corpus de foc

incendiaris vistos des de la barra

amics i a miques, incendiaris tots,

aquest Corpus serà recordat per segles, sortirem en els llibres d’història. Aquest dia de la presentació mundial de la Pedra Foguera a la ciutat eixuta, aquesta diada de Santa Rita advocada dels impossibles que ha estat la vetllada més perillosament concorreguda de les que s’han fet a l’Horinal de l’Horiginal, en el vuitè dia de la setmana de poesia, la vetllada més excessiva en tots els sentits, amb públic al carrer (ho lamentem de veres!) gairebé amb aldarulls, amb el reforç de les més de trenta croacianes d’en Pau Sif... (qui gosarà dir encara que no hi ha públic per a la poesia? sí, volem poe-ferits, treballem per a ells, però sisplau, no els volem tots alhora!) aquesta nit deia, és la nit en que Mossén Xemeneia ha anunciat carregat de raó:

Aixó, tot just comença!

Tots hi eren, fins i tot els que no, i ara no tractarem d’explicar l’indescriptible. Ens queda la sensació de que aquesta antologia (que sentim una mica nostra) portarà cua. I que aquesta gent són ben capaços de fer el que han anunciat. Aquests cremaran Barcelona i tot el que sel’s hi posi per davant.

(i ens queda demanar excuses per les incomoditats i molèsties produïdes per l'assistència massiva que, com se sol dir va agafar en pilotes a la pròpia empresa. gràcies infinites per la paciència)