dijous, de maig 14, 2015
divendres, de maig 08, 2015
31 poetes queden retratats
.jpg)
Sota el títol “L’atzar és breu”, Toni Moreno retrata trenta-un poetes
d’ara, un magnífic treball gràfic que presenta fotografies
( fons de textures i
jocs de llums triats acuradament; pla mig del retratat mirant la càmera) “intervingudes” amb
breus textos de cada un d’ells.
L'atzar és breu, el moment efímer, però el poeta d'imatges el caça i el fixa i ens regala aquest artefacte visual fet de tècnica i complicitat sensible que, ens apropa l'univers dels retratats però que també ens diu molt del feinejar discret i callat del retratista.
(Toni Moreno és, entre altres coses, l'autor del documental "Francesc Garriga, una ombra al sol" i de "Enquadrant paraules. Fotografia i poesia" també sobre poemes d'en Garriga)
I l'exposició, fins el 30 de maig aquí:
I l'exposició, fins el 30 de maig aquí:
Sant Gervasi de Cassoles, 85
08022 Barcelona
dijous, de maig 07, 2015
i el dimecres 13: rostoll i en sordina
Dolors Coll Magrí presenta els seus poemaris
"Rostoll" (Godall edicions)
i "En sordina" (Editorial Meteora)
amb la participació de
Mònica Miró Vinaixa
Meritxell Sales Tomàs
Sebastià Valls Orpella
i
Manel Guitart Colom
i projecció d'audiovisuals
Gota a gota, el foc.
Conviure amb l'escissió
em crema el motor.
Cel i raig s'estimben.
A velocitat de vista,
el vol dels mixons.
(de En sordina)
Gota a gota, el foc.
Conviure amb l'escissió
em crema el motor.
Cel i raig s'estimben.
A velocitat de vista,
el vol dels mixons.
(de En sordina)
lluna d'estiu
val, si, tres a zero,
però us heu perdut això, apa!
Llit o vaixell de fusta negra,
amb mascarons de proa.
Sota la lluna, que fa el ple,
s'ha desvetllat, nua, la dona...
Ai, no t'adormis, timoner,
al punt de les dotze!
El tallamar de la nau sap
camins que no s'esborren.
Si la besada marca el rumb,
s'encresparan el vent, les ones...
Si l'abraçada dura molt,
naufragarem prop de la costa.
Sota la gran lluna d'estiu,
farem volar tota la roba.
Amor, l'estela deixarà,
en tu, un blanc pètal de magnòlia...
Ai, no t'adormis, timoner,
al punt de les dotze!
el poemes d'en Jordi Pàmias
vigoritzats per la recitació de la nú,
la satisfacció íntima i sincera del poeta
descobrint ressons inèdits als seus versos.
caçar l'instant exquisit mai fou tan fàcil.
Llit o vaixell de fusta negra,
amb mascarons de proa.
Sota la lluna, que fa el ple,
s'ha desvetllat, nua, la dona...
Ai, no t'adormis, timoner,
al punt de les dotze!
El tallamar de la nau sap
camins que no s'esborren.
Si la besada marca el rumb,
s'encresparan el vent, les ones...
Si l'abraçada dura molt,
naufragarem prop de la costa.
Sota la gran lluna d'estiu,
farem volar tota la roba.
Amor, l'estela deixarà,
en tu, un blanc pètal de magnòlia...
Ai, no t'adormis, timoner,
al punt de les dotze!
el poemes d'en Jordi Pàmias
vigoritzats per la recitació de la nú,
la satisfacció íntima i sincera del poeta
descobrint ressons inèdits als seus versos.
caçar l'instant exquisit mai fou tan fàcil.
dimarts, de maig 05, 2015
dijous, d’abril 30, 2015
los cantos de maría eloy
la franquiciada de la ira
yo el estimado cliente
la distinguida señora
la señora doña
la receptora de afectuosos saludos
de los abrazos
de los felices años
de las felices fiestas
de las condecoraciones
y de los accésits
estoy cansada de los gestos blancos como las marcas
de las opiniones neutras
de los saludos tibios
estoy cansada de que abismo
sea una plácida tiniebla con pedagogía
muerte al pedagogo y al psicólogo
muerte al sociólogo y al payaso sin fronteras
cansada de la tierna tinta sobre el mundo
quiero situarme frente a frente
levantar las manos hartas de lo supuesto
reventar el instante de toda dinámica tranquilizadora
darle photoshop a la memoria
vectorizar mi miedo en dos líneas solo
inventar luego su tectura
y drogarme con la idea de la guerra abierta
de ser infeliz a todas horas
que os den por el culo miserables
porque la estimada la distinguida la señoradoña
piensa clama y ruge
no me daréis más tranquimazin para la calma
os lo digo para que podais entenderlo
soy una franquiciada de la ira
porque sé que el estrés es la esquina
donde partís nuestra espalda nueva
nos llenáis de cadenas de alimentos
nos llenáis de cadenas de moda
nos llenáis de cadenas
pero a todos en nuestro dieagnóstico soledad
nos duele el alma a la altura de su vacío
diumenge, d’abril 26, 2015
garriga sempre
enfila't a la branca més alta
de la mimosa
del teu febrer més nu.
vesteix el groc.
tenyeix-te el cos amb el desig més boig,
bressola el teu present fins a la son,
i oblida el que has viscut per viure encara.
(de temps en blanc)
dijous, d’abril 23, 2015
dimecres 29: Maria Eloy-Garcia
Los
cantos de cada cual
Presentació
del darrer llibre de MARÍA
ELOY-GARCÍA
Nascuda
a Màlaga l’any 1.972, María Eloy-García és llicenciada en Geografia i Història.
Ha dirigit el festival internacional de poesia de Màlaga Irreconciliables 2012
i 2013.
Ha estat traduïda a l’alemany, l’anglès, l’italià, el portuguès, el
gallec, el croat, el grec i el català.
Els seus llibres publicats: Diseños
experimentales, 1997; Metafísica del trapo, 2001; Cuánto
dura cuanto (2ª edición), 2010; Los cantos de cada cual,
2013.
sampere i els seus fans
gran nit de presentació de llibre
i homenatge al poeta Màrius Sampere
amb tots aquests amics (i molts altres)
Paco Fanés i Joan Puche editors del Pont del Petroli
Jordi Valls
Jordi Carulla d'Edicions Poncianes
Vicenç Llorca
Laura Borràs
Ester Xargay
Ferran Aisa
Vicenç Altaió
Joan Vinuesa
Jordi Pàmias
Cinto Santanera
Roser Cabacés
Joan Vigó
Odile Arqué
Carles Duarte
Josep Pedrals
Mireia Vidal-Conte
(les Rates d'en Pedrals encara ens esgarrifen. Si us les vàreu perdre,
aquí en teniu una versió
al disc En-Doll amb en Guillamino...)
aquí en teniu una versió
al disc En-Doll amb en Guillamino...)
divendres, d’abril 17, 2015
festa semperiana
el 22
per encarar Sant Jordi amb força,
celebrem Sampere!
(Dorm/ Espais ocupats. Pont del Petroli)
i molt més...
dijous, d’abril 16, 2015
divendres, d’abril 10, 2015
dijous 16 presentem el VALLSONORA
RECITAL
MUSICOPOÈTIC A L'HORIGINAL ↯↯↯
El
proper dijous 16 d’abril a les 20:30h
celebrarem un acte ple de noves actituds
poètiques.
Benet Rossell i Miguel Ángel Marín cantaran garrotins en japonès,
Eduard Carmona i la seva banda ens faran uns Recitals a Domicili,
La cousine de
la galette ens deleitarà amb la seva veu i música, i ens deixarem endur per les
actuacions de
Daniel Lumbreras i El Pèsol Feréstec.
Així, es presentaran
algunes de les propostes més interessants del
panorama actual!
→
Ens veiem el dijous 16 d’abril, a les 20:30, a l’Horiginal!←
15 d'abril alabatrada de primavera
SÍMBOL 47 d’Anna Gual presentat per Josep
Lambies
EL SEDÀS de Ramon Boixeda presentat per Jordi
Florit
LES MORTS D’OCTAVIÀ de Marc Masdeu presentat per
Pere Ejarque
la utopia de les paraules
retorna el joan vinuesa essencial.
escriure, editar-se, feina per a desesperats, diu.
menjar-se una cama i fugir de l'experiència.
revoltat lúcid i irònic
ens injecta
noves dosis d'utopia en cada poema.
reviuire.
resistir.
dimecres, d’abril 01, 2015
dilluns, de març 30, 2015
i més garriga (els dimarts 7 a nollegiu)
El proper dimarts 7 d'abril a les 20h, el poeta Marc Romera, dirà els versos del darrer poemari que publicar francesc garriga barata, SWING. Serà la nostra particular manera de recordar-lo que combinarem amb la projecció per primera vegada del making off del documental "Una ombra al sol" d'Antoni Moreno.
dissabte, de març 28, 2015
dijous, de març 26, 2015
canarios flamejants
com queden els Canaris de l'Enric passats per la poètica de l'Orlando?
hem tingut la sort de comprovar-ho en directe:
Recibo la cuenta del anticuario: le debo la dote.
Me siento y me soplo la punta de los dedos. ¿Qhé hago?,
¿me pinto?, ¿pinto mis grumos?. Pasan los dias.
UN HOSTAL JUNTO AL
CAMINO, Y EN VENTA
¿¡ NOS LO CHINGAMOS!?
dimecres, de març 25, 2015
divendres, de març 20, 2015
orlando guillén ha traduït els canaris
veniu a coneixer els Canaris fosforescents d'en Casasses
en la traducció castellana que n'ha fet l'incansable
(més que una traducció:
la interacció de dos móns poètics d'alta intensitat!)
marta y micó paraula i música
amb poemes de “Calidoscopio”
i cançons del seu disc “En una palabra” ens han portat la poesia en forma de
cançó amanida amb aquell tremendisme tendre del tango clàssic, d’autors amb
noms de ressonàncies mítiques, borgianes.
josé m.micó dels seus excel·lents poemes en fa cançons o
potser els poemes ja neixen amb vocació de cançó i ja porten la música en
embrió o...
marta boldú els recrea amb la seva veu i la seva interpretació intensa i continguda. Tots dos
ens presenten un treball acurat i sobri. digne, molt digne, i sense escarafalls
cosa molt d’agrair en temps de fatuïtat
i “postureig”
Maduresa poètica i musical
tot i que es consideren principiants
Ya no puedo ser más de lo que he sido,
y lo que he sido es poco:
un tonto con las ínfulas de un loco
y el corazón podrido.
Podrido como fruto que va al suelo:
tengo toda la pulpa,
pero seca y rugosa, y mi consuelo
es canturrear mi culpa.
Mi culpa fue vivir, vicio corriente,
pero viví escondido:
no llamé la atención ni del olvido,
y me ignoró la gente.
La gente me da igual, pues entre todas
las bocas que respiran,
solo una boca susurró en mi boca,
y dijo una mentira.
La mentira es moneda despreciable
que compra por menudo,
y yo me la embolsé para alegrarme,
y amanecí desnudo.
Desnudo y triste como un pozo ciego,
hondo, oscuro y amargo,
como un pozo tan negro, que el sediento
debe pasar de largo.
© José María Micó, Caleidoscopio, Premio de Poesía Generación del 27, Madrid, Visor, 2013.
dijous, de març 12, 2015
dimecres 18: caleidoscopio
amb la denominació martaymicó
josé m.micó i marta boldú
ens presenten el seu treball
poesia i cançó d'autor,
poesia cantada, recitada i viscuda...
“La sombra de tu pasado,
desvestida de mujer,
se descuidó de volver,
y el adiós, brújula loca,
te ha dibujado en la boca
el dolor de ya no ser.”
José María Micó, Glosa para tango.
embolicant la troika
xavi lloses, alex pallí, nei
albertí,
embolicant la troika amb orelles endimoniades.
una falla sonora, un diluvi de poesia sònica,
un espectacle
apocalíptic, desopilant, aterridor, salvatge, delirant, atarantinat,
espatarrant, tremendu, esgarrifós
(i trencador, perdonin!)
nota: no us els perdeu per res del món si se us posen a tret, però aneu-hi ben equipats!
nota 2: els podeu trobar a València aquests dies, al Festival
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
