AMICS!
Hem convocat
aquesta assemblea amb una doble motivació:
aclarir
i aclamar
Primer, els aclariments:
Fa quasi 10 anys, va obrir l’Horiginal cafè+poesia, local que, com el seu nom indica, naixia amb la voluntat d’esdevenir un espai on la poesia fos part essencial del menú. Els recitals, per tant, han estat vida d’aquestes parets. Tanta vida, que el part mateix s’aixoplugava en dos auspicis legals: la llicència d’hostaleria i la llicència de llibreria, per a poder aconseguir aquesta barreja ideal que ha estat el fet d’assentar càtedra en la bodega!
Per unes qüestions necessàries al negoci que sustenta econòmicament la conservació de l’espai, es va fer una ampliació per la part posterior que va permetre redistribuir les zones més eficientment, quedant un espai per al bar, un altre per al restaurant i un tercer per a fer-hi les activitats de caire cultural.
Aquest tercer espai és el que ara roman clausurat.
Al llarg d’aquests anys, tot i les adequacions que s’hi han anat fent, la sala del fons seguia en els llimbs de la legalitat, en un espai legal inexistent.
Ara, que l’Ajuntament s’ha decidit a posar-ho en regla, sembla ser que els recitaires no cabem en cap regla!
Per què?
Per una qüestió de llicències!
L’espai en litigi s’ha d’atendre a una de les dues llicències de les quals disposa l’Horiginal: restaurant o llibreria. I, en qualsevol dels casos, es consideraria com una ampliació d’una d’aquestes llicències.
El problema rau en el fet que tot aquell espai es considera com una unitat. Per tant, com que està partit entre la cuina i la sala cultural, a efectes legals, la cuina mana i obliga a considerar-ho tot com una ampliació d’una llicència d’hostaleria.
A partir d’aquest moment, doncs, la llicència de llibreria ja no juga.
Quin és el problema?
La nova normativa del Districte de Ciutat Vella!
Ja no es concedeixen noves llicències d’hostaleria, ni ampliacions!
Per tant, la cuina es pot quedar on era, però la “nostra” sala s’ha de considerar “ZONA DE SERVEIS”, és a dir, un magatzem, un espai de càrrega i descàrrega, etc.
Nosaltres demanem a l’Ajuntament que tingui en compte que aquella sala ha esdevingut un temple de la poesia, un espai privilegiat per a la invocació de les muses, i li demanem una LLICÈNCIA POÈTICA!!!
Demanem que, si el local s’ha atès sempre a aquesta conjugació de llicències, de donar aliment pel cos i aliment per a l’esperit, que considerin aquesta ampliació com la simbiosi perfecta!
I si no els serveix considerar com una “llibreria tradicional” l’espai on la gent va a escoltar versos, que se la formulin com una “llibreria oral”, com una “biblioteca viva” o com una “reserva per a la conservació del patrimoni oral”.
Perquè nosaltres som els primers amb voluntat legal, però necessitem que la llei ens hi deixi cabre!
Quanta gent ha viscut aquí dins la revelació de la poesia? Quantes ànimes han vibrat amb la paraula dita, aquí? Quants arravataments han fet néixer coneixement, aquí?
Si la Poesia va venir AQUÍ, d’AQUÍ no cal que la moguin!
Segon: les aclamacions!
Donem les gràcies a tots els que s’han adherit al Manifest que hem escrit per a reivindicar la conservació d’aquest espai amb les seves particularitats. Us fem saber que farem arribar el manifest i la llista d’adhesions al flamant regidor de Ciutat Vella, Carles Martí, per a sensibilitzar-lo amb els afers poètics del dia a dia de la ciutat.
A tots els que sou aquí, us proposem que, al llarg de la setmana Barcelona Poesia 2010, feu sentir d’alguna manera subtil i poètica, és a dir, sense cap ànim rebentaire, la vostra adhesió a la campanya per a la supervivència del cicle poètic de l’Horiginal a l’Horiginal.
Entrades
