dijous 28 cine soviètic

Un “Eastern” soviètic: 

EL SOL BLANC DEL DESERT 

(Белое солнце пустыни, Biéloie solntse pustyni)

aquest darrer dijous de febrer (horiginal, 20,30h.)

ens permetem una acció poètica audiovisual:

Visionarem una peli mítica però poc coneguda aquí. 

Una raresa: un "Eastern" o bé un "Borscht western", la resposta soviètica

al western del cinema ianqui.

El Sol blanc del desert  es una clàssica “Eastern” del cine soviètic, considerada una de les pel·lícules mes cèlebres de tots els temps. La seva peculiar barreja d’acció, comèdia, música i drama l’han fet molt famosa a l’època i ha adquirit la condició de pel·lícula de culte en la cultura soviètica.

Com a curiositat: els astronautes russos acostumen, gairebé de forma ritual, 

a veure aquest film, la nit abans de partir. 

(Presentació i comentaris d'Andryi Antonovskyi)

Fitxa tècnica:

Any: 1970 

Gènere: “Eastern” / “Ostern”, acció, comèdia, drama

Director: Vladímir Motyl

Guió: Valentín Iejov (en anglès: Yezhov), Rustam Ibrahimbèkov

Càmera: Eduard Rozovsky

Música: Isaak Xvartz, Lletra: Bulat Okudjava

Producció: Estudis “Mosfilm”, URSS

Llengua: rus, V.O. subtitulada en anglès

85 min.

Repartiment:

Súkhov – Anatoli Kuznetsov

Caterina Matvièievna – Galina Lutxai

Petrukha – Nikolai Godovikov

Saïd – Spartac Mixulin

Abdullah – Kakhi Kavsadze

Veresxaguin - Pavló Luspekàiev

L’acció s’ambienta a la costa est del Mar Caspi, l’actual Turkmenistan, on el Fiódor Súkhov, soldat de l’Exèrcit Roig, desprès de lluitar durant la mal anomenada “guerra civil”, després de ser hospitalitzat i llicencia, està tornant cap a casa per retrobar-se amb la seva estimada muller, Caterina Matvièievna. Però es veu atrapat en el desert al bell mig d’una baralla entre una unitat de cavalleria de l’Exèrcit Roig i els basmatxí – rebels del moviment musulmà de resistència als bolxevics. Súkhov acaba custodiant, junt amb un jove soldat Petrukha, l’harem del cap dels basmatxí, bei Abdullah, mentre els seus camarades de l’Exèrcit Roig intenten de pescar el bei. La tasca resulta ser més difícil del que s’imaginava i entre els atacs dels basmatxí i les “propostes” de l’harem, Súkhov també ha de tractar amb un tal Veresxaguin, un borratxo i antic oficial imperial rus de duanes que encara s’encarrega del pas comercial de la frontera...

Una frase que repetia sovint el camadara Súkhov és “l’Orient es un assumpte delicat” (Восток — дело тонкое). Arran de la pel·lícula, ha esdevingut una frase feta que es refereix a qualsevol qüestió complicada, difícil o delicada, no necessariament de naturalesa "oriental".