la veu de l'àngel

Llorer

Sonen les set, a la vila. La nit
fuig pel darrer carreró del silenci.
I, a la teulada amb taques de liquen, els coloms
fan un parrup mandrós: joc de grisos i blancs,
amb les plomes del coll tornassolades.
El vent s'esplaia al campanar,
de confusos carreus, amb finestrals que foren
antic refugi d'òlibes. Les filades de pedra
es dolen, mudes, del rosec dels anys.
I em sento vell. Però la llum penetra
pel balcó esbatanat, mare. I encara
grogueja un polsegós ram de llorer,
lligat a la barana.


Jordi Pàmias. La veu de l'àngel.

i el dimecres 3: jordi pàmias!

presentació de "Terra, mite, àngel", (Pagès editors)

Obra poètica V de Jordi Pàmias 

Recull els seus  llibres "Terra cansada", "Narcís i l'altre" i "La veu de l'àngel"

El poeta recitarà,

Lluís Calvo, hi dirà la seva 

i la Carme Cama hi posarà música

La presència d'un clàssic de les nostres lletres en plena maduresa poètica.

Us ho perdreu?

david trashumante i víctor lópez

magnífic el recital "A viva sonus" de Víctor i David

en un format especial per a aquesta mini-gira.

De com fer arribar els poemes al públic amb una actuació rodona, impecable i intensa,

administrant els recursos amb austeritat, amb la mesura justa i amb eficàcia.

Paraules,  experimentació sonora

Un plat de bona teca poètica. Les darreres produccions de dos llargues trajectòries:

víctor

david

i el dimecres 27: a viva sonus

La gira de presentació de

"A viva sonus"

passa per l'horiginal el dimecres 27.

Un espectacle poètic-musical fruit de la fusió dels darrers treballs de 

David Trashumante (poemari "A viva muerte")

i

Víctor López (Phonopoema "Phonus Sonus")

poesia en imatges i paraules

imatges poètiques fotogràfiques i recitades,

un format de recital diferent per a un món poètic insòlit i suggerent

que es manifesta amb la plàstica i la paraula

Sóc un soc

 i sóc com sóc.

Tinc un tronc,

com el teu tronc.

La dona arbre,

que dóna i dóna,

ho dona tot,

i tot tort,

tort tot,

sols el tronc

és el que sóc.

i el dimecres 20, paraules i imatges

un format de recital que harmonitza dues expressions poètiques

aquí una mostra visual:

i aquí una altra

amb arrels

                                     

 

                                      

31 poetes queden retratats

Sota el títol “L’atzar és breu”, Toni Moreno retrata trenta-un poetes d’ara, un magnífic treball gràfic que presenta fotografies

( fons de textures i jocs de llums triats acuradament; pla mig del retratat mirant la càmera) “intervingudes” amb breus textos de cada un d’ells.

L'atzar és breu, el moment efímer, però el poeta d'imatges el caça i el fixa i ens regala aquest artefacte visual fet de tècnica i complicitat sensible que, ens apropa l'univers dels retratats però que també ens diu molt del feinejar discret i callat del retratista.

(Toni Moreno és, entre altres coses, l'autor del documental "Francesc Garriga, una ombra al sol" i de "Enquadrant paraules. Fotografia i poesia" també sobre poemes d'en Garriga)

I l'exposició, fins el 30 de maig aquí:

Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall

Sant Gervasi de Cassoles, 85

08022 Barcelona

Com arribar-hi

i el dimecres 13: rostoll i en sordina

Dolors Coll Magrí presenta els seus poemaris 

"Rostoll" (Godall edicions)

 i "En sordina" (Editorial Meteora)

amb la participació de

Mònica Miró Vinaixa

Meritxell Sales Tomàs

Sebastià Valls Orpella

i

Manel Guitart Colom

i projecció d'audiovisuals

Gota a gota, el foc.
Conviure amb l'escissió
em crema el motor.

Cel i raig s'estimben.
A velocitat de vista,
el vol dels mixons.

(de En sordina)

lluna d'estiu

val, si, tres a zero,

però us heu perdut això, apa!

Llit o vaixell de fusta negra,
amb mascarons de proa.
Sota la lluna, que fa el ple,
s'ha desvetllat, nua, la dona...
Ai, no t'adormis, timoner,
al punt de les dotze!

El tallamar de la nau sap
camins que no s'esborren.
Si la besada marca el rumb,
s'encresparan el vent, les ones...
Si l'abraçada dura molt,
naufragarem prop de la costa.

Sota la gran lluna d'estiu,
farem volar tota la roba.
Amor, l'estela deixarà,
en tu, un blanc pètal de magnòlia...
Ai, no t'adormis, timoner,
al punt de les dotze!

el poemes d'en Jordi Pàmias
vigoritzats per la recitació  de la nú,
la  satisfacció íntima i sincera del poeta
descobrint ressons inèdits als seus versos.

caçar l'instant exquisit mai fou tan fàcil.

dimecres 6: nú miret diu pàmias

això sí que serà estratosfèric!