dimarts, de desembre 17, 2013

avui una de lladres

NADALA DEL LLADRE

Ser lladre i no ser valent,
la gent se n’estranyaria.
Mes quin bull si a l’Establia
em reconegués la gent.
Enmig de les multituds,
he mirat de disfressar-me.
Tot amb tot –no faig embuts-
avui em sobrava l’arma.
                        És robador xiroi,
                        lladre o no lladre, el Noi.

Hauríem de discutir
abans que tot, si una Cova
no pertany molt més a mi
que no al primer que la troba.
Els qui ens nodrim del punyal
no podem pas viure a vistes.
Tot amb tot, avui no cal
que parlem de coses tristes.
                        És robador xiroi,
                        lladre o no lladre, el Noi.

El meu ofici és robar;
per viure, es clar, no per vici.
Amb el tràfec que ací hi ha,
pot ser llarg el benefici.
Lladre de palaus reials,
de fossars, de caixes fortes…
Tot amb tot, hi haurà pocs rals
en un Portal sense portes.
                        És robador xiroi,
                        lladre o no lladre, el Noi.

El Vell em costarà poc.
Menys encara la parella.
Ell s’afanya a encendre el foc.
Ella, dóna la mamella.
D’or i plata, aquest recer
no n’entelarà pas gaire.
Tot amb tot, per viure bé
no se’n necesita gaire.
                        És robador xiroi,
                        lladre o no lladre, el Noi.

El qui diu que sóc poruc,
no sap pas que s’empatolla.
El meu fort és el gluc-gluc
de la sang que amb punyal brolla.
Sóc ací per a robar,
no per olorar cap rosa!
Amb tot...el Noi ja em dirà
si li cal alguna cosa.

                        Fora, la plata i l’or!

Noi, m’has robat el cor.


Miquel Melendres