jaume bosquet

Al darrera del títol de Poeta de la Ciutat (ell ho diu d’una altra manera més col·loquial i gràfica) hi habita aquest any el poeta Jaume Bosquet. Un poeta que ens calia conèixer encara que no hagués guanyat els Jocs Forals de Barcelona. El premi però, ens el posa en primer pla i fins i tot ens el porta a casa.

Bosquet, viu a Olot però de tant en tant, “La Ciutat” el reclama i requereix els seus serveis. Llavors ell amablement deixa el seu indret, el seu institut, els seus camins i baixa a la selva urbana, ben acompanyat, això sí, per presentar-nos (a domicili, com aquells...) la seva obra. Aleshores desgrana el “Triacant” amb la veu forta, embolcallada ara amb el so de la flauta, ara amb el piano (poc afinat, és cert, la culpa és nostra) i invoca la pedra, sentim la veu dels adolescents i s’extén, llargament pels viaranys del pas del temps compartit amb algú a qui estima.

Que fàcil per nosaltres. En menys d’una hora ens cruspim la feina llarga i reposada d’anar destilant paraules, imatges, emocions; depurant versos a foc lent. (Ja ho deia ma padrina: tantes hores a la cuina i desprès s’ho foten en un moment!)

Per sort, ens queda el llibre. Ara quan el rellegim, la paraula impresa es completarà amb el regust de la recitació que em viscut.