ea, ea, ea!

Celebrem el retorn d'en Santi Borrell, un històric de la Kinzena de Vilafranca.

(ja havia recitat aquí la primera temporada del cicle)

Avui, finalment sense guitarrista, ens proposa un sol poema, llarg. No és un poema-riu, és un poema autopista amb incrustacions lluentes de l'entorn inmediat.

L'autopista, ja se sap, cansa i la segona part es completa amb un grapat d'intervencions sense peatge, dels còmplices presents, amb versos nous, versos reciclats, fonemes ucrainesos i un Verdaguer, un intrús fragment de narrativa, i invocacions a Latung-la-la

més tard, el tercer temps s'allarga entre birres i fum i rialles

i sento veus empenyent el Pla B,

i anunciant una formosa tanda de recitacions a Sant Sadurní entre efluvis de cava,

i una expedició poètica al Masnou (que em perdrè)

i

invocant l'"Àgora indisciplinària" que la setmana entrant ens portarà en Carles Hac Mor

tot presentant el seu poeassaig

"Enderroc i reconstrucció"

ja n'anirem parlant