Eduard Ramírez Comeig

acte 29 de la novena temporada,

any de la precarietat,

fastuosa sonorització karaoke domèstic,

poca gent, canvi de dia (per motius futboleros, inútils al capdavall)

canvi d'espai: decididament, no és el mateix. deia en Boldú que "el lloc és la gent", afegirem que almenys en aquest cas, "la gent també és el lloc".

Les coses de l'Horiginal, només tenen sentit a l'Horiginal amb el cúmul d'improbabilitats que l'han fet possible.

(I que consti l'agraiment a Mailuna per la bona acollida)

i en aquest context de provisionalitat, Sebastià Alzamora presenta amb rigor,  la poesia de l'Eduard (que ve expressament de València) i parla de vitalitat i de Catul i de l'Usdefruit, i l'autor, llegeig/recita bons poemes dels seus llibres i algú comenta que aquests bons poemes guanyarien amb una recitació més intensa, però l'autor és l'autor i els diu a la seva manera i una cosa és fer els poemes i una altra cosa l'espectacle. M'embolico ja ho veig, em faig ressó de comentaris sentits, però sempre, sempre val la pena veure-conèixer junts, poemes i autor.