dijous, d’octubre 03, 2013

la pell fina




(per fi un dia "normal" sense incidències extrapoètiques)

La presentació d’en Marc Romera, amb xispa i estil i un punt de sarcasme sempre tirant cap a Sanaüja. Per a la resta, llegeixin l'extens pròleg que ha fet pel poemari d’en R.B. un poemari que confessa que se li va esmunyir de les mans per anar caure al cistell del premi de Vallirana que benvingut sigui.
i ara, permetin-me la boutade: la presentació d'aquest excel·lent recull d'en Ramon Boixeda, fill de fuster, arquitecte tècnic i "comparador literari" (sic) (XXXVII Premi de Poesia Catalana Josep-Maria López Picó de la Vila de Vallirana 2012) ha estat un bonic pretext per assaborir les reflexions d'un Garriga fresc i directe, ben apuntalat en els seus clàssics, conreant l’escepticisme de qui ha vist mudar els gustos i les poètiques “tantes vegades com dies he viscut” fins a un “retorn a la tribu i als sons guturals” que  potser ens permetrà recomençar. “No puc dir que  un llibre és bo, puc dir si un llibre ha arribat a formar part de mi mateix”. “Ramon Boixeda ha fet un llibre net, mesurat, sincer, sense pornografia literària: diu el que vol dir i prou”
Paraules que hem pogut assaborir aquells que hem compartit temps i espai, tal dia a tal hora i aital lloc i que s’haurien de publicar per a exemple i edificació de poetòfils. (potser encara hi som a temps?)

Sol de posta

En la quietud de la boira,
la llum del far.
Voldria aprendre
com mira el sol la posta.
Ser l'ombra que desapareix
en l'abraçada. Es fa de nit.