víctima i botxí

Oscar Rocabert i Maat i Fontanet,

ens porten un Brossa que sona flamenc,

ara que fa deu anys de la seva mort.

I sona força bé.

L'espectacle està girant per diversos espais.

Encara el podeu degustar.

Contractació oberta!

----------------

SEGON. AL PARE
Per a Francesc R. S. i Josep Ll. B. i F.

No ho negaré pas, mon pare és en Brossa,
primer dels poetes dels meus tendres anys:
una Antologia que serví de crossa
per obrir l’armari. I va ser un bon pany,
que permet obviar poesies mortes,
odiar verborrea i dir el que s’escau,
defugir els que fan “retallada prosa”
i anar a l’essencial: encertar en el trau.
I després, més d’ell, que esdevé la base
de tot el que he fet, p’rò de rima, res.
Mes arriba el dia d’una nova fase
en què he tingut por de no ser prou net
i no dominar forma de cap classe,
i és quan decideixo començar un sonet.
Si el model és Brossa, ¿per què no complet?

I el dimecres vinent 16 d'abril, seguim en sintonia valenciana:

Àngels Gregori amb el seu "llibre de les brandàlies"

i Josep Lluís Roig amb "Càries"