la vesprada terrícola, cada vegada amb més adeptes.
Terrícoles si, però enlairant-se.
Emoció i versos a la trona i molt caliu al pati.
Complicitat i conspiració de la tribu al voltant del feréstec bosquetà Pau Gener i el seu ver(b)s flamejant i del cirurgià implacable i precís que és en Tomàs Arias:
L'encantador
Francesc el pràctic. Home de Déu.
Garriga el breu, no vol la sort,
Barata, de tres o quatre.
Prenyat, creient, desenganyat,
pentina el gat al pèl del qual
sovint Déu se li estarrufa
somrient, com dient:...fumem?
i així fumant cova el dolor,
escanya la por, la fellonia, fumant...
Oh! Comandant, mon Comandant!
L'espantós viatge de la serp s'ha d'acabar,
desperta-la i que torni a casa,
a la casa del plaer mortal,
de la veritat
de la boca de marbre,
d'ànima d'aigua
i cos de tots els déus
en un de sol, fet d'aires,
aires i campanes,
avui només per tu,
victoriós estimat i viu:
Comandant.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada