més de crapulística

L'escola de Casserres desvetlla admiracions d'alta volada. Vegeu sinó els poemes que els hi dediquen l'Enric Casasses i en Tomas Arias:

ROMANCET d´enric casasses

(RECITAT AL GREC 2007)

als poetes de l’escola casserrenca

Grillats i donant llumera,

quins poemes que dicteu

des del centre de Casserres

als extrems de tot arreu,

us cauen de les butxaques,

us creixen a les parets,

són telegrames de líquens,

són una eufòria de plens,

són un vespre d’entre els arbres

si em mirava una guineu,

són el bandoler que es planta

a interrompre el pirateig

dels tresors robats a Amèrica,

són, però parem, frenem

que no hi ha prous comparances

amb el cantar casserrenc,

jo m’us demano per musos,

de mitjancers amb el cel,

de companys de botifarra

i interlocutors d’e-mail.

Déus de l’art, si m’escolteu,

jo me’ls demano de musos,

de mitjancers amb el cel,

de companys de botifarra,

d’interlocutors dir mel.

tomas arias
així, llavors, de nit, ens adormiem

quan vivia a la muntanya

anava a veure arribar els barcos

al serrat de Follaracs.

així,

amarrats a sota els abres,

arrencava tots els màstils

i els tornava a plantar al bosc.

llavors,

pels voltants de juliol,

amb les veles ben florides,

profanavem els misteris,

de nit,

saquejavem les bodegues,

abordava cent donzelles,

i, caragolat a la coberta,

m’adormia,

a la muntanya, quan vivia.

Sebastià Jovani

el dimecres 3 d'octubre, Sebastià Jovani a l'Horiginal (20,30) diu que sí a res d'això

Heus ací el personatge: (info manllevada de Festival Maçart)

Sebastià Jovani
(Barcelona, 1977), llicenciat en filosofia. Poeta, activista i sommelier autodidacta, ha passejat la seva obra poètica per diversos encontres de personatges sospitosos. Com a part integrant de la cèl•lula “usted es un colectivo”, organitza vetllades multidisciplinaris a associacions culturals del barri de gràcia com heliogàbal o albricias. insistint en aquesta tasca prevaricadora a la vila, treballa ara mateix a l’àrea artística de gràcia territori sonor, organitzadora del festival lem de música experimental, entre d’altres desvaris. dins d’aquesta trama coordina el projecte itinerant àgape (accidents gormands i altres poètiques esparses) on gastronomia, poesia i música comparteixen taula i escenari. També s’ha dedicat a la política, publicant a llibres de l’índex “los libros del diablo”, una obra divulgativa on ens recorda, prenent els manifestos totalitaristes com a exemple, que escriure no sempre és beneficiós per la salut.

El cartell l'ha dissenyat el propi S.J. amb una il.lustració de R. Topor que és un dels sants de la nostra més abrandada devoció, lo cual, que aprofitem l'avinentesa per divulgar l'obra de l'inmens i excels Roland que podeu trobar en aquests llocs:

wiki (s'han lluït amb la traducció...)

blog

galeries

qui no vulGri folls...

qui no vulgrifolls que no vagi a l’era

en grifoll, grill art, grill foll,
comte cràpula que no perd ona,
dels anys beguts fa el seu cant
mentre la blanca, irradiant,
et deixa anar com si res,
rius de paraules, embulls,
hipnotitza, tota ulls,
i en vol més el del capell.

llarga vida a aquest parell,
tenen versos per estona.

Pre-visions:
dimecres vinent 3 d'octubre: SEBASTIÀ JOVANI!!!

l'escola que s'arrenca

poesia parlada, irradiada, trinxada, dita, dansada, escampada, suada, contemplada, radiant, obscura, de pedra picada, crua o molt feta, transparent, destil·lada, contrariada, viva,

poesia per pensar? per raonar? per sentir? per emocionar? per entendre?

per no entendre?

per no entendre res?

poesia i rodalies?

arts parapoètiques?

poesia

ara, POESIA CRAPULÍSTICA.

L’escola de Casserres es presenta
aquest dimecres 26 de setembre a l’Horiginal (Ferlandina 29, macba) a dos quarts de nou

correm-hi tots!

(Casserres: poble del berguedà on s’ha detectat, segons el nostre informador Tomàs Arias, un important nucli de forces tel.lúriques i centre d’irradiació poètica. Hi ha mutacions en el paisatge i s’ha iniciat la transformació cap a poble-poema)

trobador de carreró

EL GÍNJOL, arbre del que s’ha parlat aquests dies, em dona peu per recuperar un poema (o cantata) del protocantautor SALDONI TRUITAFREDA. (Cançons de gresca. Barcelona cap al 1915) El poema és llarg i carregat de tòpics però també és tot un document gastronòmic que descriu amb detall les delicadeses d’una “fontada” d’aquells temps.

LA FONT DEL GÍNJOL

CHOR DE FADRINS

Noies seductores
maques i aixerides
si estéu decidides
per vení a brenar.
A la font del Gínjol
l’aigua es fresca i bona;
per matà l’estona
bé hi podém anar.
-----

Ja la teca tenim preparada
carn rostida i badejo esqueixat,
llangonisses, truites, butifarra
pa de casa i vi del Priorat.
Hi farém també una enciamada
de tomatecs i pebrot vermell
quatre olives i seba ben tendre,
i per postres raim moscatell.
-----
Aném, aném, noies encisadores
aném, aném, cap a brenà a la font
i pel camí, amb rosellins i mores,
coronarém de joia vostra front.
Travessarém per camps i torrenteres,
boscos de pins i alegres matorrals
sentint cantar pinsans i caderneres
veient volar bandades de pardals.
I en sent al fons de la tupida ubaga
el remoreig del aigua ens sorprendrà;
descubrirém la font fresca i gemada
qu’omplena’ls cors de ditxa i benestar.
-------

La tarda es seductora
convida a caminar
aném, noies hermoses,
aném, cap a brenar.
--------

¡Miréu qu’hermós! El sol de mitja tarda
declina suau vers el ponent daurat
a al lluny brumós altiva s’entreguarda
la silueta esbelta del serrat.
Pugém amunt la costa encatifada
de farigola, orenga i romanins
i al arribar al cim de la collada
devallarém triscant boscuria endins.
El ventijol gronxant-se per les serres
dónens dalit besant-nos placentér
i el bàlsam pur després de les arbredes
ómplens els pits de sanitós alé.
Pugém amunt, etc.,etc.
------

Ja’s veu la font del Gínjol
ja som dins la verneda
ja l’aigua corre freda
surtint del rajolí.
Aném, cap a la mina,
seurém sobre la molsa
qu’es fresca verda i dolsa
com el bellut més fí.

Mentrestant que assentadetes
com estol de hermoses fades
descanseu assedegades
de la mina an el entorn,
cantarém una corranda
d’una nina enmalaltida
que tornà de mort a vida
bevent aigua d’eixa font.
----

Gentil pastora
de trenes d’or,
galtes de rosa
i ullets de sol.
Trista suspira
presa d’amor
¡Pena que pena
de pena es mor!
---

Res l’afalaga
res li don goig
com flor marcida
pert la color.
Li’n fuig la vida
com neu qu’es fon
¡Pena que pena
de pena es mor!
---
L’han visitada
sabis doctors,
l’han desauciada
sens remissió,
Remei no’n troben
pel mal d’amor
¡Pena que pena
de pena es mor!
-----
Quan van a dar-li
la extremaunció
corre a sa cambra
gentil pastó,
Porta un got d’aigua
li’n dona un glop
La font del Gínjol
n’es font d’amor.
------
D’aigua tant bona
no’n basta un got
calma la febra
sadolla el cor
-Porta més aigua,
porta, pastor-
La font del Gínjol
n’es font d’amor.
-----
La Pastoreta
va per millor
ja surt de casa,
ja v`a la font,
dolça companya
li’n fa el pastor
La font del Gínjol
n’es font d’amor.
----

Si l’encís de la corranda
ha enardit de joia els cors
are es l’hora de beure aigua,
are es l’hora, omplim els gots.
I si l’aigua fos tan freda
qu’ha de beurers a glop,
no hi fa ré qu’ens geli els llavis
si ens inflama ensems el cor.
----

Si l’aigua per veure
n’es fresca i gemada
també és apropiada
per refrescà el ví.
Per congelar fruita
i esbandir verdura
de tota malura
que pugui tenir.
---

Ja les blanques tovalles
s’han estés al mig del prat
i dels covens i cenalles
suculentes vitualles
pel demunt s’han escampat,
I les noies placenteres
cada escuna amb son galant
com garlanda de poncelles
van a seure fent parelles
al entorn del mantell blanc.
--------

La set apagada
la gana desperta,
estém tots alerta,
el plat a la mà;
El pa i la furquilla,
qu’en vinga de teca!
boi fent xerrameca
tot s’ha de acabar.
---

Les truites daurades;
son ja esquarterades
ja ve l’esqueixat.
¡Au, noies piteres
sigéu les primeres
ompliu-vos el plat.
----
Tot-hom s’espavila
Tot-hom va prenent;
les plates es buiden
amb un santiamén.

I amb la seba i les olives
el tomàtec i el pebrot,
cada plat sembla una toia
que de menjà dona goig.
------

Tothom menja amb gana
devora tothom;
les cares s’animen,
s’alegren els cors.
Del vi fresc que gela
s’omplenen els gots,
els gots per les noies,
pels joves els bots,
¡Miréu com xerriquen
i fan rajar fort!
Xarricant es calmen
les àncies del cor.

Els gots de les noies
qu’enveja que fan
quan a ses boquetes
se’ls van acostant!
Ses boques flairoses
de roses descloses
rublertes d’encant.

Tothom menja amb gana, etc.
---------

Noia qu’als dits captiva
tens una oliva
dóm el pinyol.
Dóm el pinyol que sigui
goig que mitigui
mon greu condol.
Pinyol que en ta boqueta
de mel repleta
s’haurà embrescat.
Serà per mí una joia
Dóne-me’l noia
per pietat.
----------

Si la truita i la esqueixada
han servit de aperitiu
al entrant dém falconada,
¡Apa tots; fem al cap viu
Vingan talls de butifarra
qu’es gustosa i excelent,
llangonissa i carn metxada
qu’es sabrosa i suculent;
i entre gresca i rialletes,
llambregades i amoretes
que en els cors causen flagell,
donguém fi a n’aquesta festa
repartint bona requesta
del dolcíssim moscatell.
--------

¡Oh qu’en sou d’hermoses noies
dins la solitut del bosc!
Oh qu’en sou de seductores
sentadetes prop la font!
Però l’hora es ja avanssada,
pel camí s’ens pot fer fosc,
i per no fer tart a casa
tindrém d’apressà el retorn.
Més avans de la tornada
despedim-nos d’aquest lloc
i per dur-vos ben guardades,
de brasset de dos en dos,
empendrém tots junts la marxa
entonant càntics d’amor.
------

Lloc de delícies
d’on placentera
brolla riallera
la font d’amor.
Al despedir-nos
font venturosa,
d’ància amorosa
bat nostre cor.

¡Visca l’amor!

buidant el calaix

Endut per la onada nacional-sobiranista que ens sacseja...no em puc estar de transcriure aquesta meravella esperpèntica i pintoresca , fruit de les lectures caòtiques d’estiu. Si més no, es tracta d’una lectura insòlita i demencial. Grotesca.

Publicat a : “Julepe de menta y otros aperitivos” Ernesto Giménez Caballero. Planeta 1981. Col. Ensayo. Es tracta d’un recull d’articles de procedència diversa. L’autor encarna la figura del que en podriem dir “l’avantguardista facha”. Personatge interessant malgrat tot. Molt actiu a principis del s.XX a l’entorn dels grups surrealistes i futuristes.

1942
La Boda poética de España

La Boda lingüística de Cataluña –por pluma de Boscán- con el genio castellano: bajo Flechas de amor y Yugos imperiales, hacia 1542, no fue un azar. Sino el fruto maduro de un floreal proceso que había venido cuajándose a través de siglos y poetas medievales.
No dejó Cataluña de hablar y escribir catalán –desde el siglo XVI hasta el siglo XIX- por imposición tiránica de nadie. Si espotáneamente decidió Cataluña abandonar su viejo privativo instrumento lemosín, no fue por el simple capricho de expresarse en “castellano” (lengua tan medieval, local y circunscrita, como el catalán, o el gallego, o el aragonés).
Cataluña abandonó el catalán para expresarse en ¡ESPAÑOL! Es decir: en un lenguaje superior, integrador:matrimonial. Del modo que una doncella abandona un dichoso dia la casa de sus padres para uncirse en sacro lazo con el poderoso varón que ha de hacerla madre y señora de un hogar.
Si hubo algún yugo sobre las plumas catalanas desde entonces, fue el bien suave de la felicidad conyugal.
Salvo algún oscurísimo poeta de musa populachera, como el rector de Vallfogona, nadie pensó en Cataluña, durante tres siglos de amor y compaña, que el hablar español fuese algo excepcional. Y menos una traición o una deshonra. Era la lengua de los “hijos”: la lengua del “Imperio”. La lengua de Requesens por Flandes. De los nobles catalanes ante el Emperador. De los funcionarios barceloneses ante el Rey del Escorial. De los mercaderes en Indias. De los soldados gerundenses, tarraconenses y leidetanos por las costas berberiscas, por los campos del Rosellón, por las llanuras del Milanesado y el canal de la Mancha.
Boscán, por tanto, desde el punto de vista lingüístico, representó el símbolo de aquella boda idiomática de España. Representó la superación, en una categoria nupcial: “lo español” de las dos privativas individualidades anteriores, “lo catalán” y “lo castellano”.
Pues bien; ese mismo simbolismo unificador iba también a representarlo Boscán desde el punto de vista “lírico” con su obra poética.

(De “Amor a Cataluña”, 1942)


Juro sobre les obres completes de Tristan Tzara, que el document és autèntic i no es tracta d’una conferència dels Accidents Polipoètics.

nit de delta blues

El dijous 6 de setembre i com a pretemporada, l’ombra de Robert Johnson, Son House, Charlie Patton i companyia ha planat per l’H en la veu i el dobro de l'amic José Luis Mejías. Una sessió especial d’autèntic Delta blues. Un somni i un regal.

Per celebrar-ho tres enllaços:

RJ canta "Crossroad"

RJ versió Stones

Duel de guitarres de la peli "Crossroads" (Vai / Ry Cooder)

va, tornem-hi!

“...som tan amics que podem passar mesos sense veuren’s...”

(Marta Pessarrodona. “Fauna”.Ed. Thassàlia 1994)

Tornem tal com vam marxar, sense un adéu, sense la menor cortesia blocaire, sense soroll. Sort que els blocaires de raça, els del morro fort, els que es postegen a sobre, han mantingut el caliu durant la catalèpsia estiuenca.

Crònica de l’estiu? No cal oi? Cadascú se sap el seu i les coses que han deixat pòsit a la llarga sortiràn. El cas és agafar escriguera i endavant...

Tornarem amb la Poesia Crapulística de l’Escola de Casserres (molt ben apadrinada, per cert) el dimecres 26 de setembre, fum fum fum (a l'hora i el lloc de sempre) i vindràn més coses que ja es couen.

I tornem amb recomanacions perifèriques: atenció a la tardor poètica de Cerdanyola i de Badalona

dimarts poètic al Prat

Todó al ras

media vaca+gloria fuertes

Dos reivindicacions en una: Media Vaca i Gloria Fuertes.

Entre la molta gent que ha passat per l’Horiginal en algún moment i que hem tingut la sort de conèixer, darrerament hi ha hagut els editors de Media Vaca, la petita editorial valenciana que publica uns llibres que son petites joies, acurats en tots els detalls: en la selecció de textes i especialment en la part gràfica, encomanada a il.lustradors reconeguts i que hi treballen amb la màxima llibertat i creativitat. Són llibres en principi per nens i que son una delicia visual, objectual i sensorial per a tothom. Amb criteris de qualitat artística i que no tracten els nens com a petits idiotes. Menys coloraines i més art. Menys paternalisme i més suggestió. En fi, mireu la seva web, mireu el seu catàleg, demaneu-los a les llibreries, regaleu Media Vaca a petits i grans. Fomentar el gust pel llibre i la lectura, passa per aquí, per fer les coses ben fetes, i no pas per campanyes institucionals que mes aviat sembla que cantin el miserere per una espècie en extinció....

Un dels llibres que han publicat, és aquest recull de poemes de GLORIA FUERTES:
Encara hi ha gent sense prejudicis sobre la poeta Gloria Fuertes. Que la valora com a poeta, més enllà de la imatge simplificada que n’ha fet la tele i els caricaturistes. La seva humanitat l’ha fet victima fàcil dels que no l’han llegit.
Per sort els llibres encara hi son per qui la vulgui re-descobrir.

Entre ells hi ha aquesta magnífica, magistral, acurada edició il.lustrada per Sean Mackaoui. Una preciositat poètica i gràfica, una meravella com tots els de Mediavaca per cert.

------------------------------------------

L'Horinal recomana:

El segon acte de Poetes a la Torre Muntadas al Prat de Llobregat. Aquest dimarts 10 a les 20 h. hi reciten: Eduard Escoffet, Joan Todó i Octavi Franch.

raaaaaaaates!

Ho sap tothom i és profecia

a can P.Drals hi ha...rates!

en/doll

bankrobber / labreu edicions

a les millors botigues !

ens veiem al PRAT...

...el dimarts a les 20 h.

resum

28 – 9 Orlando Guillén (+Casasses i Dolors Miquel) + Rilke Guillén
11 -10 Poesia basca (ILC) Kirmen Uribe, Felipe Juaristi i Cortázar
25-10 Quark poesia (ping-pong-vallés)
1-11 Badalona (nit electoral i de tots sants)
9-11 Presentació revista espaienblanc
15-11 Cerdanyola: Jordi Condal, Montse Costas, Kippelboy
16-11 Edicions DAU: Presentació llibre Tortell Poltrona
22-11 Cornellá (Grup de La Fragua)
29-11 Presentació de SALFLORVATGE (Ester Xargay i Mariona Millà) March edicions
18-1 Toni Sbert. Presentació de “ERMS” amb Sebastià Alzamora, Biel Mesquida i Rut Martínez (al piano)
24-1 Joan Vinuesa i Ivette Nadal
31-1 Conversa 2 Carles HM i Antoni Clapés
7-2 Poetes en llengua urdú. Mushaira!
14-2 Presentacio de les plaquettes de Cafè Central: Pedrals, Nopca...
21-2 Abel Cutillas, Recitar el pensament, presentació llibre d’aforismes “Viure mata” de Fonoll i “Màximes i mals pensaments” (l'Avenç) de Rusiñol amb Enric Casasses
28-2 Presentació de la revista “Pèl capell”
1-3 Presentació dels 3 nous Alabatre. Pedrals, Rothkovic i Urpinell
7-3 Andreu Subirats recita els seus poetes àrabs
14-3 Moixic diu “Aixarm”
21-3 Carles M. Sanuy: “De les llacunes ermes”
27-3 El dia que no va venir en Lizano
28-3 Javier Amilibia: "Que pena, que pena, que se murió la nena por no darle de esta crema…”
29-3 Jordi Llatje presenta “Un” fotopoemes.
18-4 Xavi Grimau i Josep Tuset
25-4 Festa 5 aniversari de “Paper de vidre” amb Guillamino i Pedrals i l'en-doll

2-5 Mikel Varas
3-5 Que venen els víkings. 5 poetes de Finlàndia. (Quark poesia)
14-5 Poetes armenis: Tigran i Mariné. ILC seminari de traducció de Farrera
23-5 Xawi Sastre "Nàpias"
24-5 III festival intercomarcal .Ed. Fonoll de Juneda. Jordi Quer. Recull: "Esguards sincers"
30-5 Cinquè aniversari amb el Bingo i recital de Mariona Sagarra
6-6 Poesia ucrainesa Andriy Antonovskiy i Catalina Girona
20-6 Mal de amores (Andrei, Andrés i Marc)
27-6 Laia Noguera, Esteve Plantada i Joan Duran

------------------------------------------------------

El cicle a l'horinal s'acaba (de moment). Mentrestant, podeu recuperar una selecció dels "nostres" poetes, seguint el cicle de poesia "Poetes al jardi de Torre Muntadas" del Prat de Llobregat. Cada dimarts de juliol a les 20 h. a la fresca, en una agradable terrassa...

Podeu seguir la programació i informacions col.laterals en un blog apart enllaçat més amunt.

El primer dimarts dia 3 :

Una barreja explosiva, tres posseïts per la poesia¨:

Moixic, d'Edimburg i Tuset per primer cop junts en un escenari.

Els hem vist a l'Horiginal, d'un en un. Junts podria ser que s'estimulessin mutuament i... el resultat dimarts!

final

Joan Durán, Laia Noguera, Esteve Plantada

Un bon tancament de cicle presentant obra nova de tres poetes representatius de les noves generacions:

Laia: "No et puc dir res"

Joan: "Domèstica veritat"

Esteve: "Temporari"

final de cicle

després de la Laia, l'Esteve i en Joan, tanquem la paradeta.

Però al Juliol n'obrim una altra al Prat de Llobregat: Poetes a la torre Muntadas

(seguirem informant..)

fira

mal de amores

Andrés, Marc, Andrei

"Mal de amores", és el seu nom com a grup, reciten, canten, actuen amb força i convicció. Confegeixen un recital sòlid i energètic. Fan pocs bolos, però en n'aniran fent més. Segur.

Ja tenen un bon nombre de seguidors fidels i en seran més. Tindran sort. S'ho mereixen.

Reciten poemes propis (dels dos Andreus) i algún de manllevat com ara aquest de Conrado Nalé Roxlo poeta argentí i interessant personatge:

Va la sirena muerta por el río
con una flecha al corazón clavada,
y desde la ribera desolada
mis lágrimas la siguen por el río.

Mía no fue, pero fue un sueño mío.
¿Quién la devuelve al mar asesinada?
¿Por qué pasa ante mí, muerta y dorada?
¿Dónde perdió su corazón y el mío?

¿En qué arrecife de coral distante
irá a encallar su frágil hermosura?
Con ella encallará mi sueño amante.

Y del dardo mortal la pluma oscura
indicará en la tarde al navegante
que allí tiene la mar más amargura".

i pre-diccions:

Dimecres que ve....Laia Noguera presentant coses noves....

dimecres: mal de amores

El dimecres 20 de juny tornem a la feina amb el recital poètic titulat "mal de amores".

Versos intensos, en un castellà ric i ben dit amb la complicitat d'una guitarra....

Deixeu-me dir que el títol no li fa justícia i que no es tracta d'un poemari de lamentacions intimistes ans al contrari...

Hay una niebla oscura en la calle

Cobrando espesor a ras del suelo

Hay una luna amarilla

Los semáforos secundan su pausado parpadeo

Mi sueño de esta noche está caliente

mi sueño de esta noche está que arde

Al rojo vivo su fragua alegre

El alto horno en que me funde y me parte

Un sueño que campando a sus anchas

Sin nadie que lo meta en cintura

Despliega territorios comanche

Enmedio de puertos aventura

En todos sus rincones recovecos

Se oye un rumor intenso, tenso

Las tierras se arrancan los bocales (?)

La fiesta está a punto de empezar

La fiesta está a punto de empezar

Hay tentaciones

Rotaciones

Vibraciones

Danzas, saltos, levitaciones,

giros, requiebros, explosiones,

inventando nuevos corazones

............

Naturalment, tots hi sou convidats: Horiginal. Ferlandina 29 a les 20,30

verdaguer - picasso

Habitació de Verdaguer a Vil·la Joana

L'altra efemèride del 13 de juny: el 1902 hi haguè el famós enterrament de Mossèn Cinto, diuen que amb una multitud impressionant.

El que m'interessa però és l'anècdota picassiana. Un jove Picasso (21 anyets) i la seva colla....

“Una de les moltes mostres de com Picasso compartia amb els seus amics l’afecte i fins i tot la veneració per algunes de les grans figures de la literatura catalana la tenim en la seva anada a peu encara de nit, una matinada del mes de juny de 1902, cap a la Vil·la Joana de Vallvidrera d’on sortiria l’enterrament de Mossèn Jacint Verdaguer. Rocarol, Àngel F. de Soto, Sabartés i Picasso van esperar a la porta la sortida del cotxe funerari i van tirar sobre el taüt unes flors boscanes que havien recollit pel camí.”

1881-1981 Picasso i Barcelona (Catàleg de l’exposició al Saló del Tinell 1981-1982. Ajuntament de Barcelona. ISBN: 84-500-4948-2

(En algún altre lloc el mateix Picasso explica aquests fets fins i tot amb detalls més curiosos, però no ho trobo. Algú en sap alguna cosa?...)

pessoa

Fernando Pessoa vist per Almada Negreiros

Com que aquesta setmana sembla que no hi haurà recital a can horinal, cercarem, consol en les efemèrides: per molts anys senyor Pessoa! (13 de juny del 1888)

Autopsicografia

"O poeta mente a verdade"
(Bertus Afjes)

O poeta é um fingidor.
Finge tão completamente
Que chega a fingir que é dor
A dor que deveras sente.

E os que lêem o que escreve,
Na dor lida sentem bem,
Não as duas que ele teve,
Mas só a que eles não têm.

E assim nas calhas de roda
Gira, a entreter a razão,
Esse comboio de corda
Que se chama coração.

Fernando Pessoa.

ucraïna: la foto

Andriy i Catalina

Sobre l’estrofa

Quatre vectors divergents sobre el mapa del cor
quadrat d’alegria i dolor,
quatre trajectòries d’un anònim costat,
que entra com un cuny – entre sentit i voluntat.

Debades, debades, la punta esmolada irrita l’ànima,
falç i cortina en la curta nit.
Malgrat que sé que la pellofa de paraules cobrirà el gra,
col·loco silenci de llavis – en la caixa de l’estrofa.


Bohdàn-Íhor Antònytx
(Novýtsia, 1909 - Lviv, 1937)

100

Eeei!
post nº 100 (durant els anuncis de House)
només
per recordar
que
a la cita
amb
la poesia ucraïnesa
hi
afegim
pel mateix preu,
la
projecció
del
CURT:
J U N T O S
de
Pedro B. Abreu

senyores
i senyors,
no
s'ho
perdin!

(fins ara, H. ferlandina 29 bar endins a les 20,30)

collages i versos

ioan
glamour

per acabar-ho d'arrodonir, un parell de collages de l'Andriy Antonovskiy (de la sèrie de sang i fetge) i un dels seus poemes:

Полум’яне сонце El sol ardent
Кігтями променів Amb urpes de raigs
Роздерло гидотний Ha estripat fastigós
Дохлий небосхил El moribund horitzó
Очі скляні Els ulls vidrats
Монстрів бетоних De monstres de formigó
Блищять верещять Brillen, xisclen
З переляку отого D’aquell espant
Загули дроти Els cables comencen a brunzir
Вхопившись в стовпи S’aferren als pals
Антени напнулись Les antenes es tiben
Набрякли прищі смітники S’inflen les pústules d’escombraries
Місто прокинулось La ciutat es desperta
Сонцем упилось S’embriaga de sol

(Khmelnítskiy, Ucraïna, 1998)

recordin: el dimecres 6 a les 20,30 a lHoriginal

ukrainskaia poezia

Quan ja ens fèiem creus de la varietat de llengües i parles diverses que hen acollit en aquest cicle poètic, ens arriba una altra proposta internacional que rebem encantats:

Poesia ucraïnesa!

Aquest dimecres, una oportunitat d’assaborir la poesia poc coneguda d’un pais poc conegut, amb aquest Breu recull de poesia ucraïnesa, segles XVIII – XXI que ens porten l’ Andriy Antonovskiy i na Catalina Girona responsables de la compilació i traducció.

El programa és aquest:

Breu recull de poesia ucraïnesa, segles XVIII – XXI

La il.lustració:

Hrigóriy Skovorodà (Txornúkhy, Regió de Poltàva, 1722 - Ivànivka, Regió de Khàrkiv, 1794)

Romanticisme:

Levkó Borovykóvskiy (Myliuixký, Regió de Poltàva, 1806 -mateix lloc, 1889)
Taràs Xevtxénko (Morýntsi, Regió de Txerkàssy, 1814 - Petersburg, Rússia, 1861)

Fi de segle: Ivan Frankó (Nahuiévytxi, Regió de Ivàno-Frankívsk, 1857 - Lviv, 1916)
Lèsia Ukraïnka (Larísa Petrívna Kóssatx) (Novogràd-Volýnskiy, 1871 - Suràmi, Geòrgia,1913)

Avantguarda experimental: Pavló Tytxýna (Piský, Regió de Txerníhiv, 1891 - Kýiv, 1967)

Futurisme ucraïnès, o “Pan-Futurisme”: Mikhàil Semenkó (Kýbyntsi, 1892 - lloc desconegut, assassinat pel règim estalinista,1937)

“Modern” i “decadència”:

Bohdàn-Íhor Antònytx (Novýtsia, 1909 - Lviv, 1937)

Poetes dels seixanta, o “Xistdesiàtnyki” - el moviment per excel·lència dels dissidents:
Lína Kosténko (Rjísxiv, Regió de Kýiv, 19 marc 1930)

Postmodern: Yúriy Andrukhòvytx (Stanislàviv, ara Ivàno-Frankívsk 13 març 1960)

L’última fornada - (“post-post-modern, post-industrial, post-soviètic, post-ucrainès,” etc...): Serhíy Jadàn (Starobílsk, 23 d’agost 1974)


Hi haurà una segona part, en la que l’Andriy recitarà els seus propis poemes

------------------------

un poema de
Mikhàil Semenkó
poeta futurista
(Kýbyntsi, 1892 - lloc desconegut, assassinat pel règim estalinista,1937) :

Ciutat

Oste ste

bi bo

bu

carreters-gent

tramvies-gent

carrossesrosses

corremoviment movimentcorre

movimentocurses

càstig bressoler

al poble

oble

beble

cadenes gegants

fum d'acer

cremen

engonal

olorós

caliquenyo

fum blau

negre fu

m

deixen anar

benzina

demanar pudor

estimar expectorar

donavides

movivides

benzovi

da

auto

tram.

(23 de juny 1914, Kýiv)

No ens podem estar de reproduir la nota que acompanya el seu treball:

Nota sobre els traductors, els correctors i les traduccions:

L’Andriy és poeta i pintor ucraïnès que viu a Barcelona des del 2001 i la Catalina és traductora a l’anglès, “catalana de la diàspora” o “catalana de la franja sideral”, que viu a Bcn des del ‘96. L’EDUARD ABELENDA, poeta, traductor, col·leccionista de poesia en idiomes minoritaris i estudiant de lingüística, ha tingut la paciència i la generositat d’ajudar-nos, corregint les traduccions perquè “NO tinguem VERGONYA davant NINGÚ”! I li ho AGRAÏM molt! També agraïm molt la correcció puntual però contundent que ens va fer el JORDI PALOU, gran rodamotaire, que regala paraules a diari (www.rodamots.com). Tot i així, hi ha parts que hem afegit a l’últim moment que no s’han pogut corregir per falta de temps (i per tant, els errors son nostres). O sigui, és molt probable que encara hi quedin moltes imperfeccions, però... li hem posat tot el nostre afecte. Esperem que us agradi, i sobretot, que haguem reeixit a portar-vos un petit trosset o una petita sensació de la llunyana Ucraïna

horiginal, dimecres 6 de juny a les 20,30, bar endins

la festa

los bingueros (ip+jp)

acció de gràcies:
el nostre agraïment als que ens van acompanyar el dimecres, a tots els que han passat com a públic suportant amb paciència freds i calors, amb una constància digna de totes les ensabonades. I com no, gràcies als poetes que han fet ús d'aquest aparador omplint cinc anys de versos,

gràcies a tota la trepa
del poetam emergent
que ens visiten a gratcient:
imparables sense frens
i aturats impenitents;
incòmodes rondinaires,
editores i blocaires,
urdús, gals i finlandesos,
clapettes i mestres cantors,
mallorquins i ebrencs toreros,
erudits i debutants,
strippers i pelacanyes
vervíbors i aforismats,
funcionaris descordats
i heavis i titellaires....


Iel bingo?:
Super-bé. Una aventura, un nou format que pot donar molt de sí, i que va deixar clar el nivell impressionant de coneixements poètics dels participants. Una formula que perfeccionarem i repetirem, ben segur.

Mariona Sagarra

I la sorpresa de final de festa: en hem regalat l'actuació de la Mariona Sagarra, un tast del seu treball posant la seva veu i la seva tècnica al servei dels poetes, donant als versos una dimensió nova. Una cantant amb molta feina feta i que mereix que el seu treball sigui més conegut

i ara la pre-visió:

Molta atenció al recital de dimecres que vé!:

Ukrainskaia poezia
Breu recull de poesia ucraïnesa, segles XVIII - XXI

Recital bilingüe a càrrec de

Andriy Antonovskiy i Catalina Girona

(demà més informació...)

bingo! cinc anys!

Un dijous (el 4 d’abril) del 2002, amb un abrandat debat entre partidaris i detractors de Carner, començàrem l’aventura de l’actual cicle de poesia a l’Horiginal. Ja fa cinc anys. No cal repetir tòpics. Després de gairebé dos-cents actes poètics entre recitals, lectures presentacions de llibres, performances, projeccions, homenatges, debats, espectacles poètics, polipoètics i parapoètics, presències i absències, podem dir que n’hem vist de tots, tots, tots, colors.

Tothom que ha tingut alguna cosa a dir, hi ha trobat un espai. I creiem que al públic interessat en la poesia li hem oferit un lloc de trobada on amb força regularitat “hi passen coses” que cal caçar al vol. Espurnes irrepetibles que, potser sí que es desfaran com llàgrimes en la pluja, que deia aquell, però mentrestant tot això que tenim.

Algú ens va deixar un dia una enganxina que deia: “EL LLOC ÉS LA GENT” i té tota la raó: la poesia a l’horiginal no és només a l’escenari, és entre la gent i en la infinitat de converses, contactes, intercanvis i projectes que s’hi han cuit.

En fi, els cincs anys rodons, ens fan una certa gràcia i els volem celebrar amb tots els amics, passats, presents i futurs que s’hi vulguin afegir, aquest dimecres 30 de maig (a l’hora de sempre, 2 quarts de nou) amb un recital excepcional que serà una sorpresa, i un BINGO POÈTIC (encara més sorpresa perquè no s’ha fet mai) i ves a saber que més.

Hi sou tots convidats.

deures de cap de setmana

Divendres25 20,30h: Vinuesa + Nadal al Sortidor

Dissabte 26: Stefano Maria Cingolani llegeix Bernat Metge
12 del migdia, casa Taulé, Sant Joan, 35, SABADELL


Dissabte 26: Homenatge al POPE
Aquest dissabte 26 de maig a les 7 del vespre li farem un homenatge al centre cívic de Torre Llobeta (metro Maragall) Barcelona, amb la participació de Jesús Lizano, Pau Riba, Neus Dalmau, David Castillo, Jaume sisterna, Oriol Tranvia, Xavier Sabater....


(viernes 25.05.07_19.30 h. librería la central del raval c/ elisabets, 6 barcelona
y sábado 26.05.07_22 h. miscelánea c/ guardia, 10 barcelona: el mismísimo Gonzalo Escarpa i Ediciones Trashumantes, fent presentacions. A l'H un cop més ,no ha pogut ser però som així de guais i li fem propaganda)


Dimecres 30: Celebrem els 5 anys del nostre cicle poètic i s'està gestant un fantàstic BINGO POÈTIC . També ens volem regalar un recital especial del que ja informarem. De moment hi sou tots convidats: amics passats, presents i futurs...

junedisme

Evelin i Esguards sincers

de Juneda ens arriben Esguards Sincers, recull dels guanyadors del 8è Premi de Poesia Joan Duch per a Joves Escriptors i en fem un tast en directe.

De David Jané:

Feliç aquell qui allunyat dels maldecaps (...)

Q.H.F.

Feliç aquell qui gaudeix del batec

del cor amat, car tindrà vida plena.

Cos benaurat el que sense gemec

pot mantenir forta i recta l'esquena.

El que és llunyà no retorna amb renec

altisonant i, talment com la trena

d'or que s'estreny, el temps dóna l'ofec

sense perdó, per tornar-te ofrena.

En ple ocàs, entre xiscles lluents,

vols el retorn d'aquell filtre diari

que t'ennegreix els darrers pensaments.

I si els minuts, derrocant el viari

del seu camí, et retornen moments

i esguards sincers, et corprén el desvari.

Carles Duarte, al pròleg (i nosaltres ens hi afegim) diu que "...cal celebrar l'obra cultural realitzada des de Juneda per la revista Fonoll des de 1978, la impulsada des de l'Editorial Fonoll des de 1991 i, molt especialment, l'aposta que representa el Premi de Poesia Joan Duch..."

doncs aixó: llarga vida a la feina sovint poc reconeguda, de la gent que des de la perifèria alimenten la vida cultural.

Fonoll ha publicat recentment "Orgànic" recull de contes de Guillem Viladot (inèdit i obscè, diu la faixa) i també "Macià" de Ramon Arrufat que serà presentat a la llibreria ALIBRI (Balmes 26 de Barcelona) el dijous, 7 de juny, per Joan Carretero, Enric Ucelay i Jordi Quer.

xawi sastre en acció

una salmodia

abre el libro abre la ventana

abré que dices... abre tu corazón

abre el sobre y ábrete de piernas

abre la puerta ábreme abre y cierra

habrerlas haylas abre los ojos

abre-latas abremariapurísima

abrecadabra ¡abre! ¡césar!

horinal, la setmana

Dimecres 23:

directament de la Granja Gavà, arriba en XAWI SASTRE amb el seu recital

NAPIAS, tot i després d'estornudar

Dijous 24:

III festival intercomarcal de poesia

ja és una tradició, la presentació del volum que recull els treballs del Premi de poesia Joan Duch per a joves escriptors. Aquest any amb el títol

ESGUARDS SINCERS (Editorial Fonoll)

d'Israel Clarà,

David Jané,

Jordi Masbernat,

Sergio Roche,

Mariona Gené,

i Cristina Farrerons.

poesia armènia

Tigran Paskevichyan i Mariné Petrosyan

Recital de poesia armènia en el marc de XVI Seminari de traducció poètica de Farrera

Mariné Petrosyan

L'estrangera

d'on és vosté?-

em demanava un desconegut

en un hotel tranquil

d'una ciutat petita

el meu país ja no existeix

- li vaig dir -

jo sóc estrangera

els nostres neixen encara

sota aquest cel

però som pocs

i cada vegada més pocs

i tots són tristos

aquells que són molts

aquells que saben que són molts

aquells, jo els desestimo

jo soc estrangera

però on és el seu país? -

em demanava el desconegut

en un hotel tranquil

d'una ciutat petita

aquí -li vaig dir-

el meu país era allà

on avui jo sóc estrangera

-----------------

Tigran Paskevichyan

Un noi guapo

Hauria pogut,

jo,

ser l'amant de totes les dones

si

les nits haguessin estat més fosques.

Les dones abraçarien la foscor

i jo abraçaria les dones

només

si jo fos,

no l'àngel de la mort,

sinó el conseller de déu

en matèria de cultura, esport

i joventut.

podeu trobar més informació sobre la dura història del poble armeni a l' Associació Cultural Armènia de Barcelona

i ara...armenis!!!

bcn poesia

Ara que son dies de poesia a la ciutat, ens agrada recordar que Barcelona té un carrer dedicat a la Poesia al barri de Montbau ( i que, la veritat, no és un carrer que s'adigui gaire amb la imatge tòpica que associem amb les coses "poètiques", però ja deia algú que la poesia és per tot arreu...)

I el nomenclàtor de carrers ens ofereix una llarga llista de poetes :

» Alighieri, Carrer d'

» Andreu Febrer, Carrer d'

» Àngel Guimerà, Carrer d'

» Antic de Bofarull, Carrer

» Antonio Machado, Carrer d'

» Apel·les Mestres, Carrer d'

» Ausiàs Marc, Carrer d'

» Bartrina, Carrer de

» Bassegoda, Carrer de

» Beatriu, Carrer de

» Bernat Fenollar, Passatge de

» Bofarull, Carrer dels

» Bori i Fontestà, Carrer de

» Bretón de los Herreros, Carrer de

» Calvet, Carrer de

» Campoamor, Carrer de

» Camps i Fabrés, Carrer de

» Can Feu, Jardins de

» Cariteo, Carrer de

» Carles Barral, Jardins de

» Casas i Amigó, Carrer de

» César Vallejo, Plaça de

» Consell de la Vila, Plaça del

» Dante, Plaça de

» Doctor Letamendi, Carrer del

» Doctor Pere Franquesa, Plaça del

» Duc de Rivas, Carrer del

» Ercilla, Carrer d'

» Espronceda, Carrer d'

» Espronceda, Plaça d'

» Federico García Lorca, Carrer de

» Fernando Pessoa, Carrer de

» Ferran Agulló, Carrer de

» Frederic Soler, Plaça de

» Gabriel Alomar, Plaça de

» Gabriel Ferrater, Carrer de
» Gabriel y Galán, Carrer de

» Garcilaso, Carrer de

» General Mitre, Ronda del

» Góngora, Carrer de

» Guerau de Liost, Carrer de

» Gustavo Bécquer, Carrer de

» Horaci, Carrer d'

» Hug de Rocabertí, Carrer d'

» Ignasi Agustí, Carrer d'

» J. V. Foix, Avinguda de

» Jaime Gil de Biedma, Jardins de

» Jaume Martí, Carrer de

» Jaume Roig, Carrer de

» Joan Alcover, Carrer de

» Joan Maragall, Jardins de

» Joan Vinyoli, Jardins de

» Joaquim Folguera, Plaça de

» Joaquim Ruyra, Carrer de

» Jordi de Sant Jordi, Carrer de

» Jorge Manrique, Carrer de

» Josep Anselm Clavé, Carrer de

» Josep Pijoan, Carrer de

» Juan de Mena, Carrer de

» Juan Ramón Jiménez, Carrer de

» Lope de Vega, Carrer de

» Lucà, Carrer de
» Llull, Carrer de

» Manuel Angelon, Carrer de

» Manuel de Pedrolo, Jardins de

» Maragall, Passeig de

» Marià Aguiló, Carrer de

» Marià Manent, Jardins de

» Maria-Antònia Salvà, Plaça de

» Maria Zambrano, Carrer de

» Marquès de Santillana, Carrer del

» Marquès de Sentmenat, Carrer del

» Martínez de la Rosa, Carrer de

» Melcior de Palau, Carrer de
» Miguel Hernández, Carrer de

» Milton, Carrer de

» Miquel Àngel, Carrer de

» Miquel dels Sants Oliver, Carrer de

» Miquel Ferrà, Carrer de

» Mistral, Avinguda de

» Moratín, Carrer de

» Mossèn Cinto Verdaguer, Jardins de

» Mossèn Jacint Verdaguer, Plaça de

» Otero Pedrayo, Plaça d'

» Pablo Neruda, Plaça de

» Pagès, Passatge de

» Pau Alcover, Carrer de

» Paul Claudel, Plaça de

» Pere Serafí, Carrer de

» Petrarca, Carrer de

» Picó i Campamar, Carrer de

» Pieyre de Mandiargues, Plaça de

» Piferrer, Carrer de

» Poeta, Carrer del

» Poeta Boscà, Plaça del

» Poeta Cabanyes, Carrer del

» Poeta Eduard Marquina, Parc del

» Poeta Masifern, Carrer del

» Poncelles, Carrer de les

» Pons i Gallarza, Carrer de

» Pujades, Carrer de

» Quevedo, Carrer de

» Rabí Rubèn, Carrer del

» Rector de Vallfogona, Carrer del

» Robrenyo, Carrer de

» Rocabertí, Carrer de

» Rodrigo Caro, Carrer de

» Rosselló i Porcel, Carrer de

» Rubén Darío, Carrer de

» Salvador Espriu, Jardins de

» Salvador Espriu, Carrer de

» Salvat Papasseit, Passeig de

» Teodor Llorente, Carrer de

» Trueba, Carrer de

» Víctor Balaguer, Plaça de
» Poesia, Carrer de la

» Safo, Jardins de

les possibilitats son inmenses: quants kilòmetres? quants de catalans? s'han triat tenint en compte el perfil i lobra de cada autor? per quan un Carrer Poeta Bolaño? i una Avinguda dels Imparables? i un Parc Polipoètic? i la Plaça Lizano? i....................?

finlàndia i altres comptes...

El dijous 3, ja en l’horari habitual i de la mà de Quark poesia amb l’AAA al capdavant, hem sentit en veus finlandeses, paraules i poemes no tan llunyans com podria semblar.
Sanna Karlström, Merja Virolainen, Jyrki Kiiskinen, Jouni Inkala, en veu pròpia i en traduccions de Nausica Solà, Carolina Nadal, Anna Aguilar-Amat, Pep Salvat, M. Elena Carné, els hem escoltat en el recital i en el post-recital (amanit amb Octubre) amb l’afegitó de la poeta irlandesa Mary Branley cantant, i la dansa d’Amèlia Boluda.


JOUNI INKALA
Dolor fantasma Aavesärkyä Phantom Pain
(Traducció de M. Elena Carné)
A W. H. Auden

I si el mal d’esquena és un dolor fantasma per la cua que abans teníem?
El coll ens fa mal per la cuirassa desapareguda fa molt de temps.
Les espatlles se’ns carreguen, sobretot després
d’escriure una llarga estona, adolorides per la manca d’ales.
I si els cabells són reminiscències de les plomes,
i el pèl del cos del pèl animal? Tenim els peus plans
pel pes que suportaven les peülles? Les orelles
ocupen el lloc de les vermelles cavitats porno de les ganyes? Així,
pot ser que les espines ens hagin marcat el passat?
I que llisquéssim, sense adonar-nos-en, cap a un temps afegit.
Cap a les onades i la calma dels oceans d’avui.
Ben mirat, no hi ha manera de saber
quins vents continuen esperonant els ciclons.
Qui sap per què hauríem de passar de dos peus
a un de sol? Per què les natges se’ns haurien ajuntat
a la part posterior dels genolls? I per què hauríem de viure tant
per veure el dia en què les nostres mares són closques d’ou,
dins les quals naixeran i creixeran criatures, fins que
les trenquin quan atenyen la majoria d’edat?

----------------------------------

...i ara les pre-visions:

El caliu poètic de tot un any esclata aquests dies a bcn, amb una allau d'actes engrescadors dins del Barcelona Poesia. Nosaltres ens prenem un descans i hi tornarem el....

DILLUNS 14 (20,30)

Recital dels poetes armenis: Mariné Petrosyan i Tigran Paskevichyan convidats per la Institució de les Lletres Catalanes.

DIMECRES 23 (20,30)

Xawi Sastre presenta: "NÀPIAS", tot i després d'estornudar.

DIJOUS 24 (20,30)

III festival intercomarcal de poesia.

Editorial Fonoll ens presenta els poetes guardonats aquest any al Premi de Poesia per a joves esriptors Joan Duch.

DIMECRES 30 (20,30) Celebrem el 5è. ani-versari del nostre cicle poètic, amb un recital de Benet Rossell i més coses....

mikel en la intimitat

mikel varas 2.05.07

Tal i con haviem anunciat, el dimecres a la nit en Mikel Varas hi va ser i va recitar certament, però davant d’un petit i selecte públic a qui no va espantar la convocatòria en hores intempestives....En deixem constància i aprenem la lliçó.

poetes de finlàndia

mikel varas

Miradas que cruzan palabras.

Miradas que cruzan palabras.

Miradas mudas tocan el alma.

Tiemblan misteriosas.

Se pierden o llegan hasta el fin.

-¿qué camino cruza la mirada?

Pregunto a los ojos.

Callados, no existen,

dejan paso...

Dejan paso jubiloso al regazo.

Postulo, silencioso y solitario.

RECITAL MIKEL VARAS DIMECRES 11 NIT HORIGINAL !

DIJOUS 20,30 HORIGINAL: POETES DE FINLÀNDIA

que consti que no son víkings!
Son poetes de Finlàndia i prou.
(lo de víkings, respon a una imatge tòpica i fàcil que apliquem a la gent de nord enllà, amb una certa ironia que podria no ser interpretada correctament per persones que no sintonitzin amb un sentit de l'humor destraler i xaró producte més que res, de la ignorància enciclopèdica que ens caracteritza i honora i de la qual ens disculpem sincerament)

Amb tot, seran amb nosaltres el DIJOUS 3 de maig a les 20,30 a l'Horiginal, en el que promet ser una celebració de la POESIA i una bona oportunitat de conèixer la (poesia) que es fa per aquells verals.