moixic

Moixic és gran. Moixic-Manelic recita amb vehemència, Moixic, poesia en acció, és un espectacle. Ens presenta els poetes de viu en viu. La seva tria, ja és una declaració de principis, de principi a fi (de principis afins) i la seva lectura, una batalla. Ens els diu amb passió: crida, canta, salta i balla (salta amunt i avall, fa un crit pica de mans i en cada vers s’obre de cames) Es tira de l’escala puja-baixa d’en Pujols, Hiparxiològic summmme, fa del recital una lluita que sempre guanya. (per que em recorda Xavier d’Edimburg aquest home?). Per l’Aixarm hi passen Pla (Josep), Pessoa, Celso Emilio Ferreiro, D’Ors, Maragall, Miguel Hernández, Pujols, Foix, Garrigasait... També hi diu poemes seus esclar, i en Vinuesa (Vi i nuesa?) n’hi ha musicat un i ens el canta i sentim coses com aquesta:

Tots dos sabem
que, contra tot pronòstic,
jo sóc la mà
absent damunt el pit,
els llavis que no et besen,
la llengua que no et xuma,
la llet que no t’engendra.

A penes descobrim
en l’ofec del teu budell
un tros de carn encartronat
en el silenci del desig,
un toll de plor ressec llàgrima endins
i el meu record dins teu en el seu nap.

-------------------------------------------------------------------^

Proper episodi: dimecres vinent 21 de març entrem a la primavera amb Carles M. Sanuy presentant llibre: "De les llacunes ermes"