dimarts, d’octubre 30, 2012

presentem "funda sobaquera"



dilluns fred d'octubre Orlando Guillén presenta el seu poemari
"Funda sobaquera"
Andreu Subirats presenta el poeta i el llibre i Orlando obre la comporta i deixa anar una rierada d'imatges brillants i obscures, seductores, cavalcada sensual, conversa amb Llull patas al hombro; salud y caos en Acayucan; el ser humano és una equivocación de la materia. Orgasmo Guillén, Sarcasmo Guillén, la tumba, la vulva, la matèria obscura, els deus fornicadors, Dios es diosa, Ramón. Molécula seductora retozando. Orlando Poesia a 16000añosluz Orlando y tu que sabes, y yo que sé de la Via Láctea.
(Quan neva a l'estiu, res no funciona)
Orlando imprescindible. Com a poeta i com a exemple de capteniment digne.
I nosaltres esperant l'edició dels DOCE POETAS CATALANES.....

(per cert i permetin-me una petita digressió: Orlando Guillén, poeta, mexicà fins al moll de l'os, que viu i treballa a Barcelona, que ha traduït al castellà l'obra dels nostres grans poetes...és literatura catalana o no?
Ho sigui o no, jo crec que seria un perfecte candidat al Premi Nacional de Literatura. Ja està dit)






1 comentari:

Joan Vigó ha dit...

Literatura catalana i de la bona. A banda, els fragments en català de "Funda sobaquera" són igualment essencials que la resta. Orlando Guillén és digne i mereixedor de qualsevol premi. Però la mediocritat és tan densa, i la ignorància tan extensa...