diumenge, d’agost 21, 2016

dol al sol d'agost




horiginal feb. 2015

El gest és viu

Cec sóc
i mut
i millor dir
només
el que cal dir.
Mut no ho sóc
i cec
tampoc
només sóc
el que sóc
nit de memòria.
I quan faig
qualsevol gest
d'aquests que també sóc
sempre acabo
trencant
un mirall mut.
Els qui es parlen
no es miren.
Els qui es miren
no es parlen.
Els miralls resten muts
i n'hi ha tantes de paraules cegues
que quan sóc cec
veig la memòria
sense embulls
i els muts
l'escolten
amb la punta dels dits.


(Benet Rossell. Road Poetry)


Anem perdent referents. Ens queda el privilegi d'haver compartit espais i moments únics,
de gran volada creativa i enorme intensitat humana amb aquest "homenot"
agerenc universal.
Gràcies Benet, per tot i per sempre.