dissabte, d’abril 02, 2011

gràcies, santi borrell

video

en santi borrell ens regala un poema...

(del recital del dimecres 30 de març, amb intervencions de
marta pérez sierra, joan, sònia serrabao i anna aguilar-amat,
on entre altres coses es van poder sentir fins a tres versions
del poema "postal de praga"

POSTAL DE PRAGA


(Què romàntic és posar el nom de Praga
en un poema. Queda modern i acadèmic.
Seria com posar el teu nom en un arbre)

Havies de deixar-me, havies d’anar a sopar.
Sempre hi havia un sopar o un altre.
I Praga no existia. Vaig anar a Praga
per oblidar-te i escriure’t aquesta postal
que finalment no et vaig enviar.

Aquella nit, després de deixar-me,
em despertava i et veia com canviaves
els minuts i les hores. Tot ho canviaves.

Sempre canviaves les paraules de lloc.
De fet, vas comparar el meu cor amb una barca
i jo, sense tenir barca, vaig ofegar-me.

Recordes la teva rialla? Les teves dents?
Vas veure els vaixells, sortint dels teus ulls,
els vaixells que van naufragar dins dels teus ulls?

Què buscaves? Què esperaves de mi?

El teu amor és aquest record,
aquest poema que m’arrenco... del meu cor.