diumenge, d’abril 13, 2008

càries i brandàlies





Més presència valenciana, aquesta setmana (Horiginal, dimecres 16, 20,30 h.)

presenta "Càries" PREMI DE POESIA IBN JAFADJA 2007 (Bromera)

«Càries és una metàfora que defineix el nostre món actual, que pot posseir la perfecció externa, la de l’aparença, la dels centres comercials i el benestar, però que pot amagar –que amaga– tot allò que no és bell, com l’esmalt pot covar un queixal podrit.»
presenta "Llibre de les brandàlies" Premi Ausiàs March de poesia 2007 (62)


"Llibre de les Brandàlies expressa l’ànsia, el dolor i el goig del trànsit de l’adolescència cap a la maduresa a través de dues geografies ben diferents: els hotels, els grans carrers, els cafès i la soledat de les grans ciutats, d’una banda, i de l’altra, la quotidianitat del poble."

----------------------------

més poesia escampada:

- Primavera poètica de La Garriga

- Poesia als parcs

- Poesia i cava

8 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

Gent! L'enllaç que teniu de Poesia als Parcs és antic. Cal que poseu el d'enguany!

quirky ha dit...

ja està. gràcies per l'avís!

subal ha dit...

No veig que existeixi per enlloc el suculent blog anti-escriptors...

vostè en sap alguna cosa més, benerable senyor Quirky?

quirky ha dit...

falsa alarma.
es aquest:
http://brandalia1.bloc.cat/
però, poc soroll i poques nous.

ningú com en Miró.
salut!

subal ha dit...

Ah, miri, senyor quirky, el Baixauli pintant; http://www.tv3.cat/videos/363769

salut!

ps.- em sembla que vaig perdre el seu telèfon...

J. Podrit ha dit...

Pel que m'ha explicat la brandàlica, es veu que a en Lluís Calvo no li agradà gaire el comentari que el brandàlic escrigue d'Al ras. Tanmateix, si llegiu el post, veureu que no n'hi ha per a tant. Bé, no h'hi ha per a res...

Ah, la finapell dels poetes! Ah, la xafarderia de la resta! ¿Volem un assaig-freixura dels cors i budells de la societat literària o sols és marro i prou? Ah!...

quirky ha dit...

Totalment d'acord.Banalitats i pells que esperen pessigolles per a fer-se l'ofès.
I, sí, les freixures i altres vísceres i tenen el seu paper a la societat lit.
(donaria per un "tomate"?)

J. Podrit ha dit...

Oh, i tant! I per a un sofregit ben picantó i espès, d'aquells que fan salivera just ensumar-lo.

I tanmateix, on és el tall? Què en fem, dels macarrons? I la Literatura, que és el que realment ens hauria d'interessar?

No, si en Foix ja ens ho digué: "en va ple!"