Vides exemplars: Alfred Jarry
André Gide, a Els falsificadors de moneda fa aparèixer Jarry en una reunió —un saló de lletraferits— i dona unes mostres del tarannà del personatge, creador d'Ubú rei (per cert: als quinze anys!!):
pp.238
“…L’ampolla era quasi buida, i Passavant, veient que a Sarah li estranyava que hi quedessin cristalls al fons, es va esforçar a desenganxar-ne uns quants amb unes palles. Una mena de ximplet estrany, amb la cara enfarinada, els ulls atzabegencs, els cabells aplanats com un solideu de molesquí, es va acostar i, mastegant cada sil·laba amb un esforç aparent:
—No ho aconseguirà. Passim l’ampolla, que l’esbocinaré.
Se la va apropiar, la va trencar d’un sol cop contra el cantell de la finestra, i va mostrar-ne el fons a Sarah:
—Amb aquests petits poliedres tallants, la gentil senyoreta aconseguirà perforar-se sense esforç la campaneta.
—Qui és aquest pierrot? —va demanar Sarah a Passavant, que l’havia fet seure i s’avia assegut al seu costat.
—És
Alfred Jarry, l’autor d’Ubú Rei. “Els Argonautes” li confereixen geni, perquè el públic acaba de xiular la seva obra. De tota manera, és el més curiós que han fet en teatre des de fa molt temps.
—M’agrada molt Ubú Rei —va dir Sarah— i estic molt contenta d’haver conegut en Jarry. M’havien dit que estava sempre ebri.”pp.238
“…L’ampolla era quasi buida, i Passavant, veient que a Sarah li estranyava que hi quedessin cristalls al fons, es va esforçar a desenganxar-ne uns quants amb unes palles. Una mena de ximplet estrany, amb la cara enfarinada, els ulls atzabegencs, els cabells aplanats com un solideu de molesquí, es va acostar i, mastegant cada sil·laba amb un esforç aparent:
—No ho aconseguirà. Passim l’ampolla, que l’esbocinaré.
Se la va apropiar, la va trencar d’un sol cop contra el cantell de la finestra, i va mostrar-ne el fons a Sarah:
—Amb aquests petits poliedres tallants, la gentil senyoreta aconseguirà perforar-se sense esforç la campaneta.
—Qui és aquest pierrot? —va demanar Sarah a Passavant, que l’havia fet seure i s’avia assegut al seu costat.
—És Alfred Jarry, l’autor d’Ubú Rei. “Els Argonautes” li confereixen geni, perquè el públic acaba de xiular la seva obra. De tota manera, és el més curiós que han fet en teatre des de fa molt temps.
—M’agrada molt Ubú Rei —va dir Sarah— i estic molt contenta d’haver conegut en Jarry. M’havien dit que estava sempre ebri.”
---
pp.239:
“...En aquell moment, es va sentir molt a prop seu la veu mecànica de Jarry:
—El petit Bercail s’enverinarà, perquè li he posat verí a la tassa.
—Qui és aquest? —va demanar en Bernard.
—Com! No coneixes l’autor d’Ubú Rei ?
—No pot ser! És en Jarry! El prenia per un criat.
—Home, potser que afluixis! —va dir Olivier una mica ofès, perquè estava molt orgullós dels seus grans homes— Mira-te’l més bé. No trobes que és extraordinari?
—Fa tot el que pot per semblar-ho —va dir Bernard, que només valorava la naturalitat i que, no obstant, tenia un gran respecte per Ubú.
Vestit con un Gugusse* tradicional de circ, tot, en Jarry, exhalava amanerament; sobretot la manera que tenia de parlar, que uns quants Argonautes imitaven de valent, martellejant les síl·labes, inventant paraules estrambòtiques, esguerrant-ne estrambóticament d’altres; però realment, només el mateix Jarry podia abtenir aquesta veu sense timbre, sense calidesa, sense entonació, sense relleu.
—Quan el coneixes, t’asseguro que és encantador —va continuar Olivier.
—M’estimo més no coneixe’l. Té un aire ferotge.
—És un posat que fa. Passavant creu que, en el fons, és molt dolç. Però aquest vespre ha begut terriblement; i ni una gota d’aigua, m’has de creure; ni tan sols de vi: només absenta i licors forts. En Passavant té por que no cometi alguna excentricitat.”
---
“Jarry ja s’havia allunyat. Va esperar a haver fet tota la volta a la taula i va repetir, amb una veu de falset:
—I ara, ens carregarem el petit Bercail —després va treure’s de la butxaca una pistolassa, amb la qual els “Argonautes” l’havien vist jugar sovint; i va engaltar.
Jarry s’havia fet una reputació de tirador....”
André Gide
Els falsificadors de moneda
Trad. de Xavier Pericay
Ed.62-La Caixa
Les millors obres de la literatura universal. Segle XX. Nº 32
ISBN 84-297-2903-8
poeta flashejat
-----------
------------------ 
( ella diu que no vol recitar, nosaltres insistim
+copia.jpg)
Mireia Calafell
Teresa Colom
marcel riera
editors
lulú
sales, el sobrí sobri
felip costaglioli 
Entrades
+copia.jpg){kind=link}