divendres, de setembre 28, 2012

anna i el conill




sota l'advocació de carles sindreu (la carn de conill de gàbia té gust de filferro)
i amb la companyia d'un conill espectacular, ens arriben els versos recents d'AB.
S'explica perifèrica, vallesana, garriguenca a l'alabatre 37


Dels heterònims del mestre Pessoa
mai ha sabut amb quin anar-se'n al llit.
Flirteja amb Reis i Caeiro i el jaç
s'eriça sols amb els rebrecs que ells mai
tingueren. Lubricat se salva el sexe
de l'enginy, fet realitat palpable.
Reis i Caeiro proven l'estat cert
d'humitat relativa, dits i llengües
li ressegueixen els llavis de sota:
mai una epifania inexacta
havia fet un plaer tan precís.