Dels Pla, l’Albert i dels Riba, en Pau.
En Quirky s’embala al veure l’estupendu panegíric que l’Enric Casasses dedica al Pau Riba al Quadern del Pais del dijous 23/11. (aquí n'hi ha un tros)En Q és ribià des de sempre (Taxista, El matí de Sant Esteve, i Pau i Jordi) i creu que en un pais minimament seriós, desprès d’haver parit “Dioptria” en Pau Riba hauria d’haver tingut una subvenció de per vida, per que es podés permetre fer tot allò que se li acudís, tot el que li donés la santíssima gana.
Per sort, el pais no és seriós, i el camí d’en Pau R. és la subversió i no la subvenció, i en Pauriba és viu i bull de projectes. Se’ns ha fet gran (ens hem fet grans) però no s’ha instal.lat en l’adolescència com algún patètic ploramiques que no s’acaba de retirar mai. No som incondicionals, ni ganes, però en Pau encara punxa i segueix imprevisible, trencant els esquemes dels que el volen congelar a base d’homenatges. És un luxe, i l’article del Casasses, un altre luxe que li fa justícia.
Riba i Casasses, dos craks que no cal empènyer ni condecorar: deixem-los crear, estan posseïts per la seva obra. Son imparables de fet, no de marketing com els altres, i algún dia encapçalaran la Gran Encilopèdia Galàctica dels pastissos catalans.
Queda dit. Amén.