarcasme com a laxant contra el restrenyiment dels Estats paternalistes (jo ja m’entenc). Es nota que en Jordi s’ho ha treballat i se sent implicat en la cosa.
3- A camí seguit, en Cutillas desdramatitza la situació disparant-li un parell d’aforismes-torpede, amb tot lo cariño del món, això sí, i es llença a declamar amb convicció la seva selecció . Son aforismes valents, descarats i implacables. Prometem publicar-ne alguns a peu de post d’ara endavant.
(Un d’ells que es refereix a l’Holocaust, ha desfermat una certa polèmica. Curiosos, seguir aquest fil)
4-S’acaba la funció. Ha estat curt però potent. Els aforismes ja ho tenen això.
5-Ens visita en “Quim de l’Octubre”. El lletraferit que fa bons vins (artesans i honestos) amb la gent de SETZEVINS, Celler vinícola d’Espolla. Mirarem que l’Octubre ens segeuixi acompanyant tot l’any. Llarga vida i via fora amb la llei seca!
6- Avui, tot i ser dimecres de cendra, la sala plena: Barça 0 – Horinal jogó bonito
7- Afora fa fresca.
Aforisme: frase sentenciosa que es declama quan hom es als afores. (no confondre amb l'anforisme que és el renec dels terrissaires quan els hi surt una ànfora guerxa)
Saforismes: pensaments que se l’hi van acudir al Francesc Gelonch en un poble de la comarca de La Safor (sic)
com que acaben aforismats, escuro el calaix dels aforismes preferits:
Un que he sentit ahir mateix: l’aforisme és el xupito del pensament
Un altre, atribuit a diversos autors però sobretot a Jean Cocteau:
"Ho aconseguiren perquè no sabien que era impossible"
i un d’en J.T.:
"Tothom és poeta mentre no (es posi a escriure i) es demostri lo contrari"
i per acabar un del Cutillas. Definitiu:
"El necròfil mai no deixa insatisfeta la parella"
Entrades
4 comentaris:
Gràcies quirky, per l'elogi del vi.
Un parell d'aforismes i una questió:
"més val un got de vi negre que tota l'aigua del Segre"
(de les terres de ponent)
"El beure no fa mai set"
(d'un avi d'Espolla)
D'aqui cent anys els pensaments d'en POCHOLO seràn els aforismes de la nostra època?
Gràcies pels aforismes (una mica interessats potser?)))
Sobre el tal Pocholo, diria que de pensaments ben pocs. I a ell, que se l-emporti el primer tsunami que passi. No el suporto ni ebri d-Octubre.
Salut
el jordi quer, però, mira que s'hi va estar estona, que si l'humor, que si no sé què, i va i s'oblida Joan Fuster!!! revisin els consells, proverbis i insolències. veuràn.
per cert, l'aforisme atribuït a j.t. jo l'he sentit fa molt de temps per altres boques.
doncs sí, és veritat lo del JF. en canvi en Cutillas sí que el té en compte al llibre.
sobre l'aforisme, efectivament, volia dir que li havia sentit a en JT i no donar a entendre que era d'ell..lamento el(s) lapsus.
salutacions
Publica un comentari a l'entrada