al-Mutamid

( Dona amb lloro. Gustave COURBET)

Heus ací un dels poemes que es van sentir el dimecres passat en la veu d'Andreu Subirats:

Una versió d‘al-Mutamid (s.XI)
poeta i últim rei de la Taifa de Sevilla, que morí a l'exili a Agmat)



Quantes nits delint-me vaig passar

amb la de vernals natges i ampla cintura.

Com blanques espases i negra llança,

lo teu abraç , com un meandre del riu,

en la nit me guerxava, i la teua mirada,

també el teu coll, eren una música

de la que no em podia desprendre.

I et vas despullar… i vas ser llavors

una flor a punt d’esclat, oculta,

absent dels meus sentits, propera

en lo pensament. T’adoro i t’acullo

planyent i plorant com qui no vol més.

Me vas ben prendre com les sagetes,

vas trobar en mi la facilitat del manso,

anhelo tenir-te cada moment perquè

així el meu desig ho vol.

No em demanis res quan la distància

sigue llarga, esclava Igtimat,

vaig ser company d’allò generós,

amant del perdó, senyor també

de les ànimes i els esperits.

----------------------------------------------------------------

RECORDATORI: el dimecres MOIXIC recitant AIXARM (a l'horiginal, 20,30h)