Obre el joc Hac Mor presentant els presentadors: Gómez, Ripoll, Xargay, Andriy i Catalina (Castillo lesionat avui no jugarà) Després d’uns tocs d’escalfament a base de currículums, fa una passada al davanter Gómez que avança amb entusiasme en una jugada brillant que acaba amb un passi al seu company Ripoll que, més contingut, de joc més conservador, defensa amb eficàcia un discurs acurat. Xargay controla (avui no canta) i segueix amb uns fragments escollits. Totseguit entren en escena la jovenalla (els llampants fixatges ucraïnesos) que, ara sí, ataquen a fons amb joc agosarat, directe i fulminant i deixen el respectable bocabadat.
A la segona part, Hac Mor surt embalat, interpel.lant al públic amb noms i cognoms. Al primer toc (amb fina visió de la jugada) s’encara amb la noia de la primera fila que somriu per sota el nas, i segueix triangulant les dedicatòries. Benet Rossell, recull la pilota i porta el discurs cap a terrenys insòlits amb imatges estimulants com la d’una banyera plena de plats bruts. Carles M. Sanuy, intervé i puntualitza aclarint conceptes i Paneros i Rosales. Lladó (?) invoca Valery i Hac Mor treu el sancristo gros i fa aparèixer Eugeni d’Ors Cantant la “Vaca lechera” a can Peixerot.
Contraataca Joan Vinuesa des de la banda, questionant amb delicadesa la manca de combativitat d’aquestes avantguardes i posant en solfa una certa autocomplaença curricular, en l’única jugada una mica perillosa del partit.
Una floritura d’en Florit: "L'assedegat pateix set-de-moix. L'assedegós pateix set-de-ca". fa sortir cans i moixos a la palestra i és contestat amb granotes. Pijoan llença pilotes fora, Pedrals inicia un moviment cap als “ANTI” que no progressa. De la banqueta estant Gelonch (en nom d’Andriy) llença una andanada crítica-afectuosa una mica en la línia Vinuesa: Que estem fent? una reunió d’alcohòlics anònims? El joc s’acaba i la noia que somreia (Iria) tanca el cercle amb una citació de Nietzsche.
A la segona part, Hac Mor surt embalat, interpel.lant al públic amb noms i cognoms. Al primer toc (amb fina visió de la jugada) s’encara amb la noia de la primera fila que somriu per sota el nas, i segueix triangulant les dedicatòries. Benet Rossell, recull la pilota i porta el discurs cap a terrenys insòlits amb imatges estimulants com la d’una banyera plena de plats bruts. Carles M. Sanuy, intervé i puntualitza aclarint conceptes i Paneros i Rosales. Lladó (?) invoca Valery i Hac Mor treu el sancristo gros i fa aparèixer Eugeni d’Ors Cantant la “Vaca lechera” a can Peixerot.
Contraataca Joan Vinuesa des de la banda, questionant amb delicadesa la manca de combativitat d’aquestes avantguardes i posant en solfa una certa autocomplaença curricular, en l’única jugada una mica perillosa del partit.
Una floritura d’en Florit: "L'assedegat pateix set-de-moix. L'assedegós pateix set-de-ca". fa sortir cans i moixos a la palestra i és contestat amb granotes. Pijoan llença pilotes fora, Pedrals inicia un moviment cap als “ANTI” que no progressa. De la banqueta estant Gelonch (en nom d’Andriy) llença una andanada crítica-afectuosa una mica en la línia Vinuesa: Que estem fent? una reunió d’alcohòlics anònims? El joc s’acaba i la noia que somreia (Iria) tanca el cercle amb una citació de Nietzsche.
Un piròman, dona la seva versió: Aixó sembla un karaoke erudit...!
---------------
properes atraccions:
Dimarts 8 d'abril, 20,30:
"Sense penes ni glòries" l’actriu Maria Juan presentarà un espectacle ple d’humor i d´ ingeni.
Dimecres 9 d'abril a les 21,30
Victima i botxí presenta
JOAN BROSSA: EL SECRET ÉS DINS LA MASSA
Textos de Joan Brossa i altres autors
dits per Òscar Rocabert
amb música de Maat i Fontanet
Textos de Joan Brossa i altres autors
dits per Òscar Rocabert
amb música de Maat i Fontanet
Entrades
4 comentaris:
L'assedegat pateix set-de-moix.
L'assedegós pateix set-de-ca
Era çò?
exacte! gràcies! ara ho incorporo.
Amic quirky, el creador de una de les frases menys filòsoques però més encertades de la nit "això sembla un karaoke erudit", va ser el gran incendiari (incendi) i que per cert crec que es una frase molt ben trobada. Quedi clar pels erudits i mestres de la paraula i la filosofia, que no va ser dita amb altre ànim que no fos la constatació del nivell, i valgui la redundància "erudició" dels que hi van participar.
gràcies bb, la frase en questió em va arribar de rebot i no sabia que fos de l'Incendi. I no la veig pas com a pejorativa. Els erudits participants saben del respecte i admiració que els professa un indocte com un servidor, i és només des d'aquest "blindatge" que em permeto la conyeta fàcil...
Publica un comentari a l'entrada