vetllada amb ragtime i en garriga en tot el seu esplendor presentat a butxacades pel joan todó,
i amb "trailer" del documental que estan realitzant una cèl·lula d'entusiastes garrigòfils.
l'alabatre nº 30 ens regala un recital llarg, generós i ens deixa anar les veritats importants, el pas del temps, els sentiments, la vida que se'n va "de lo que quiso a lo que pudo" com diu gelman: "sempre hem fet el que hem pogut i mai o gairebé mai, jo diria que mai, el que realment hem volgut i com ho voliem" diu fg amb la lucidesa i l'humanitat de sempre.
amb serenitat, vivint el pas del temps sense tristor ni amargura ni sentimentalismes ensucrats, amb la plena consciència que aquesta és la realitat, amb versos nets i depurats, la veu d'en garriga va assolint el reconeixement que es mereix
Gràcies per un gran recital.
amb serenitat, vivint el pas del temps sense tristor ni amargura ni sentimentalismes ensucrats, amb la plena consciència que aquesta és la realitat, amb versos nets i depurats, la veu d'en garriga va assolint el reconeixement que es mereix
Gràcies per un gran recital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada