que hay de lo nuestro?

A Barcelona hi perviuen alguns locals que organitzen recitals de poesia amb voluntarisme i sense subvencions


• L’ajuntament manté congelades les activitats de L’Horiginal

OLGA MERINO

Alguns bars de Barcelona aspiren a alguna cosa més que a servir tapes de suro als guiris i organitzen assíduament recitals de poesia amb voluntarisme i sense més extra que les consumicions. I això que els temps contradiuen la lírica. Encara que hi ha diversos establiments que congreguen la bohèmia, aquesta crònica s’ha de cenyir només a dos: el Nostromo (Ripoll, 16) i L’Horiginal (Ferlandina, 29). Quan el passejant penetra dintre del cau poètic dels dos locals, queda atrapat per la sensació de trobar-se en algun d’aquells tuguris clandestins que van funcionar als Estats Units durant la llei seca, els speakeasy. Però s’equivoca del tot: en aquestes dues cantines el súmmum de la transgressió és prendre’s una cervesa escoltant versos.

Cecilio Pineda és el cap de màquines del Nostromo, una taverna que va agafar el nom de la novel•la homònima de Joseph Conrad, la que transcorre en un país imaginari d’Amèrica Llatina anomenat Costaguana. Pineda, autor de dues novel•les i un parell de poemaris –«cançons burlesques, acudits satírics», diu ell–, va ser capità de la Marina Mercant, i com acostuma a passar amb la gent de mar, en la seva conversa afloren ports llunyans i el record d’alguna mulata. Des de fa tres anys, el Nostromo acull l’últim dimecres de cada mes, a dos quarts de vuit del vespre, un recital que s’encarreguen de coordinar els poetes Agustín Calvo Galán i Goya Gutiérrez, també directora de la revista literària Alga. Durant l’última sessió, el dimecres de la punxada del Barça contra l’Inter, el ple va ser considerable. Sembla que futbol i poesia no s’usurpen clientela.

Veterà cafè literari

La de L’Horiginal, just davant del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), és potser la més veterana de totes les soirées poètiques que se celebren a la ciutat, sense cap subvenció i amb una trajectòria d’admirable continuïtat. Cada dimecres, cada setmana, durant els últims nou anys. Aquest cafè literari va néixer amb la voluntat d’impulsar projectes que dinamitzessin la vida cultural del Raval, i des del 2001 acull un cicle poètic amb un esperit avantguardista i canyer que ja s’insinua des del mateix títol: ORINAL (Obrador de Recitacions I Noves Actituds Literàries).

Els responsables de l’invent són el poeta i recitador Josep Pedrals i l’escultor Ferran García. «Els lletraferits hi van per trobar-se, conversar i establir contactes. Aquestes vetllades s’han convertit en un espai per ordir conspiracions creatives», diu García. Durant l’última dècada han recalat a L’Horiginal des de poetes consagrats, com Enric Cassases, fins a novíssims rapsodes; des d’organismes com la Institució de les Lletres Catalanes, fins a editorials que encara caminen a quatre grapes. El mes de març, no obstant, l’ajuntament va posar la tertúlia de L’Horiginal en quarantena. Clausurada fins a nou avís. El problema va sorgir perquè el propietari va aprofitar la disponibilitat d’un local annex, al carrer Joaquim Costa, per destinar-lo a les activitats culturals, quan la llicència no ho permet. Si em posés a explicar l’embolic burocràtic, em menjaria totes les línies i seguiria sense aclarir res. «Ens costa comprendre per què no podem continuar amb el nostre cicle poètic mentre els tècnics municipals deliberen –suggereix Pedrals–. Els horaris són racionals, no fem soroll ni molestem els veïns».

Ara, els poetes de L’Horiginal viuen de la bona voluntat dels altres, de mà en mà com la falsa moneda, i han hagut d’arrossegar les seves coses i recitals fins a altres locals del Raval, com Almazen i Mailuna. Seria desitjable que l’embolic se solucionés. I com més aviat millor. Resulta una mica estrany que Barcelona presumeixi de moderna i rebel, mentre posa pals a les rodes de les ments més creatives.

Olga Merino
El periódico, dissabte 1 de maig 2010