divendres, de desembre 20, 2013

i una d'en tomàs garcés

                                     LES NADALES

                                     És dura la terra
                                     camí de Betlem.
                                     Ortigues i pedres
                                     em punxen els peus.
                                     Els braços allargo:
                                     espines i glans.
                                     Camino a palpentes
                                     la nit de Nadal.

                                     Ja sóc a la Cova,
                                     la inunda la llum.
                                     L'Infant i la Verge
                                     em miren als ulls.

                                     Esquelles perdudes
                                     sacsegen la nit.
                                     Les ales que volen
                                     esborren camins.
                                     És dura la roca,
                                     quina alta paret!
                                     Les mans s'hi arrapen,
                                     el cor es deleix.

                                     Al mig d'una esberla
                                     les flors han brollat.
                                     Les blanques nadales
                                     no goso flairar.

Tomàs Garcés
Grèvol i molsa
(dins Obra Poètica. Ed Selecta. 1961)