divendres, de març 20, 2009

alcoians universals

Hugo Mas i Manel Rodríguez-Castelló


efectivament, vetllada tranquil.la amb la mesura justa de públic i de caliu per seguir amb devoció la paraula del poeta, compartida amb la paraula cantada per Hugo Mas (que no venia com a músic acompanyant, que ha vingut com a cantautor i amb entitat pròpia)

L'Hugo, amb regust d'Ovidi canta un poema d'en Manel :

CANÇÓ DE L'ALBA (Per a l'Ovidi)

La brisa s'abeura

en els cristalls de l'heura

quan el cortinatge de la nit encara en vetla

la transparència


Hi ha estels dalt dels terrats

i l'aire és el perfum d'una flor negra


Ja empunya l'alba el seu glavi

i signa el llavi que libava el seu nèctar

L'amor s'escola avall

per les andrones de l'alba

Vénen les ones

i la lluna

de la mar es desatansa

No vull partir amor amb l'ombra amarga


Sonàmbul de les cordes de l'arpa

del vent de l'alba

t'està rosegant el moll de l'os

tot el fred de l'alba

Fes-me créixer de la llavor de l'ombra amarga


Camines vora via

ravals enllà

ferit per la llum que sagna

Sol amb el teu germà

vas entonant

la cançó de l'alba

No vull partir amor amb l'ombra amarga

(Manel Rodríguez-Castelló. Humus. Bromera poesia, 53)



mentrestant, no gaire lluny, a l'altra banda de l'hiperespai, alguns celebraven la seva particular i lamentable "nit del foc"





Hi ha un disc: “Hugo Mas” SNIBOR RECORDS

i dimecres vinent (25 de març): recital de Josep Lluís Aguiló



5 comentaris:

#M# ha dit...

Terra de poetes l'Alcoià, i de Café-licor. Un dia es pot fer un recital de poesia alcoiana. Hi ha material.

Huri-ol ha dit...

I què vol que li digui? Una mica fredots, avorridots, lentots, complagudots, innocentots... Massa xerrameca i poca teca: "el cuc del temps" i coses així, com que no... Del cantant, què vol que li digui?, es ve afinat de casa i que sí, que el daltabaix de la sextina m'agradà i el xicot tenia bona veu, però massa explicacions. Se'm feren pesats, sincerament.

Però no em faci cas, que no tinc criteri

Begonya Mezquita ha dit...

M'agrada la foto! Supose que el Manel en farà un post a LPN en acabr feines urgents i endarrerides. Salut, quirky!

quirky ha dit...

Huri-ol: que vol que li digui! aquests valencians se mos posen solemnes però aixó no els fa roïns!
(i tan festers i afables com son..)

Per cert, vegi la seva crònica a

http://laparaulaesnostra.blogspot.com/2009/03/poemes-i-cancons-barcelona.html

Huri-ol ha dit...

Valga'm Déu!, que en cap moment no els volia fer roïns, ni negar-los l'afabilitat o l'alegria, però què vol que li digui? no m'arribaren a frapar... però no em faci cas, que no tinc criteri