Dimecregem de nou. Amilibia es poesia fresca. Free style. Sense prejudicis, sense manies. Et deixa anar així, com si res, amb les seves veus, els seus poemes radicals, irònics, un punt amargs i lúcids. I s'ho passa bé; disfruta del moment, diu el que vol dir i ben dit (no és un poeta maldit!) i té un públic fidel, en la seva sintonia. "Nunca perseguí la gloria" podria dir, ni fer carrera ni buscar premis, però ja té força obra i recitals al seu darrere.
Dimecregem, plouen propostes, neixen idees, l'espectre de Bolaño ens sobrevola. Poetes buscant-se la vida. Dic que no a uns pressumtes cracs ( després mel's imagino com a infrarrealistes enfebrits i afamats, uns Belano i Lima navegant per les nits del DF...) No encaixen. Bolaño hauria encaixat? Sudaca buscant-se la vida...uf! Els mites guanyen amb la distància. Un poeta emboirat m'explica que és l'aigua de bcn la que espatlla l'absenta.
Maduixes. Dosdeu. Gràcies. Plou.
Dimecres que ve (que bé)
Un supergrup: Joan Vinuesa, Yvette Nadal i Quico Palomar !
Mentrestant, dos paraules: CORAL ROMPUT
I LA TROBADA DE POETES I TITELLAIRES AL r.a.i. DEL CARRER DE cARDERS, DIVENDRES 1, A LES 21 H. AMB Silvia trinxet, Carles Sanuy, Eduard Carmona, Santi Borrell, Andriy Antonovskiy i Catalina Girona. I Joan Vinuesa, Pep Gómez....
Entrades
1 comentari:
No es faci mala sang, amic Quirky, recordo dos sudaques veneçolans que van tenir la seva oportunitat a l'escenari de l'Orinal. B segur que hagués tingut la seva, en aquest forat negre que els amics anomenem ORINAL.
¡Visca l'Orinal i qui el perpetra!
Publica un comentari a l'entrada