el blog de l'o.r.i.n.a.l.

dijous, de juny 04, 2015

jordi pàmias a l'horiginal

per fi hem pogut gaudir del recital, llargament esperat, d'en Jordi Pàmias.

Aquest cop fent un recorregut per la seva obra continguda al volum V de la seva obra poètica "Terra, mite, àngel" (és a dir, Terra cansada+Narcís i l'altre+La veu de l'àngel )

llegits i recitats amb força i convicció i amb l'acurada presentació del poeta i amic Lluís Calvo

(dissecció precisa de la poètica d'en Jordi amb afegits personals: la bata florejada, els paisatges del poeta i l'apunt d'una incitant lectura "hardcore"...)

Entre el caliu dels seus i la màgia musical de la Carme Cama, llisca el nervi poètic

de l'obra sòlida i ferma d'un Jordi Pàmias que encara no ho ha dit tot.

dijous, de maig 28, 2015

Llorer

Sonen les set, a la vila. La nit
fuig pel darrer carreró del silenci.
I, a la teulada amb taques de liquen, els coloms
fan un parrup mandrós: joc de grisos i blancs,
amb les plomes del coll tornassolades.
El vent s'esplaia al campanar,
de confusos carreus, amb finestrals que foren
antic refugi d'òlibes. Les filades de pedra
es dolen, mudes, del rosec dels anys.
I em sento vell. Però la llum penetra
pel balcó esbatanat, mare. I encara
grogueja un polsegós ram de llorer,
lligat a la barana.

Jordi Pàmias. La veu de l'àngel.

i el dimecres 3: jordi pàmias!

presentació de "Terra, mite, àngel", (Pagès editors)

Obra poètica V de Jordi Pàmias

Recull els seus llibres "Terra cansada", "Narcís i l'altre" i "La veu de l'àngel"

El poeta recitarà,

Lluís Calvo, hi dirà la seva

i la Carme Cama hi posarà música

La presència d'un clàssic de les nostres lletres en plena maduresa poètica.

Us ho perdreu?

david trashumante i víctor lópez

magnífic el recital "A viva sonus" de Víctor i David

en un format especial per a aquesta mini-gira.

De com fer arribar els poemes al públic amb una actuació rodona, impecable i intensa,

administrant els recursos amb austeritat, amb la mesura justa i amb eficàcia.

Paraules, experimentació sonora

Un plat de bona teca poètica. Les darreres produccions de dos llargues trajectòries:

víctor

david

dijous, de maig 21, 2015

i el dimecres 27: a viva sonus

La gira de presentació de

"A viva sonus"

passa per l'horiginal el dimecres 27.

Un espectacle poètic-musical fruit de la fusió dels darrers treballs de

David Trashumante (poemari "A viva muerte")

Víctor López (Phonopoema "Phonus Sonus")

poesia en imatges i paraules

imatges poètiques fotogràfiques i recitades,

un format de recital diferent per a un món poètic insòlit i suggerent

que es manifesta amb la plàstica i la paraula

Sóc un soc

i sóc com sóc.

Tinc un tronc,

com el teu tronc.

La dona arbre,

que dóna i dóna,

ho dona tot,

i tot tort,

tort tot,

sols el tronc

és el que sóc.

dijous, de maig 14, 2015

i el dimecres 20, paraules i imatges

un format de recital que harmonitza dues expressions poètiques

aquí una mostra visual:

i aquí una altra

amb arrels

divendres, de maig 08, 2015

31 poetes queden retratats

Sota el títol “L’atzar és breu”, Toni Moreno retrata trenta-un poetes d’ara, un magnífic treball gràfic que presenta fotografies

( fons de textures i jocs de llums triats acuradament; pla mig del retratat mirant la càmera) “intervingudes” amb breus textos de cada un d’ells.

L'atzar és breu, el moment efímer, però el poeta d'imatges el caça i el fixa i ens regala aquest artefacte visual fet de tècnica i complicitat sensible que, ens apropa l'univers dels retratats però que també ens diu molt del feinejar discret i callat del retratista.

(Toni Moreno és, entre altres coses, l'autor del documental "Francesc Garriga, una ombra al sol" i de "Enquadrant paraules. Fotografia i poesia" també sobre poemes d'en Garriga)

I l'exposició, fins el 30 de maig aquí:

Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall

Sant Gervasi de Cassoles, 85

08022 Barcelona

Com arribar-hi

dijous, de maig 07, 2015

i el dimecres 13: rostoll i en sordina

Dolors Coll Magrí presenta els seus poemaris

"Rostoll" (Godall edicions)

i "En sordina" (Editorial Meteora)

amb la participació de

Mònica Miró Vinaixa

Meritxell Sales Tomàs

Sebastià Valls Orpella

Manel Guitart Colom

i projecció d'audiovisuals

Gota a gota, el foc.
Conviure amb l'escissió
em crema el motor.

Cel i raig s'estimben.
A velocitat de vista,
el vol dels mixons.

(de En sordina)

lluna d'estiu

val, si, tres a zero,

però us heu perdut això, apa!

Llit o vaixell de fusta negra,
amb mascarons de proa.
Sota la lluna, que fa el ple,
s'ha desvetllat, nua, la dona...
Ai, no t'adormis, timoner,
al punt de les dotze!

El tallamar de la nau sap
camins que no s'esborren.
Si la besada marca el rumb,
s'encresparan el vent, les ones...
Si l'abraçada dura molt,
naufragarem prop de la costa.

Sota la gran lluna d'estiu,
farem volar tota la roba.
Amor, l'estela deixarà,
en tu, un blanc pètal de magnòlia...
Ai, no t'adormis, timoner,
al punt de les dotze!

el poemes d'en Jordi Pàmias
vigoritzats per la recitació de la nú,
la satisfacció íntima i sincera del poeta
descobrint ressons inèdits als seus versos.

caçar l'instant exquisit mai fou tan fàcil.

dimarts, de maig 05, 2015

dimecres 6: nú miret diu pàmias

això sí que serà estratosfèric!

dijous, d’abril 30, 2015

los cantos de maría eloy

la franquiciada de la ira

yo el estimado cliente

la distinguida señora

la señora doña

la receptora de afectuosos saludos

de los abrazos

de los felices años

de las felices fiestas

de las condecoraciones

y de los accésits

estoy cansada de los gestos blancos como las marcas

de las opiniones neutras

de los saludos tibios

estoy cansada de que abismo

sea una plácida tiniebla con pedagogía

muerte al pedagogo y al psicólogo

muerte al sociólogo y al payaso sin fronteras

cansada de la tierna tinta sobre el mundo

quiero situarme frente a frente

levantar las manos hartas de lo supuesto

reventar el instante de toda dinámica tranquilizadora

darle photoshop a la memoria

vectorizar mi miedo en dos líneas solo

inventar luego su tectura

y drogarme con la idea de la guerra abierta

de ser infeliz a todas horas

que os den por el culo miserables

porque la estimada la distinguida la señoradoña

piensa clama y ruge

no me daréis más tranquimazin para la calma

os lo digo para que podais entenderlo

soy una franquiciada de la ira

porque sé que el estrés es la esquina

donde partís nuestra espalda nueva

nos llenáis de cadenas de alimentos

nos llenáis de cadenas de moda

nos llenáis de cadenas

pero a todos en nuestro dieagnóstico soledad

nos duele el alma a la altura de su vacío

diumenge, d’abril 26, 2015

garriga sempre

enfila't a la branca més alta

de la mimosa

del teu febrer més nu.

vesteix el groc.

tenyeix-te el cos amb el desig més boig,

bressola el teu present fins a la son,

i oblida el que has viscut per viure encara.

(de temps en blanc)

dijous, d’abril 23, 2015

dimecres 29: Maria Eloy-Garcia

Los cantos de cada cual

Presentació del darrer llibre de MARÍA ELOY-GARCÍA

Nascuda a Màlaga l’any 1.972, María Eloy-García és llicenciada en Geografia i Història. Ha dirigit el festival internacional de poesia de Màlaga Irreconciliables 2012 i 2013.

Ha estat traduïda a l’alemany, l’anglès, l’italià, el portuguès, el gallec, el croat, el grec i el català.

Els seus llibres publicats: Diseños experimentales, 1997; Metafísica del trapo, 2001; Cuánto dura cuanto (2ª edición), 2010; Los cantos de cada cual, 2013.