dimecres, 20 de gener, reciten els seus poemes:
Els millors versos queden per escriure.
Del temps aqueix moment de recrear-se
en el somriure que t'omple la boca
i en el joc d'abraçar-la amb els meus llavis.
De cada instant el gest, no la paraula,
completa i exhaurida de misteris,
dels ulls atents que ens guaiten, el mirar,
del cos, l'aire trencat en menejar-se.
Després de les frases, després dels mots,
el vel espés que amaga el sentiment,
va descobrint-se a partir de la forma
en què les mans ens parlen i ens recorren,
en què milers de mans diuen el vers
tan difícil de gravar en el full.
(De Flexo, 1988)
i
DES DE SEMPRE, abans
d’instal•lar-me en el buit,
potser ja ho sabíem
tot. Sense entreveure-ho
gaire. Tan a prop érem
de la inevitable
demolició. Que cap
deshora no hauria
pogut tensar el roig
de la llum. Ni tan sols
continuar vibrant.
NO EM SERIA gens fàcil
recordar-te la difícil
espera. El rapte. D’hores.
Incomprensible. L’altura
suspesa. Agitant-me
la roba. I em cobria
el deliri que travessa
l’eix. De la raó. Ferida.
El càlcul brusc. De la pell.
Poemes del llibre: ALARMA,
Edicions 62, col•lecció “Poesia”, 2008
(horiginal 20,30 h.)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada