abracadabra

autoretrat

amat baró

13 de març, un jorn fred i ventós,

cobria el glaç els camps de matinada,

l’hostil Segrià era un vel boirós,

ferrats els panys, fum a cada teulada:

Més que el batall va ressonar el meu plor!

Aviat, però, refilà una oreneta

i el sol ruixà els ametllers en flor,

vaig fer un somrís: primera tonadeta.

Aquest encís, em féu perdre la por,

em vaig fixar l’horitzó com a meta:

pluja d’abril, flors de maig i el ressò

que ha fet cantar l’ànima del poeta.

Més el camí es va tornar laberint

i la il·lusió fou feixuga escomesa;

el fred al cor, m’oblidava sovint

de viatjar cap a Terra Promesa.

I així he viscut, avui no és gaire distint,

o malastruc, o mancat de destresa,

no he sabut pas collir el llir o el jacint;

sóc, com l’Home Estàtic,

pres de la tristesa.... ...