dissabte, de març 10, 2007

foix/oriflama





Un document: Revista Oriflama núm 68. gener 1968
S’inicia una secció de literatura catalana titulada “gent de lletres” i ho fa amb mestre Foix. Semblança, i resum de respostes. Signa la nota de presentació un tal M.M.P. i afegeix aquest poema en un requadre:

TOT N'ÉS PLE

Quantes roselles al prat de la vila
Tot n'és ple
...i quants ocells que fan ombra a l'ermita
Tot n'és ple
Quantes estrelles quan l'agost s'apaga
Tot n'és ple
Quantes fonts fresques pel camí dels masos
Tot n'és ple
Quants aiguamorts a la ciutat captiva
Tot n'és ple
Quanta fruita d'olor darrere el claustre
Tot n'és ple
Quants capellans que cavalquen la moto
Tot n'és ple
Quants cotxes parquejats a les placetes
Tot n'és ple
Quants caminants amb la cama enguixada
Tot n'és ple
Quants avions que passen sobre casa
Tot n'és ple
Quantes gavines amb claror d'exili
Tot n'és ple
Quantes vellardes amb carbó a les celles
Tot n'és ple
Quantes senyores que ensenyen les cuixes
Tot n'és ple
Quantes noies vestides de nuesa
Tot n'és ple
Quants forasters amb els ventres polsosos
Tot n'és ple
Quants clubs de nit amb barbuts greixinosos
Tot n'és ple
Quantes donzelles que ploren, a l'alba
Tot n'és ple
Quants anuncis taurins plantats als arbres
Tot n'és ple
Quanta gent trista per la carretera
Tot n'és ple
Quantes antenes de TV en els àtics
Tot n'és ple
Quantes coses per dir que tothom calla
Tot n'és ple
Quantes ulleres fosques per no veure-hi
Tot n'és ple
Quants cardenals pintats a les revistes
Tot n'és ple
...i quantes meretrius a l'altra plana
Tot n'és ple
Quants pisos nous pels drapers i els grimpaires
Tot n'és ple
Quantes parelles sense clos ni teula
Tot n'és ple
Quants ulls enamorats darrere els vidres
Tot n'és ple
Quants cors gements al fosc de la brossalla
Tot n'és ple
Quants vinaters que es venen trull i vinyes
Tot n'és ple
Quants pagerols que es venen la pineda
Tot n'és ple
Quants grapalluts que es venen les muntanyes
Tot n'és ple
Quanta foscor amb tants d'ocells de presa
Tot n'és ple
Quants pobles afollats pels arquitectes
Tot n'és ple
Quantes platges amb fressa de garatges
Tot n'és ple
Quants pescadors amb lliureia de patge
Tot n'és ple
Quants peixos morts vençuts per la vellesa
Tot n'és ple
Quants catalans vestits a la flamenca
Tot n'és ple
Quants botiflers amb carota de jutge
Tot n'és ple
Quants estendards airejats per les pluges
Tot n'és ple
Quants balladors fent verema a les pistes
Tot n'és ple
Quanta aigua clara als ulls de la veïna
Tot n'és ple
Quanta flor roja al braç de l'estrangera
Tot n'és ple
Quanta herba negra al cor de la ignorada
Tot n'és ple
Quants homenets amb aire de femella
Tot n'és ple
Quants homenots que escriuen el que els paguen
Tot n'és ple
Quants homes francs amb la boca tapada
Tot n'és ple
Quants homenassos morts sense llegenda
Tot n'és ple
Quantes cases obertes als sapastres
Tot n'és ple
Quantes portes tancades als poetes
Tot n'és ple
Quants saberuts que no llegeixen gaire
Tot n'és ple
Quants elefants sagrats que no llegeixen re
Tot n'és ple

-------------------------------------------------------------------------------


Lecturalia
Màrius Serra, a la seva secció del programa d’en Bassas (els matins de Catalunya Ràdio) ha parlat de nosaltres. No som amics del soroll però tampoc de la falsa modestia, de manera que quan un crack com en Màrius ens tira floretes, ens n’alegrem i ens en fem ressó i ho compartim amb tots els que de setmana en setmana, feu possible aquest espai (una mica secret com diu MS). Gràcies Màrius per aquest premi tan merescut...

Es pot escoltar aquí entrant a l'apartat "escolta-ho" / lecturàlia 08/03/2007.
La cosa és cap al minut 12.
(perdoneu que no hagi sabut fer un enllaç més operatiu)

3 comentaris:

subal ha dit...

Collons, Quirky, moltes felicitats tio! Ara només et falta un Espectacular de l'Assumpte i ja podràs dormir-te als llaurers!!

Llarga vida!!

quirky ha dit...

Shukriyah, senyor Subal i felicitacions per la part que li toca. Els PEA's, no els devalui sisplau. Si algún dia ens toca, que sigui per mèrits aleatoris i arbitraris tal com diuen les seves bases..
salut!

ea! ha dit...

és llegir-lo i sentir el rebassa recitant. no sé què en dirien els originals dels seixanta.fins dimecres.

i sí, felicitats!