divendres, d’octubre 29, 2010

paulo, poeta, paulista, pont,



Paulo Ferraz, d’entrada ens passeja per la poesia brasilera, amb parades a Machado de Assis, Joäo Cabral de Mello (que visqué a Barcelona on fou gran impulsor de les avantguardes en contacte amb Brossa, Ponç i el Dau al Set), Manuel Bandeira, Drummond de Andrade i altres, en català tots ells.

A la segona part, obra pròpia, amb versions catalanes fetes per i amb en Pedrals.
Paulo Ferraz, coneixedor de la poesia i la llengua catalana, un altre pont entre joves poetes d’aquí i de més enllà, enceta una presència  que sabem important duradora i fecunda.

En tenim proves: els videos d'en Santi Borrell:
http://poesiasantib.blogspot.com/2010/10/paulo-ferraz-poeta-de-brasil.html

divendres, d’octubre 22, 2010

aude: els seus llibres




quatre moments de la recitació del grup AUDE,
Bernat Feliu llegeix "El acto"
i Jose Icaria "Malestar en el Paraíso"

aude, ens ha presentat una part de la seva activitat múltiple; la seva poesia materialitzada en els seus llibres.
un recital que inicia una certa "normalitat" en el cicle nostre, lluny de les multituds dels dos primers dies
i contraprogramant la futboleria com sempre...

i la setmana entrant 2 perles:
el dimecres: el poeta brasiler paulo ferraz,
i el dijous. l'ària d'en tomàs presentant els papers de diari!

dilluns, d’octubre 18, 2010

el grup AUDE

El grup Aude
és un col•lectiu format a Barcelona l’any 2008 amb l’objectiu de promocionar l’obra dels artistes que el conformen (Bernat Feliu, José Icaria, Leo Bert et altri).

Presentaran a l’Horiginal els llibres que publiquen sota el segell del mateix nom, Aude, segona persona singular de l’imperatiu del verb llatí “audere”: tingues coratge!



El grup Aude és part de la vida poètica activa de la ciutat, nucli de les nostres preocupacions com a escaparata, laboratori i obrador del batec de les muses a la ciutat com tal I com cal.


dissabte, d’octubre 16, 2010

fam de Villon

a l'horiginal feia temps que haviem intentat programar la presentació
d'aquesta obra magna i magnífica de l'Andreu Subirats.
 No ha pogut ser fins ara, arran de la seva publicació per part de LaBreu edicions.
Un títol cridat a ser l'estrella de la col.lecció Alabatre.
La gentada que ens va colapsar el dimecres per sentir Villon en les veus de la Pepa Arenós, Annie Bats, Enric Casasses, Jordi Vintró  i sobretot el traductor Andreu Subirats, així ho fa creure.
Devoció per Villon, el gran perdulari de vida accidentada que amb les seves balades,ens deixa un testament d'una bellesa descarnada i sovint sarcàstica que aquesta edició íntegra
(amb les balades en argot, inèdites en català) posa d'actualitat.
Gran feina la d'en Sito, amb un rigor només possible des de la passió.
 Gran recital -amb la guitarra de Diego Burián al costat- el que hem viscut
 "en aquest bordell on vivim junts"

dilluns, d’octubre 11, 2010

arriben les balades



Res no m'és segur sinó la cosa incerta,
Res no m'és obscur tret d'allò evident,
Cap dubte tinc, només la cosa certa;
I em prenc la ciència com un accident.
Ho guanyo tot i acabo perdent,
De bon matí, dic: "bon vespre!";
Arrossegant-me per terra tinc por de caure;
Ho tinc tot i no tinc res,
Espero herència sense ser hereu,
Ben rebut i rebutjat per tothom.

F.Villon
Balada (del concurs de Blois; de les contradiccions)
Traducció d'Andreu Subirats
Alabatre 23  Labreu edicions

diumenge, d’octubre 10, 2010

tot el fred que s'acosta


un disc "de culte", esmentat a la festa del dimecres passat;
(més informació si passeu pel blog de l'autor)

ressons

La vanguardia, diumenge 10-10-2010

i encara més ressons a can vilaweb
amb video i tot!

divendres, d’octubre 08, 2010

joia

 Pedrals dirigint-se als gentils
 El joc de l'Oriol Comas
Presència d'excepció: Miquel Àngel Tena

Ho haviem de fer: tornar tot i que encara amb reserves, (que no està tot ben lligat encara)
tornar per a recuperar la nostra normalitat que molta gent estava esperant.
Recomençar i configurar una nova trajectòria.

Recomençar amb l'acte més viu de tots els del centenari de Màrius Torres (molèstia apart)
protagonitzat per un munt de joves de totes les edats:

Oriol Izquierdo
Josep Pedrals
Francesc Garriga
Laura López
Blancallum Vidal
Josep Miquel Servià
Toni Gol
Xavier Garcia
Enric Casasses
Mireia Vidal-Conte
Mireia Calafell
Andreu Subirats
Tomàs Arias
Maga Despistada
Jaume C. Pons
Joan Tomàs M.
Sebastià Alzamora
Enric Soria
Lluís Calvo
Miquel Angel Tena
Stefano Cingolani
Eduard Carmona
Joan Adrover
Oriol Comas
Lluís Roda
Vinyet Panyella
Marçal Font
Marc Romera
Ester Andorrà
Nú Miret
Joan Duran
Joan Vigó
Bet Boloix
Pau Gener Galín
Màrius Serra
Xavier Grasset
Daniel Busquets
Txema Martínez
Carles M. Sanuy
Carles Andreu
Andryi Antonovskyi
Montse Costas
Francesc Bombí-Vilaseca
Margarita Prats
Jordi Pàmias
Quim Courbet
David Casadellà
Ricard Cordoncillo
Rosa Marbà
Editorial Alfazeta
David Figueres
(llistat provisional, segur que em deixo gent......)

dissabte, d’octubre 02, 2010

els versos volaran



EL COMBAT DELS POETES

"Què esperes, esperit distès igual que un arc?"
                                             Joan Sales, Amarint

Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.

Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.

Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.


Els poemes
el dimecres 6 d'octubre a l'horiginal
 en un (altre) acte commemoratiu del centenari del seu naixement
amb la col·laboració de la Institució de les lletres Catalanes

Durant l'acte es presentarà el llibre Màrius Torres tradueix (Alfazeta),
un volum on veuen la llum per primer cop totes les
de clàssics que va fer Màrius Torres durant la seva estada al sanatori.

dilluns, de setembre 27, 2010

ara si?


Gran Festa Màrius Torres!


Serà una festa perquè comencem una nova etapa, igual però diferent, perquè ens reinventem sempre al voltant de la poesia, ara en  un entorn més llibresc, perquè ens tornarem a trobar amb amics i coneguts amb el desig d'una trajectòria menys accidentada que la del curs passat....

Celebrarem la represa de les activitats a la nostra sala de sempre bo i commemorant el centenari del poeta Màrius Torres (commemoració que compta amb la col•laboració de la Institució de les Lletres Catalanes), membre del nostre Parnàs particular.

Serà una nit plena de sorpreses!

Aprofitarem per fer la presentació mundial de “Màrius Torres tradueix” (Alfazeta), un volum on veuen la llum per primer cop totes les traduccions de clàssics que va fer Màrius Torres durant la seva estada al sanatori.

Així tornen, doncs, les grans bacanals poètiques d’homenatge als autors fetitxe dels horinalistes (com férem amb Estellés, Blai Bonet, etc.). Marca de la casa.


Les fastuoses pre-visions d'octubre:dimecres 13: Villon/Subirats/LaBreu
dimecres 20: Grup Aude
dimecres 27: Paulo Ferraz

diumenge, de setembre 19, 2010

aviat, lectura de màrius torres


el 6 d'octubre a l'horiginal...

dijous, de juliol 15, 2010

Nogueras Oller a l'Atlàntida


Heus ací els 2 únics poemes de Nogueras Oller que hem pogut trobar a la revista “L’atlàntida”


(Revista quinzenal cultural publicada a Barcelona; a partir de núm. 29 de 15 de juliol de 1897 canvia la seva periodicitat a setmanal. Presenta diversos canvis en el subtítol: a partir de núm. 29 de 15 de juliol de 1897 és "revista literària"; posteriorment, a la 2a època serà "revista catalana setmanal il•lustrada".
Dirigida la 1a època per Jacint Verdaguer, Marian Escriu, Ferran Agulló etc., i la 2a època per Jacint Capella, tinguè com a col•laboradors: C. Bosch de la Trinxeria, M. Folch i Torres, A. Mestres, etc. i com a il•lustradors: J. Berga i Boada, A. de Riquer, etc. )
Font: ARCA (Arxiu de revistes catalanes antigues)

El primer, al número de l’1 de Febrer del 1898 PÀG. 37 (als 18 anyets):

Pel passeig amunt y avall
jo hi anava al morí el dia.
Ab la tristesa del cor
agonitzava ma vida.

Se moría d’anyorar,
d’está al mon sens companyia,
qu’es molt trist el viurer sol
pel que tingué dolça amiga.

Pel passeig amunt y avall
jo hi explayava ma vista:
Ab calma un cotxe dels morts
al cementir s’encamina.

Vareig parar-me y al mort
fins enveja li tenia:
--¡Ditxós de tú, li vaig dir
Si has passat a mellor vida!

Rafel NOGUERAS Y OLLER

i el segon, al número de 22 d’abril del 1899:

La música
Al bon amich En Manel Vilardell y Sanz

Tot era solitut; la llum del dia
fugia enllá, fugia,
rient per l’espay blau que s’enfosquia,
y la boyra baixava
i per sobre’ls sembrats se restrejava
besantme suaument,
aixís, tal com el vent
que’m besa y fuig corrent.

Y les campanes del voltant resaven
y los aucells cantaven
conmoguts per la pena de la nit.
Ni una estrella surtía
tot era fosch, la terra ja dormia
i jo perdut, caminava entenebrit.

Semblava un orb, anaba a la perduda
¡quantas plantes ploraven sot mos peus!
Anyorava una ma franca y volguda
que’m guiés á trobar els amichs meus.
A n’als meus, que allá al lluny tal volta reyen
al goig de la ciutat
que no’ls faltava llum que hi veyen
sentats arrán del foch de l’amistat.

Llavors vaig pensá ab tú que dia y nit
vius sempre entenebrit
que palpes y no trobes més que fosca
que’t besa i que s’enrosca
dintre tos ulls per dalshi un dols desmay,
que no’t deixa jamay!..
que t’estima, que’t vol, com m’estimava
com me vol cada nit
quan m’adormo, quan vetlla l’esperit.

Vaig pensá en tú. Mes tart sentí un lament
que va enternir mon cor, molt dolçament
era atmónich sublim, anyoradís.
¡Musich del paradís
del paradís del ayre, qu¡es lo palau del sol!
¡Ton cant oh rossinyol,
que n’es de bo sentirlo en mitj la fosca
quan besantnos s’enrosca
á dintre’ls ulls, criant l’anyorament!
Quan l’home no més sent
qu’es bo sentir la música divina!
¿No es vritat que’t complau
que’t fa oblidá’l cel blau,
que t’alça l’esperit y que t’anima?

Rafel NOGUERAS Y OLLER

dimecres, de juliol 14, 2010

Nogueras Oller, més apunts



Seguim amb Nogueras Oller i rellegint el treball de Tomàs Garcés, (Prosa Completa II, Columna, 1991. p.255 “Amb Nogueras Oller, del pamflet a l’idil•li”) reafirmem la idea del Nogueras dual, que “de l’idil•li passa al pamflet i del pamflet a l’idil•li” (idea que Garcés manlleva de J.F. Ràfols) El poeta treballa simultàniament dos aspectes aparentment oposats. O potser no tant? Nogueras el tenebrós, Nogueras dels idil.lis, dos cares d’una sola moneda?

Em sembla que si en Nogueras Oller, ha passat la prova del temps, ha estat precisament per l’obra pamfletària –Les Tenebroses i els Poti-Poti- i no pas pels seus idil.lis.

La seva presència soterrada ha perviscut fins ara, ja sigui per la “Oda num.2 a Barcelona” (Garcés apunta que el propi Maragall s’hi hauria pogut inspirar al fer la seva) ja sigui pel seu poema “Una essa” considerat el primer caligrama (poema tipogràfic, diria jo) precursor dels de Salvat, Junoy i fins i tot Apollinaire o Marinetti, el cert es que el seu nom va apareixent en tot estudi del Modernisme, (Pla, Raventós, de Sucre, Tasis, Ràfols, Aulet, Garcés, Marfay, Castellanos)

Tal i com ha explicat a bastament el gran filòsof modern George Lucas, la força obscura, la part obscura de la força, és poderosa. En aquest cas, el Nogueras bo, el Jedi Nogueras, l’autèntic, el lluminós, és el de “Les tenebroses”, i els Romansos “Poti-Poti”, que de tant en tant, es deixa endur per la part fosca i publica coses carrinclones, i ensucrades, (vegeu els poemes que publica a “Atlàntida”, “Catalunya Artística” i “Joventut”) que per si soles l’haurien condemnat amb raó a passar com un entre tants.

Hi ha també un Nogueras precursor: el Nogueras abrandat, purista, moralista, es manifesta intransigent en un parell de temes encara d’actualitat: els toros i el fum.

Descobrim un Nogueras antitaurí i un Nogueras antifumadors. ( Hi hagué una certa polèmica quan es va inaugurar la plaça de “Las Arenas”)

I si volem podem trobar un Nogueras “Verd” també: hi ha tota una línia de treball on es mostra fascinat per tot lo rural, la natura i el paisatge, compartida amb la resta d’escriptors modernistes, això sí.

I evidentment, la seva gran “desaparició” de l’escena literària, ens condueix directament a un Nogueras-Bartleby “ avant Vila-Matas....

dissabte, de juliol 10, 2010

Nogueras Oller, apunt cronològic


unes quantes dades, de moment:

1880- naixement

1896-“Una cosa que passa”. / Pessa bilingüe en un acte y en vers original de Rafel N. Oller / Estrenada en lo teatre del "Instituto Salesiano" de Hostafranchs lo día 22 de Novembre de 1896 1898

Revista La Talia catalana

Revista L’atlàntida (1896-1900)

1898 Publica “Una cosa que passa” / Barcelona / Biblioteca de "La Talia Catalana" / Carrer del Pí, número 16 /

1896-1898 El Rovell de l’ou – Il Tiberio

1899-1900 Dibuixat per Picasso als Quatre gats

1901: El pas de la mort (novel.la breu, premiada,)

Decandiment (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras (musica de Narcisa Freixas)

Somriu amor (ca. 1900), lletra de Rafael Nogueras

Col•laboracions a la revista “Joventut” (1901-1906)

Col•laboracions a “Catalunya Artística” (1901-1905)

1905- Les Tenebroses

1906- Romansos Poti-Poti

1907 Rodamón obra lírica en dos actes i cinc quadres, text de Rafael Nogueras i Oller i música de Narcisa Freixas (comprèn la peça Ballet, dansa popular catalana) 27

1909 Viaje á través del mundo gramatical : aventuras maravillosas, instructivas y emocianantes

Barcelona : Antonio J. Bastinos, 1909

Alfabeto ilustrado

Barcelona : Establecimiento Editorial de Antonio J. Bastinos, 1909

1915 La Cruz del camino y otras narraciones i La pecat mortal (narracions)

1916 La archiduquesa i Rayo de luna (Sarsueles)

1918 Ciutat endins (versió prosificada de Les Tenebroses)

[Barcelona : Impr. Ràfols], [1918?]

1926 mor la seva dona: Antonieta Llanas Ribot (26-10)

1949 mor el 7 d’abril als 69 anys

divendres, de juliol 02, 2010

Rafel Nogueras Oller (II)

Les tenebroses a l'horiginal el 29 de juny del 2010

Nogueras Oller, més apunts: 
Ja n’hem parlat i és notori que el personatge ens fascina. Ja ho diuen, potser no és un gran poeta, ell mateix en parla a Les tenebroses quan afirma renunciar a les belles formes buides i fàcils de perpetrar per qualsevol aprenent. Ell va més enllà, a Nogueras Oller li importa el contingut, ell és un moralista i vol transmetre el seu pensament a la societat per tal de denunciar les seves xacres i mirar de fer-la canviar.

Certament, Rafel Nogueras degué ser un personatge potent en el panorama cultural del Modernisme (una Barcelona petita on tothom es coneixia)  La seva presència als Quatre Gats devia ser habitual i carismàtica, com mostren els dibuixos d’un jovenissim Picasso; i quan gratem una mica en els estudis de l’època, en Nogueras sempre surt a la llista. D’altra banda, la publicació de “Les Tenebroses” devia fer una forta impressió fins al punt que malgrat no figurar entre els grans títols de la poesia modernista, el seu llarg silenci i gairebé desaparició pública i la marginació per part de les antologies noucentistes i benpensants, ha sobreviscut amb presència en canals poc convencionals, com ara la ”Antologia poética del Barrio Chino”, "Antologia de la poesia social catalana" d'Àngel Carmona,  i se l'esmenta en diferents estudis, fins a arribar a aquesta digna i merescuda segona edició per part de LaBreu.

Un altre aspecte d’en Nogueras: La relació amb artistes plàstics de l’importància de Xavier Nogués, Josep Maria de Sucre i Marian Pidelaserra del grup “El rovell de l’ou” (alumnes de l'acadèmia Borrell i autors de la revista manuscrita "Il Tiberio")

-Sovint quan es parla de la seva retirada, surt el tòpic del "funcionari obscur" Algú coneix un "brillant funcionari"?

-Esperem que el poema "L'home del puro" no caigui en males mans: Ataca de manera furibunda a un individu que es fuma un puro en ple tramvia (al costat d'un tísic, vegeu la truculència!) i li etziba:

L'atmosfera es carrega:
són molts els passatgers que es van queixant,
mes tu segueix fumant,
i quan més poc t'ho pensis, vindrà el dia
en quin a tu i als teus us clavaran
a sota del tranvia
que us passarà per sobre...
Ves-te'n rient del pobre!

i una pista:
Per tal de conèixer la resta de la seva obra publicada en revistes com ara “Joventut”, L’atlàntida, La Talia Catalana, Catalònia i altres, tenim la sort de comptar amb una eina magnífica a la xarxa: L’arxiu ARCA

(Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) on podem rastrejar la seva presència i col.laboracions i examinar detalladament els plecs del romanso “Poti Poti”.

Mandrosament, en la foscor,
sotraquejant com el tramvia,
el món va fent la seva via.

alabatre, de quatre en quatre


"Malhaurat qui escriu satisfet d’ell mateix"

La intervenció magistral d’un Francesc Garriga en estat de gràcia, tanca el cercle (que ell mateix va obrir al setembre passat) d’aquesta novena temporada accidentada (ja ho sabeu, no encaixem, de moment,  en la graella d’activitats possibles sota el punt de vista administratiu-municipal) Amb tot i això, hem arribat a les 32 activitats!

L’entrebanc i la pausa de l’estiu ens permetrà, segurament, reinventar-nos per tal de tornar-hi el curs vinent amb un nou format, que ens permeti conservar lo millor de l’antic.

Tot això, en el benentés que mentrestant s’aprovi el Nou Pla d’Usos de Ciutat Vella i es tramiti la corresponent llicència d’activitat que ens ha d’amparar. Aquest és el bon camí ens diuen, i la síndrome d'Estocolm ens empeny a seguir-lo. Que es compleixin els terminis, que naltros ja ens inventarem la resta.

Mentrestant, bon estiu i bones lectures i segueixin atents a la programació, que la poesia no s'atura i ara hi ha Sitges i després la Bouesia i la Poesia i + i alabatrades descentralitzades i....

diumenge, de juny 27, 2010

rafel nogueras oller (I)

1-Le poète Rafael Nogueras Oller dans l'intérieur de Els Quatre Gats [Cabaret antique à Barcelona]Picasso 1899
2-Nogueras Oller et personnages dans Els Quatre Gats Picasso 1900
3-Personnage debout de profil (Rafael Nogueras Oller) Picasso 1899

La publicació a la col.lecció Alabatre de "Les tenebroses" ens fa recuperar el seu autor, Rafel Nogueras, que va tenir el seu petit moment de glòria i després va ser oblidat. Personatge curiós, de tendències anarquistes, en un context d’una Barcelona efervescent i turbulenta de lluites politiques i socials, bullangues i vagues.
Defensor arrabatat dels treballadors, dels oprimits a qui considera degradats per les dures condicions de treball (la jornada de vuit hores no era ni tan sols un somni) la manca d’instrucció, i pel que ell anomena “el vici”, la degradació per l’alcohol i el joc En aquest aspecte, la seva lluita s’encara a redimir aquesta gent en la linia de J.Anselm Clavé intentant despertar la consciència social i apartar la gent de les tavernes.



Després de Les Tenebroses, publica els "Poti-Poti" (1906) un interessant intent de renovació de la literatura popular posant lletres de contingut "subversiu" a les melodies de moda en format de romansos setmanals.
 

Una altra dada curiosa: en Nogueras Oller era gendre de l'Albert Llanas (Albert de Sicília Llanas i Castells grandíssim personatge d’abundós anecdotari, escriptor i autor i empresari teatral arruïnat diverses vegades) Es casà amb Antonieta Llanas, mestressa municipal i diu Tomàs Garcés(*) : "...i semblà com si a partir d'aleshores la terra l'hagués engolit."
"...el llarg silenci d'un escriptor l'obra del qual podem dir que s'estronca als 25 anys, i que se sobreviurà, ignorat de tothom, fins als 68. Per què calla Nogueras Oller? Es donà per vençut? ¿O el va aclaparar un sentiment de culpabilitat i de por davant els fets del 1909? En tot cas no penso pas que el seu silenci fos degut a un benestar econòmic."
En Tomàs Garcés parla del personatge com a escriptor / agitador,  però el considera un mal poeta, o més ben dit, no vol ni dornar-li el nom de poeta; un talent malaguanyat que tenia "pasta" de poeta però li escau més el titol d' "exaltat periodista".


(*) Tomàs Garcés. Prosa completa II. Columna 1991. pp 255 "Amb Nogueras Oller, del pamflet a l'idil·li"



i més encara:

J.Ll.Marfany. (Aspectes del Modernisme. Curial 1978. pp205):
"No trobem en la nostra literatura gaires casos de crítica directa, moral, social i estètica, de la societat industrial, de la seva lletgesa, de les seves relacions deshumanitzades per la dependència de les lleis del mercat, de la seva brutalitat, opressió i misèria. Hi ha alguns casos, no els oblido: Ignasi Iglésias, Nogueras Oller, etc. Són pocs, ocasionals i relativament poc importants."


gresca alabatresca



 el DIMARTS 29 de juny, diada de Sant Pere i Sant Pau
a les 20,30 al menjador de l'horiginal
(l'altre espai desmentint pronòstics benintencionats, encara és impracticable)
LaBreu edicions, presenta els

quatre grans llibres de cop,
quatre nous colors del pantone poètic
i quatre cuques més pel nostre bestiari.

amb assistència dels autors i traductor vius
i invocació dels difunts.


dissabte, de juny 19, 2010

lluís, roda!

Lluís Roda: Primer recital a Barcelona, a l'Horiginal (seu vella).

Un repàs a 35 anys de feina, als llibres anteriors a Nadir (que vindrà a presentar més endavant)
Neguitós el poeta, se la juga en una tria de poemes sense concessions,
amb moments d'emoció, es passeja per una obra amb moltes facetes, amb moments durs
i moments aparentment lleugers; sempre amb rigor i ofici.

Felicitem-nos per haver-lo pogut escoltar i felicitem-lo per la seva poesia,
que esperem que el premi d'enguany li doni la difusió que es mereix!

dissabte, de juny 12, 2010

recital de Lluís Roda


el dimecres 16 de juny a les 20.30h,
en una etapa més de la travesia del desert, tornem a l'activitat i tornem als horígens:
recital del poeta Lluís Roda
al menjador de l'horiginal (lloc absolutament legal) com al principi, com ja fa uns anys.
Recomencem i ens anem apropant al forat negre, tot esperant que Sant Godot i Sant K.
advocats patafísics de l'espera i la burocràcia,
ens amparin i il.luminin en el feixuc camí de retorn.Anem!.

i ara parlem d'en Luís Roda (València, 1961):
poeta amb qui ja fa temps haviem previst de fer aquest recital.
Mentrestant hi ha hagut els fets de l'horinal i també que en Lluís ha esdevingut "Poeta de la Ciutat"
en guanyar els Jocs Florals 2010 amb el seu poemari  "Nadir".

El seu recital de dimecres però, no versarà sobre Nadir i el Premi.
Serà una mostra de la seva obra publicada en els seus llibres anteriors:
La fi de l’hemicicle (Gregal, 1988),
Sobre l’hamada (Tres i Quatre, 1989),
Buirac d’amor (Bromera, 1998),
Elogi de la llibertat (Bromera, 2001) i
De l’ànima (2006).

Apa doncs, salut i fins dimecres!