amb les ungles enceses de la nit,
un cop més amb l'aliatge de paraula i música
ens arriben els poemes d'en David Figueres,:
PROMESES
La sentència: no escriure mai més versos.
Oblidar el combat atroç amb el ritme,
mai més cenyir el mot a l'esguard del temps.
(No et faràs mai ric escrivint poemes!)
Ara, però, aguts udols t'eixorden
amb les ungles enceses de la nit.
I saps que no hi ha remei per desfer-te'n.
Sense dir res, t'aixeques de la taula
i busques un tros de paper i un llapis :
dibuixes un vers i després un altre.
Despullat i amb les mans brutes de rengles,
et contemples fet poema sencer
i oblidant la paraula que has donat,
ingresses un altre xec milionari
a la llibreta d'estalvis del jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada