certamen terra i cultura

El deute dels poetes
(EMILI TEIXIDOR

Avui, 17-12-09)
Són més de 450 cançons,una quantitat important,
totes amb la veu i la música al servei de grans poemes
dels primers noms de la nostra literatura,
que concorrien al premi que, en memòria de Miquel Martí i
Pol, en Lluís Llach convoca i premia cada any, en el Certamen Terra
I Cultura, assessorat per un jurat del qual formen part persones de
nas fi i provat com ara Ramon Muntaner, Lluís Gendrau i Lluís Marrasé.
La tria dels poemes és d’una qualitat excepcional i un mèrit
dels concursants. Aquest any, per exemple,
ha guanyat la composició de Sílvia Pèrez, que canta d’una manera admirable, com es va poder veure al Teatre Lliure en un espectacle sobre
Salvador Espriu, aquest any.
La composició guanyadora està basada en un poema
de Maria-Mercè Marçal, Covava l’ou de la mort blanca, una meravella.
Ha quedat finalista el Beatus Ille, de Josep Palau i Fabre,
que Joanjo Bosk ens fa arribar amb una convicció,
una claredat i una contundència admirables.
Tota la resta és d’una gran qualitat en tots els
aspectes: l’adaptació musical, la interpretació i la tria dels poemes.
El fet que el jurat pogués dir, el dia de la proclamació dels premis,
que editarà un disc i un llibre amb les vint cançons finalistes, diu ben
clar que de les més de 450 n’hi ha una bona colla que mereixen ser
escoltades, i aquesta difusió que volen fer-ne els organitzadors, si
les escoles, instituts i biblioteques hi ajuden una mica –esperem-ho–,
farà conèixer les veus dels nostres poetes més rellevants a
les noves generacions massa sovint –excepcions excepcionals a
banda– allunyades de la gran poesia.
Massa sovint les cançons que els adolescents aprenen i repeteixen
en festes i saraus són d’una simplicitat i fins i tot d’una
vulgaritat aclaparadores i gairebé sempre en anglès o castellà.
Mentre la nostra poesia espera al racó de casa o de les institucions
culturals, quan hi és, que algú es digni a llegir-la.
Aquests artistes ens la canten, ens l’acosten,
amb bona música i, d’alguna manera, no només li donen veu,
sinó que li donen vida.
Entre els poetes d’aquest any hi ha tants poemes de Joan Brossa i de
Maria-Mercè Marçal que algú va dir que semblava un monogràfic sobre
aquests autors. I també Vicenç Estellés,
J.V.Foix, Maria Antònia Salvà, Salvador Espriu, Fages de Climent,
Miquel Martí i Pol, Carme Guasch... i molts més. Gairebé tots.
La feina de poetes i músics/cantants sempre ha donat bons fruits.
I aquesta és una ocasió per demostrar-ho.
Penso que els poetes han d’estar agraïts a aquests artistes
que es posen al seu servei amb una humilitat i una capacitat admirables.
Ara cal que el públic segueixi amb interès la divulgació de les
obres. Esperem-ho, perquè s’ho mereixen,
els uns i els altres.Com esperem el CD i el llibret divulgatiu.

EMILI TEIXIDOR
Avui, 17-12-09

Covava l'ou de la mort blanca

sota l'aixella, arran de pit

i cegament alletava

l'ombra de l'ala de la nit.

No ploris per mi mare a punta d'alba.

No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa

botó de glaç

on lleva el crit.

Mare, no ploris per mi, mare.

No ploris per mi mare, plora amb mi.

Que el teu plor treni amb el meu la xarxa

sota els meus peus vacil•lants

en el trapezi

on em contorsiono

agafada a la mà de l'esglai

de l'ombra.

Com la veu del castrat

que s'eleva fins a l'excés de la

mancança.

Des de la pèrdua que sagna

en el cant cristal•lí com una deu.

La deu primera, mare.

Maria-Mercè Marçal