Amb la jam de l'Haloperidol una altra cara de la poesia.
Cris (Princesa Inca) David Campos, Jaume Garcia, Arnau Company, Joan Garcia, Roberto Tàbano (Bob) Hildegard Muntané, converteixen la seva experiència, la seva vivència al voltant de la malaltia mental i la medicina, les seves reflexions, el coneixement dels viaranys mes profunds... en Literatura. Aquest és el camí que han triat per a expressar-se. No és terapia, és Poesia.
I no cal esmentar la llarga llista dels "bojos" (perdem-li la por a aquesta paraula...) insignes que han fet aportacions fonamentals al món de l'art i la literatura i de lús que s'ha fet de la figura del boig, del diferent i les seves relacions amb el seu entorn. Sovint han sigut ells els qui han gosat sense prejudicis, posar en questió els dogmes de la hipocresia social majoritària.
En fi, estavem parlant de poesia oi?
Noche del camino ondulado / 1
Comprender explota.
Despierta.
Llueven pequeñas dificultades.
Hilo de incomprensión
tiene al aquí atado,
el aquí que quiere volar.
El aquí explota.
El algo explota.
El hoy explota.
El mañana despierta
con las mismas pestañas.
Entrades
1 comentari:
M'hagués agradat molt poder-hi ser, llàstima de compromisos d'última hora.
Una abraçada a tots els bojos, diagnosticats i no diagnosticats, que som tots.
Publica un comentari a l'entrada