diumenge, de març 29, 2009

poesia

És una ombra tenaç. Tant li fa la misèria com la riquesa. Resisteix el desordre i la tirania. El dubte no l'abat. Ni el llot que corre, lent, per sota les ciutats baladreres, ni el pes del treball feixuc que acota els fronts. Res no preval contra ella. És una enyorança invencible, un fil d'aigua que no s'estronca, una flor oblidada que us sorprèn, una ombra que torna. És la poesia.
(Tomàs Garcés. Pròleg de "Per entrar en el regne" de Josep Mª Andreu. Ossa menor, poesia/32. 1957)

2 comentaris:

Begonya Mezquita ha dit...

amic quirk, et veig inspirat. salut!

quirky ha dit...

gràcies, Mosque. No serà tant!
salut!