retrobament

Marta Montiel i Elies Barberà recitant

poemes d'Antonina Canyelles i del poemari

"Allà on les grues nien" del propi Elies.

tornar amb un recital esplèndid per a celebrar el començament de la nova temporada de poesia,

ara que ja fa deu anys que es va obrir l'Horiginal, tornar tal com som, sense maquillatge
i retrobar-nos al voltant dels "poemes-fibló" de na Antonina i  l'homenatge  a la ciuat de l'Elies Barberà, tot dit i molt ben dit com saben fer-ho alguns actors i actrius

"Si sent o llegesc
la paraula pàtria,
tot d'una em venen al cap
els tricorns de la guàrdia civil
i les gorres dels militars."
                                  (de Tasta'm. 34 poemes inèdits)

una poesia singular la d'AC, i que
 "no s'ha barrejat mai  ni amb la beateria feminista ni amb la beateria literària"
diu l'Albert Mestres al pròleg de "Putes i consentits"

una trajectòria atípica (comença a publicar cap a la quarantena...)

i uns versos durs i vius sense complaença ni banalitats

                                                            "No destaparé

                                                             ell morrió de les serps

                                                             ni obriré la caixeta

                                                             dels verins,

                                                             però em cagaré

                                                             en vosaltres

                                                             i,

                                                             a més a més,

                                                             trepitjaré la retxa."

des d'avui, —descoberta tardana— l'antologia de la seva poesia "Putes i consentits" (gràcies Lapislàtzuli editorial)  romandrà al prestatge dels meus poetes predilectes, els meus maleïts, els meus germans els meus semblables.