campo de fuerza y olivares

Limpio con furia el espejo
-feroz azote del trapo-
mi azogue contra su azogue
Y sin embargo aquí siguen 
mis ojos
a ambos lados de esta nada
mirándome llorar.

(Estrella no deja ni huella a Campo de fuerza. 
Carmen Camacho. Editorial Delirio)

els coneixedors, els que estan a l'aguait,

els d'antenes sensibles que han reconegut els senyals

que tot i venir de lluny estan en la nostra freqüència,
han acollit Carmen Camacho i han gaudit
d'un recital rodó, de la mida i la intensitat exactes.
Densitat poètica sense concessions
(Carmen gracias Porvenir)