dijous, de març 15, 2007

moixic




Moixic és gran. Moixic-Manelic recita amb vehemència, Moixic, poesia en acció, és un espectacle. Ens presenta els poetes de viu en viu. La seva tria, ja és una declaració de principis, de principi a fi (de principis afins) i la seva lectura, una batalla. Ens els diu amb passió: crida, canta, salta i balla (salta amunt i avall, fa un crit pica de mans i en cada vers s’obre de cames) Es tira de l’escala puja-baixa d’en Pujols, Hiparxiològic summmme, fa del recital una lluita que sempre guanya. (per que em recorda Xavier d’Edimburg aquest home?). Per l’Aixarm hi passen Pla (Josep), Pessoa, Celso Emilio Ferreiro, D’Ors, Maragall, Miguel Hernández, Pujols, Foix, Garrigasait... També hi diu poemes seus esclar, i en Vinuesa (Vi i nuesa?) n’hi ha musicat un i ens el canta i sentim coses com aquesta:

Tots dos sabem
que, contra tot pronòstic,
jo sóc la mà
absent damunt el pit,
els llavis que no et besen,
la llengua que no et xuma,
la llet que no t’engendra.

A penes descobrim
en l’ofec del teu budell
un tros de carn encartronat
en el silenci del desig,
un toll de plor ressec llàgrima endins
i el meu record dins teu en el seu nap.

-------------------------------------------------------------------^

Proper episodi: dimecres vinent 21 de març entrem a la primavera amb Carles M. Sanuy presentant llibre: "De les llacunes ermes"


3 comentaris:

mar ha dit...

va estar genial!
sobretot les parts improvisades com quan va perdre els papers -no crec que això formés part de l'espectacle- i se'n va sortir molt, però que molt bé
genial!
almenys, a mi i als amics que m'acompanyaven, així ens ho va semblar.

quirky ha dit...

a mi també m'ho va semblar; en moixic és un altre d'aquests "posseïts" per la poesia...
mar, és m.a.r.?
salut

armandon ha dit...

Te ví recitando en alguna página!!
Ya olvidé el poco catalán que aprendí pero fue muy chingón verte por ahí.

Como va todo?

Una abrazo