Hem pogut gaudir d'un tast dels poemes i les imatges del llibre
ha caminat descalç
sobre les aigües
i ha deixat un rastre
de plata tòxica
que ara busca infiltrar-se en la memòria tova
dels mol·luscs i les posidònies,
dels crancs aturats en quart creixent,
d'aquestes criatures fetes d'aigua i pregària
que també som.
Lentament i amb cautela
anem retornant a la simetria renaixentista
de l'interior de la closca,
a la remor sedant de les constants vitals.
Era diferent el miracle que demanàvem
(ni llum, ni trompetes, ni peixos multiplicant-se
en l'atrocitat de l'excés).
Un gest més íntim
i eixut,
més semblant al grapat de sal
que també som.
(diafragma: en tancar-lo augmenta la profunditat de camp)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada