el dimarts "cuentos xinos" a l'horiginal

irracionable

tal i com ell volia, la segona lluna de novembre,

(aniversari d'un retrobament)

Sergi Jover amb aquest recital es reafirma en la seva poètica:

"Viure és arriscar-se i resistir"

(Actualment, Túrnez & Sesé presenta en concert el seu cinquè disc, Vestigis, 

dedicat a l'obra del poeta barceloní Sergi Jover.)

*hi ha rastres en altres blogs

el 28 lluna plena i sergi jové

Recital de poemes nous de SERGI JOVER

la multiplicació dels entrepans

l'entrepà nostre de cada dia. 

presentat per Marc Romera (dels atzarosos viaranys de l'edició)

disseccionat pel gran chef Carles Hac Mor (ingredient estrella: l'elipsi literària, el capítol que hi és i no hi és)

amanit amb els poemes del Pollastret de l'autor, Salvador Giralt (nota: m'agraden; buscar-ne més)

salpebrat amb la bateria de l'Ivo Sans (eficàcia i discreció total)

i  flamejat amb la veu-blues de l'Anna Subirana (moments d'esgarrifança).

Paradeta de laBreu, assemblea de Cicutes sense Todó, 

presència majoritària del clubdefansincondicionalsdelabreu

i projectes i canvis en l'horitzó.

Propera invasió de laBreu en forma d'alabatres el 5 de desembre (Todó, Ripoll i Bejan Matur)

i el dimecres l'entrepà

la cicuta arriba al 4 !

càpsules poètiques a valència

els déus i les bèsties

m-m marçal, l'homenatge del 1998

i el DIJOUS 15...

Clara Mir presenta:

aquesta setmana en Dijous  (15 de novembre)

per raons  vagues,

però com sempre, a l'horiginal a les 20,30

Dibuix

Potser farà fred,

però l'esclat d'avui

als ulls del sol que pintes

i l'escalfor del groc d'espigues

fimbrejant braços desarmats,

són, ara mateix,

la visió més versemblant

de la temprança.

Potser farà fred,

serà llis i blanc.

marçalianes

de la mà de les IV Jornades Marçalianes
(Fundació Maria-Mercè Marçal
+
Grup de recerca Cos i Textualitat UAB)

més de vint recitacions marçalianes iniciades per la Montserrat  Abelló
amb Mireia Calafell,
Neus Aguado, Anna Ballbona, Sílvia Bel, M.
Àngels Cabré, Lluís Calvo, David Caño, Josefa Contijoch, Àngels Gregori, Anna Gual, Maria Antònia Massanet, Sònia Moll,
Vinyet Panyella, Josep Pedrals, Esteve Plantada, Jaume Pons Alorda, Cèlia Sànchez-Mústich, Estel Solé, Francesc Josep Vélez, Amadeu Vidal, Blancallum Vidal, Mireia Vidal-Conte.


(Aquí, Vinyet Panyella en fa la crònica)

Pèsols dolços, pols de vida

Presentat per David Figueres 

i acompanyat per la mùsica de Pau Sendra i Clara Vallés

Kously Lamko ens ha oficiat un recital-ritual carregat  d'emoció.

Aquí podeu llegir una excel.lent crònica de David Figueres.

Amb el foc nou d’altres poetes

Amb el foc nou d’altres poetes 

(dins de les Jornades Marçalianes)

22 poetes recitaran a Maria Mercè Marçal 

per retre-li un homenatge: 

Montserrat Abelló, 

Neus Aguado, 

Anna Ballbona, 

Sílvia Bel, 

M.Àngels Cabré, 

Lluís Calvo, 

David Caño, 

Josefa Contijoch, 

Àngels Gregori, 

Anna Gual, 

Maria Antònia Massanet, 

Sònia Moll,  

Vinyet Panyella, 

Josep Pedrals, 

Esteve Plantada, 

Jaume Pons Alorda, 

Cèlia Sànchez-Mústich, 

Estel Solé, 

Francesc Vélez,  

Amadeu Vidal, 

Blancallum Vidal, 

Mireia Vidal-Conte.

7 de novembre 2012 a partir de les 20’30h al 

Bar Horiginal de Barcelona.

Més informació: http://fmmm.cat

presentem "funda sobaquera"

dilluns fred d'octubre Orlando Guillén presenta el seu poemari

"Funda sobaquera"

Andreu Subirats presenta el poeta i el llibre i Orlando obre la comporta i deixa anar una rierada d'imatges brillants i obscures, seductores, cavalcada sensual, conversa amb Llull patas al hombro; salud y caos en Acayucan; el ser humano és una equivocación de la materia. Orgasmo Guillén, Sarcasmo Guillén, la tumba, la vulva, la matèria obscura, els deus fornicadors, Dios es diosa, Ramón. Molécula seductora retozando. Orlando Poesia a 16000añosluz Orlando y tu que sabes, y yo que sé de la Via Láctea.

(Quan neva a l'estiu, res no funciona)

Orlando imprescindible. Com a poeta i com a exemple de capteniment digne.

I nosaltres esperant l'edició dels DOCE POETAS CATALANES.....

(per cert i permetin-me una petita digressió: Orlando Guillén, poeta, mexicà fins al moll de l'os, que viu i treballa a Barcelona, que ha traduït al castellà l'obra dels nostres grans poetes...és literatura catalana o no?

Ho sigui o no, jo crec que seria un perfecte candidat al Premi Nacional de Literatura. Ja està dit)

dimecres: Kously Lamko

Orlando Guillén

el DILLUNS 29 D'OCTUBRE
el DILLUNS 29 D'OCTUBRE
el DILLUNS 29 D'OCTUBRE

fem una sessió extra

presentant aquest poemari de l'
Orlando Guillén.

amb l'Andreu Subirats i en Josep Pedrals.

Una mostra de Funda sobaquera

mentrestant seguim esperant l' edició de la seva obra monumental:
 DOCE Poetas Catalanes.....

no en tenim Pou!

pouesia i festa amb la Rosa Pou i la banda:

Xavi Lloses

Ramon Prats

i 

Joan Motera

una vegada més ens sentim privilegiats.

El disc ("entre monosíl·labs") és molt bo,

però el directe és esplèndid., energètic, revitalitzant, vitamínic, estim-ulant.

Cap comentari els hi fa justícia; s'ha de veure, sentir i re-sentir sense ressentiment i sense prejudicis.

Prou de solemnitats buides. Aquí hi ha densitat poètica i musical i esperit verbívor i festa.

Grat sia!

actualització: aquí  la crònica bona

rosa pou

El 24 d’octubre a les 20:30

A l’Horiginal al carrer de Ferlandina 29, de Barcelona

Entre monosíl·labs

Concert de ROSA POU

que canta des del costat amè de l’enuig, jugant amb les paraules, els ritmes, les rimes…

L’acompanyen:

RAMON PRATS (bateria i màquina d’escriure)

JOAN MOTERA (contrabaix)

i XAVI LLOSES (teclats)

El repertori inclou poemes de 

GENÍS CANO, 

PERE QUART, 

PERE TÀPIES 

o VICENÇ BOU

www.soundcloud.com/rosapou

pope: poemes amb vestits nous

Estrena mundial de les cançons de Daniel Sáez sobre poemes de Jordi Pope

amb:

Armengol: percussions i coros

 Abraham Creus: baix i coros,

Lluís Xandri: guitarra acústica i coros 

Daniel Sáez: guitarra, teclat i veu

vonnegut calypso

Els malesherbes fan una revista d’històries rares. Els malesherbes fa temps van tenir el bon gust d’acollir uns autors joves  amics nostres.

Això va ser una bona excusa per treballar-se una presentació a can horiginal i omplir la sala de coleguis fans del fanzine. I perpetrar una sessió de bibliomància demencial que va oficiar un tal  Roger Pelaies (un tipus que s’atreveix amb tot i que no és que sigui transgressor o irreverent: és nitroglicerina pura. O àcid sulfúric. Podria inventar-se una religió sense ni tan sols despentinar-se)

Ara, seguint la brillant carrera iniciada amb el fanzine, fan una passa endavant i es constitueixen en editorial suïcida (Ricard Planas, Ramon Mas i Pau Clemente confessen que s’han emmirallat amb LaBreu i escoltat els savis consells del mestre Quinina) és a dir de les que publiquen allò que els hi agrada i si pot ser coses genials i minoritàries millor. I a bon preu. Comencen amb un Burt Konnegut que parla de gats, traduït per Martí Sales i es preveu que el següent títol sigui del Víctor Nubla. Comença una carrera imparable. Han reincidit en el lloc de presentació (benvinguts siguin) i han tornat a omplir la sala però ara en dilluns i  sense el Roger Pelaez. Aquest cop de les transgressions se n’encarrega l’Edu Za!. que porta una col·lecció de pedals, samplers i meravelles d’aquestes  que fan que, per exemple, ell canti una mica i li respongui tot un orfeó però modern i fotent-li canya .

Llavors ens avisen que al nostre veí-primmirat-d’orella-hipersensible no li fan gràcia els calipsos-tecno-punk i amenaça amb avisar la força pública i hem d’abaixar el volum i sentim els calipsos que queden amb l’ai al cor i acabem amb un gloriós i reververant “Compreu el llibre!”

i tot seguit es va acabar la cervesa i això ja és un senyal: aquell dilluns que es va acabar la cervesa!. Tota una premonició no sabem ben bé de que.

Les males herbes mai no moren. Aquests paios arribaran lluny. Compreu el llibre!

dimecres 17: daniel sáez canta j. pope

Deixa-ho córrer, mala bèstia!

Concert a partir de poemes de JORDI POPE

musicats per 

DANIEL SÁEZ

dimecres 17 a les 20,30 a l'horiginal!

dilluns 15: males herbes edita

PRESENTACIÓ DE BRESSOL DE GAT DE KURT VONNEGUT 11/10/2012

Dilluns 15 d’octubre a les 20:30 a l’ Horiginal (C/ Ferlandina 29, Barcelona) celebrarem el naixement de l’editorial Males Herbes.

Serà un festeta entre amics i coneguts, amb l'actuació de l'Edu Za, que cantarà uns Calipsos extrets dels llibres sagrats de BOKONON, el profeta que Catalunya estava esperant. 

Una festa on es presentarà, entre calipsos i exabruptes literaris, Bressol de gat, la novel·la de Kurt Vonnegut, traduïda per en Martí Sales, que dóna el tret de sortida a la col·lecció Distorsions


Un jove periodista planeja escriure un llibre on s’expliqui el que feien una sèrie de personatges el dia que la bomba atòmica va arrasar Hiroshima. Mentre busca els descendents del Dr. Hoenikker, un dels reconeguts pares de la bomba, l’atzar el condueix fins a l’illa de San Lorenzo, una república caribenya que sobreviu entre una dictadura paternalista i una religió estrambòtica anomenada bokononisme.

Teixida a base de coincidències aparentment absurdes, Bressol de gat retrata l’home modern en tota la seva estupidesa. Una sàtira social capaç de mostrar-nos algunes de les atrocitats més grans comeses per la humanitat sense que puguem esborrar el somriure afable de la cara, i tot gràcies a les mentides pietoses predicades per Bokonon. En aquest llibre hilarant, venerat per tota una generació d’escriptors, l’extraordinari és a l’ordre del dia: des de nans  pintors i missioners nihilistes fins a armes de destrucció massiva i terrabastalls apocalíptics.

Si no veniu us en penedireu tota la vida.

a Itaca voy, de romeria

Espectacular acollida a  Daniel Mata a l’horiginal, com havia de ser, amb la sensibilitat i entusiasme que ens caracteritza, amb la catedral de la poesia a petar de fidels  que, tot i no conèixer gaire el cantautor-poeta sevillà, van acudir-hi amb la garantia que pagava la pena fer l’esforç per tal de sentir en directe el recital de “en el callejón del gato” amb peces d’aquest treball i de l’anterior. “tiempo estimado”  i aproximar-se a altres formes de dir i de fer el fet poètic.

Daniel Mata, en acústic i sense banda ens ofereix  un recital de cançons potents, directes, nues, sense maquillatge, un recital de proximitat per on desfilen els poemes de Miguel Hernández, Pedro Salinas, Juan Ramón Jiménez, Luis Cernuda, Jardiel i també els propis, tot amb musicacions sovint festives, sempre lluny de qualsevol rastre de pedanteria i/o sensibleria.

L’humor (a itaca voy, de romeria; cuatro puntos me dejaron cardenales...) amara  tota la seva obra, però no li priva de tractar els temes socials i les preocupacions quotidianes com ara en la “rumba precaria”(una odisea es, llegar a fin de mes) una forma planera d’expressar  un neguit que afecta a tants i tants conciutadans.

Un recital rodó que ens hauria agradat poder compartir amb més gent. Però les limitacions són les que són  i no hi podem

fer més. 

daniel mata: poesia cantada

Seguint amb aquest octubre musico-poètic que ens hem muntat,

el dimecres 10 d'octubre a les 20,30 a l'horiginal

tindrem el gust d'escoltar la poesia cantada de Daniel Mata acompanyat d'un guitarrista

 La seva poesia pren forma de cançó i de cançó amb l'accent de Sevilla que li pertoca.

Daniel Mata en el Callejón del Gato

"Este es el nombre de esta  búsqueda sonora donde la canción de autor saca los pies del plato y es rock, rumba, swing, reagge, funky... una mezcla de músicas y palabras que pretende reírse, no del mundo, sino con él. 

El cantautor nos presenta los temas de su nuevo Cd en directo "TIEMPO ESTIMADO" . 

También repasará algunos de los temas de su anterior trabajo "POESÍA CANTADA" donde pone música y voz a distintos poetas."

segueixin els enllaços, busquin i remenin yutubs i espotifais

i vegin diàfanament i clara

que no s'ho poden perdre de cap manera.

No diguin que no han estat avisats (que el que avisa és avisador)

tothom hi és convidat

l'entrada és lliure

i l'aforament limitat per les lleis inexorables de la física

ballar sonets

El primer dia que vaig parlar amb en Boris (després m’he adonat que ell ja havia tocat  aquí acompanyant algun poeta que no recordo) i em vaig assabentar que era fill d’en Miquel Porter, del  gran Miquel Porter dels Setze Jutges i dels Cine-Fòrums arreu del pais, vaig tenir una sensació curiosa,  com si s’hagués obert de sobte una porta  cap al passat, cap a un passat latent, adormit però no oblidat. Bé, doncs hi havia una connexió amb el present:  aquí tenim en Boris (la veu és semblant en molts moments) i el seu saxo: “ tenia moltes  ganes de fer cançons, em venia de gust però no m’agradava com a lletrista, així que quan vaig descobrir els sonets de l’Enric els vaig adoptar” (diu ell,més o menys sic.)

Boris Porter (no Cole...) ha vingut amb L’altra Banda, una “Banda de Luju”  que son IVÁN LAGARTO:cajón ALBERT DAVÍ: contrabaix, SERGI PORTER son cosí: teclats i DIEGO BURIÁN: guitarra, trompeta i home espectacle, a qui ja hem sentit en diverses ocasions treballant conjuntament amb en Sito Subirats. Gent competent I capaç d’obviar les precarietats tècniques que ens caracteritzen.

Passió, música i belles cançons. Músiques desacomplexades, lluny de l’ensopiment amb que moltes vegades es maltracta els poemes (algú ho havia de dir...) i molts amics disposats a escoltar un bon recital i patir “una mica” de calor d’aquesta tardor que no s’acaba d’atemperar. Potser una mica de fum com en els vells temps hauria completat  l’ambient, però sempre US quedarà el passadís...

Gràcies a Boris i la Banda per la seva feina i ja ho sabeu: si sou programadors contracteu-los ;-) que us faran quedar bé...