Salve, Lizano

Per fi, la presència i la poesia de Jesús Lizano inundaràn l'espai de l'horiginal, demà dimarts al vespre.

Lizano, amb una obra poètica inmensa i insuficientment coneguda, és un referent per a tots aquells que han seguit la seva aventura literària des dels anys 50 (del s.XX) fins a l'actualitat amb "Lizanote de la acracia"

SALVE, LIZANO

Beneita sigui la mare del Tano,
la moridora pell de Barrabàs,
la mà plena de fe de Sant Tomàs,
i l'obra immensa d'en Jesús Lizano.

La serralada avança xino-xano
i el bosquetà barbut que arriba al mas
porta enciam i préssecs al cabàs
i mira el sol i diu: "Arri tatano!"

Beethoven adormit sobre el piano
l'estel caçant no, Galileu, fugaç,
obres camí, sembla que saps on vas
tot fent la volta al temps, oh nou Elcano...

Senyals de llum d'incendi de vaixells
diuen que sí -a tots els desnivells.

(Enric Casasses)

---------------------------------------------------------

i el dimecres (20,30): Javier Amilibia, amb:
“que pena, que pena que se murió la nena por no darle de esta crema”

i el dijous (21 h.): presentem el llibre de fotopoemes: "UN" de Jordi Llatje (als poemes) amb fotos de Pep Daudé( a les projeccions) i músiques de José Miguel Galera (a la guitarra)