divendres, de març 07, 2014

sense pirotècnia





Un vell desig es materialitza: el recital d’Antonina Canyelles.

Hi ha uns seguidors de poesia que saben molt bé el que es fan. El nombrós públic d’avui per exemple. Trobadors de tresors escassos i poc visibles. Es nota en l’ambient. Coneixedors del pa que s’hi dona, venen (venim) amb l’ànim disposat a degustar la  bona teca, potent i energètica sense mistificacions i guarnicions inútils. Les coses tal com són: sovint dures i descarnades. La mirada i la paraula de Tonina Canyelles, irònica, lúcida, sense embuts, sense tabús, audaç i sense autoenganys però amb un escepticisme esperançat.
Poques vegades ha passat: el recital es fa curt i els fidels en demanem més. I més que en voldríem: ens cal amagatzemar reserves que ens ajudin quan la vida, massa sovint, ens faci empassar el “pa florit” que deia en Blai.
Empenta per tirar endavant ni que sigui de derrota en derrota. No ens rendim sinó a la bona poesia.
Avui no cal ser neutrals: Antonina Canyelles es part del nostre cànon i l’esperem sempre que vulgui dir-hi la seva al nostre ritual dels dimecres.


(i gràcies als entusiastes de Lapislàtzuli (hi ha un video!), editors i mitjancers exemplars
 i a l’equip de Poesia Barcelona que ens cronifiquen cada setmana)