Un vell desig es materialitza: el recital d’Antonina
Canyelles.
Hi ha uns seguidors de poesia que saben molt bé el que
es fan. El nombrós públic d’avui per exemple. Trobadors de tresors escassos i
poc visibles. Es nota en l’ambient. Coneixedors del pa que s’hi dona, venen
(venim) amb l’ànim disposat a degustar la bona teca, potent i energètica sense mistificacions
i guarnicions inútils. Les coses tal com són: sovint dures i descarnades. La
mirada i la paraula de Tonina Canyelles, irònica, lúcida, sense embuts, sense
tabús, audaç i sense autoenganys però amb un escepticisme esperançat.
Poques vegades ha passat: el recital es fa curt i els
fidels en demanem més. I més que en voldríem: ens cal amagatzemar reserves que
ens ajudin quan la vida, massa sovint, ens faci empassar el “pa florit” que
deia en Blai.
Empenta per tirar endavant ni que sigui de derrota en
derrota. No ens rendim sinó a la bona poesia.
Avui no cal ser neutrals: Antonina Canyelles es part
del nostre cànon i l’esperem sempre que vulgui dir-hi la seva al nostre ritual
dels dimecres.
(i gràcies als entusiastes de Lapislàtzuli (hi ha un video!), editors i mitjancers
exemplars
i a l’equip de Poesia Barcelona que ens cronifiquen cada setmana)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada