com les gastava l'Esclasans

SÀTIRA DELS JOVES POETES ACTUALS

Per a fer-ne més Llum

tanta llum t’és donada,

trist poeta pedant,

jovenet que divagues…

Tens la llum a les mans

com un fang de misteri,

com un doll ressonant

d’aigua pura i eterna.

I el teu cor, oh pedant,

no sent la joia viva

d’aquesta vida en flor

que és l’esperit del Ritme?

De la llum en fas fum

i del cant veu de fusta,

jovenet, pedantet,

impotent sense fúria!

 Dóna gràcies a Déu

pel gran do, per la força,

que se’t fon entre dits,

voluptat creadora!

No t’obstinis, pedant,

en l’obscura demència!

No combinis els mots

com un bord joc estèril!

Les fluències del món

són un doll de sang viva.

Tu, pedant impotent,

no assassinis el Ritme!

No malversis el broll

de la força profunda!

Calla i mor, impotent…

Deixa pas a l’ardent

doll de foc de la vida fecunda…

 Agustí Esclasans

“El Ritme Universal”

Biblioteca Ritmològica

Barcelona 1960