Afegim un quants enllaços que parlen d’algunes de les nostres activitats darreres, concretament les relacionades amb
i la presentació de “La piel de La Boca”
totes ben amables i correctes excepte una: l’estirada d’orelles que ens administren en aquest blog, com sempre amagant-se en l’anonimat de la xarxa (segurament un grupuscle d’estudiants desvaguerats i rebentaires) Troben massa institucional i ensucrat l’homenatge a Piera, i fins i tot indigne d’un cicle que afirma que aposta per les Noves Actituds Literàries. Pensi senyor Bau que en pocs llocs, poden vantar-se (si aquest fos el nostre tarannà) d’haver donat espai, veu i projecció a tants poetes novells com a casa nostra. No ens agrada que per una mica d’imparabilitat, vulguin enterbolir una trajectòria arriscada, independent i honesta. A més, en un cicle tan caòtic i eclèctic com el nostre, molèstia apart, hi cap tothom. Fins i tot els poetes premiats, reconeguts i adhuc mediàtics hi tenen el seu raconet. I si nosaltres tenim febleses de Chiquipark, vostés practiquen un bloguisme d’abocador de xafarderies esbombant les suposades vergonyes del món literari. Malgrat tot, senyors (?) del Cau, els hi agraïm l’esperó dels seus comentaris biliosos: que en parlin encara que sigui bé.
-------
Apa, i un cop desfogats, les pre-visions:
Dimecres 26: Begonya Mezquita i Josep Lluis Badal
Dijous 27: "Los milagros de Cuba" de Ramón Chao (Icària editorial)
Dimecres 3: Mauricio Calzadilla: Poesia Cubana sin azúcar
Dijous 4: Presentació dels nous ALABATRE
Entrades
3 comentaris:
Benvolgut senyor Tinky-Quirky, Lala, Poo...
Gairebé l'encerta de ple! Doncs sí: no som cap senyors ni cap taujans sinó uns simples carallots rebentaires amb mala lluna i bon sol, uns Serrallongues del wifi d'altri, un pis descompartit i el "Tomàquet, Tomàquet" de les freixures literàries del nostre temps. Ja vindrem al seu cau, doncs, i veurem quin indies són: dels de Manitú o de Taj-Majal. Paraulota de criticaires.
Els nebots d'en Carles Baudeguer d'en Vergalaire.
"Serrallongues del wifi"... ja m'ho pareixia que anaven d'oportunistes. Sospito que aquest deu ser el menor dels greuges dels seus dissortats veïns.
Vinguin quan vulguin a visitar els hindis tabernícoles, que seran ben rebuts sempre que mantinguin un capteniment ben noucentista.
I sàpiguen i entenguin que trobem ben lloable la seva tasca de divulgació de l'obra d'en Bau.
Au!
Com deien les meves senyoretes de l'EGB: "Vinga, nois, ja està. Doneu-vos la mà i feu-vos una abraçada. Apa, torneu al pati, a jugar!"
Fora bromes, trobo molt bé que la gent es discuteixi per coses literàries. És bo pel cos i per la ment, que diu en Riba.
A més, ara fa uns anys l'Horiginal va acollir una de les més violentes discussions sobre Carner versus Alzamora, o sigui que... foteu-li canya!
Òscar Rocabert
oscar@victimaibotxi.com
Publica un comentari a l'entrada