Davant de la invasió de la parafernalia Halloween, propagada per l’aparell mediàtic de l’Imperi (i expandida per les nefastes i venerades classes de llengua anglesa que finalment ens faran analfabets en tres idiomes) en perjudici de la nostrada Castanyada, a nosaltres, posats a importar coses, ens sembla més propera i sentida la tradició mexicana del “Dia de muertos”
Mèxic en el nostre imaginari ocupa un lloc important en l’aspecte iconogràfic i en el literari: presència d’escriptors catalans exiliats, devoció bolañista-visceral-realista, (i devoció max-aubiana) el Pla B, el recordat recital de José Ignacio Sanchez, i especialment el nexe que representa la tasca monumental de l’Orlando Guillén i les seves traduccions, de publicació encallada en els viaranys de la gasiveria burocràtica.
Volem doncs, homenatjar en aquests dies la cultura mexicana amb:
1:
L’ altar del dia de muertos dedicat a Orlando Guillen i els seus 12 (que en son 15) poetas catalanes del siglo XX.
i 2:
Recital obert de CALAVERAS, el dimecres 28 d’octubre a l’Horiginal a l’hora de sempre
(Les "calaveras" son un gènere tradicional de poesia popular satírica dedicada a persones o esdeveniments, en forma de dècimes o quartetes. Son epitafis dedicats als vius sovint amb noms i cognoms, i per aquestes dates es publiquen als diaris, se'n fan concursos, i antigament sortien en fulls volanders anónims que es venien pel carrer...)
Convoquem doncs a tothom que ho vulgui, a fer una "calavera"
Una mostra:
A bombazos dialogaba
Nunca se aclaró la forma
Es de espíritu guerrero
Gobernando por doquier
Como su mente es preclara
La muerte, que no perdona,
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada