moments ensardinats

hac mor i caballero
caballero i morales

xargay i gelonch

cata, andryi, lord alorda i vadell

marín

i aquest dimecres:

Xawi Sastre ens porta....

SALIVA

benvinguts...

paco morales i la màquina

javier caballero
(si el voleu sentir...)

i unes jotetes de benvinguda...

Avui ve lo Caballero

carregadet de sardines,

i també Paco Morales

que és un artista cavero.

Venen del pais de l'aigua,

però només volen vi.

Bouetes de la Ribera

grans erudits de la jota,

porten una maquinota

que transforma l'aigua en vi:

és un invent de Morales,

la mare que el va parir!

el dimecres, sardines

PRESENTACIÓ:

MAR DE SARDINES
Des del Coll de Balaguer la mar salta al sol com un banc de sardines platejades i blaves tancades a l’Almadrava, baix del Cap de Terme.

De JAVIER CABALLERO CID
Ed. Arola, 2008, Tarragona

A L’HORIGINAL, DIMECRES 22 D’OCTUBRE DE 2008 A LES 20,30 h

Il.lustració: DAVID YMBERNON: SENSE TÍTOL (publicat a Bouesia 2007, ed. Arola)


CARLES HAC MOR PRESENTARÀ MAR DE SARDINES.

SARDINADA DE VERSOS PER CATALINA GIRONA, ANDRIY ANTONOVSKIY, MIQUEL ÀNGEL MARÍN, EDUARD SUBIRATS, RUT DOMENECH, EDUARD CARMONA, EDUARD MARGALEF, DAVID YMBERNON, FRANCESC GELONCH, JAUME C. ALORDA, ANDREU GALÁN, ESTER XARGAY...

I LA MÀQUINA QUIMÈRICA DE PACO MORALES.


HORIGINAL, cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
FERLANDINA 29 ( DAVANT DEL MACBA) BARCELONA 08001

sense oblidar......

-KINZENA

-Kosmòpolis

-Sant Cugat (amb espurnes de pedra foguera)

-La rierada a les Borges del Camp

Estellés+Carmona+Rovira

(gràcies andreu galán, per les fotos)

Gràcies infinites per un esdeveniment especial, brutal, una d’aquelles nits que anomenem úniques. Estellés en estat pur. Estellés tendre, salvatge, Estellés sempre, Estellés terrible, Estellés i la vida i la mort.

Una nit realment especial. Un Coral Romput íntegre, oficiat amb devoció per un Eduard Carmona apassionat i lliurat a fer-nos arribar tota la força i el sentiment d’aquest macropoema amanit amb les músiques de la Parker de Joan Rovira i els seus pedals.

Dos hores d’abocar poesia per a un públic que sabia molt bé el que anava a sentir i ho va degustar (eucarísticament, com el pimentó) fins a la darrera gota.

(Qui els vulgui recuperar, ho pot fer el dia 4 de novembre a Tarragona, a la Sala Trono)

la còpula

dimecres 15: coral romput

Eduard Carmona i Joan Rovira

diuen, toquen, suen, Estellés

poeteries

heus aquí un refregit d'enllaços variats d'hiperactivitat poètica:

benvinguda a un nou blog: palumbus columbus

programàció de la KINZENA de Vilafranca

el cicle de La Breu a Girona

el trimestre de l'HELIOGÀBAL

benvinguda a un nou espai a Barcelona

publicació a la xarxa de "Doce poetas catalanes del siglo XX" d' Orlando Guillén

hi ha coses interessants al festival LEM

i a partir del 22 d'oct. un Kosmòpolis 08 amb força poesia

i a casa nostra, el dimecres Òscar Sotillos i el Divendres poetes i titellaires

(i moltes gràcies al santi borrell pels seus versos)

i ara que?

doncs el dimecres 8 d'octubre presentem el llibre "La fruta del tiempo" d'Óscar Sotillos (ed. Baile del Sol, 2008) que llegirà fragments de les seves narracions acompanyat a la guitarra per Javier Molina

“Si pones un termómetro para marcar las páginas de un libro, el mercurio atrasará o adelantará según las sensaciones térmicas de tu lectura. Andrejz y Eva acercaron sus labios para conocer la temperatura exacta el uno del otro. Mientras la fruta maduraba ellos deshojaron la margarita de sus sueños en cada gajo de mandarina. No hay mecanismo más asombroso que el corazón, pero tampoco tan impreciso.”

i si voleu conèixer els seus treballs en el camp de la poesia visual podeu visitar

http://elpixelenelojo.blogia.com/

-------

i no oblidem que el divendres 10,

hi haurà la

CÒPULA DE POETES I TITELLAIRES

tornar

...tornar, tal com ens agrada: amb poesia. Alzamora i Forcano i la seva poesia sense interferències ni sorolls mediàtics. Aquí han estat, com qualsevol dels que ens visiten, recitant, compartint en directe allò que han escrit. L'autor, el poema i el públic (i la remor de fons dels nostres motors maleïts i inefables) . En el recital esclata i fructifica el vers i el vici solitari d'escriure esdevé ritual comunicatiu...

- ei, ei, senyor Q. -em sembla sentir veus perifèriques- aturi el discurs, que s'està fotent en un jardí de retòrica neocursi...!

- uf! raó teniu mestre, però ha estat un bon començament no?
i el retrobament dels poetes dispersos, els contactes, els projectes, les propostes, les eufòries caòtiques...